Es mostren 594853 resultats

purificador
-a

purificador
-a

adjectiu i masculí i femení purificatore -trice || masculí crist purificatoio || tecn depuratore, filtro
Diccionari Català francès

purificador
-a


<title type="display">purificador</title>

Pronúncia: puɾifikəðó
    adjectiu i masculí i femení
  1. purificateur -trice, purificatoire.
    2. masculí
  2. cristianisme purificatoire.
    • manuterge.
  3. masculí tecnologia purificateur.

purificador
-a

adjectiu i masculí i femení purificateur -trice , purificatoire masculí cristianisme purificatoire • manuterge masculí tecnologia purificateur
Diccionari Català Castellà

purificament

purificament

masculí purificación f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificament

■ purificament

masculí Acció de purificar
Traducció
Diccionari Català Alemany

purificament

purificament

masculí Reinigen, Läutern n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

purificament

purificament

masculí antigament purificació
Diccionari Castellà Català

purificante

purificante

adjectiu purificador -a
Diccionari de sinònims Franquesa

purificar


<title type="display">purificar</title>

apurar
depurar
acendrar, cendrar o afinar (metalls)
copel·lar (metalls en el gresol)
refinar
rectificar (un líquid). Alcohol rectificat.
deflegmar
denejar
netejar
clarificar (líquids)
mundificar
purgar, llevar d'una cosa allò que la impurifica.
defecar (un líquid)
Compareu: desinfectar, esterilitzar
Antònims: Impurificar. Sollar. Infectar. Embrutar.


© Manuel Franquesa

purificar

apurar depurar acendrar , cendrar o afinar metalls copellar metalls en el gresol refinar rectificar un líquid Alcohol rectificat deflegmar denejar netejar clarificar líquids mundificar purgar , llevar d'una cosa allò que la impurifica defecar un líquid Compareu desinfectar, esterilitzar Antònims Impurificar Sollar Infectar Embrutar © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purificar</title>

Etimologia: del ll. purificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer pur, llevar la part espúria, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu. Purificar l’or al gresol.
    2. figuradament Purificar l’ànima.
  2. religió i litúrgia
    1. transitiu Fer determinats actes rituals per fer una persona o una cosa digna d’entrar en contacte amb el sagrat.
    2. transitiu A la litúrgia romana, netejar amb el purificador el calze i la patena després de les ablucions.
    3. pronominal Complir certs ritus de purificació.
  3. transitiu depurar 1.
  4. transitiu terapèutica Treure d’una part o d’un líquid del cos les coses que li són estranyes, per deixar-los en estat de puresa. Purificar la sang.

■ purificar

verb transitiu Fer pur, llevar la part espúria, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu Purificar l’or al gresol figuradament Purificar l’ànima religió i litúrgia transitiu Fer determinats actes rituals per fer una persona o una cosa digna d’entrar en contacte amb el sagrat transitiu A la litúrgia romana, netejar amb el purificador el calze i la patena després de les ablucions pronominal Complir certs ritus de purificació transitiu depurar 1 transitiu terapèutica Treure d’una part o d’un líquid del cos les coses que li són estranyes, per deixar-los en estat de puresa…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

purificar

purificar

verb transitiu purificar figuradament purificar Purificà la seva ànima , purificó su alma cristianisme purificar verb pronominal purificarse