Es mostren 594853 resultats

putassier
-ière


<title type="display">putassier</title>

Pronúncia: pytasje -jɛʀ
adjectiu i masculí i femení vulgarment i despectivament bagasser -a, puter -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

putassier
-ière

adjectiu i masculí i femení vulgarment i despectivament bagasser -a, puter -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

putatif
-ive

putatif
-ive

adjectiu dret putatiu -iva Mariage putatif , matrimoni putatiu © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

putatiu

putatiu

existimatiu suposat © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

putatiu
-iva

putatiu
-iva

adjectiu putative , supposed , reputed
Diccionari Català francès

putatiu
-iva

putatiu
-iva

adjectiu dret putatif -ive Pare putatiu , père putatif Matrimoni putatiu , mariage putatif
Diccionari Català Castellà

putatiu
-iva

putatiu
-iva

adjectiu putativo -va
Diccionari Català Alemany

putatiu
-iva

putatiu
-iva

adjectiu generalment dret vermeintlich, Putativ © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

putatiu
-iva

putatiu
-iva

adjectiu putativo -a, preteso -a, supposto -a
DIDAC Diccionari escolar

putatiu

putatiu

adjectiu Un pare, un germà, etc, putatiu és el que es considera com a tal, però no ho és realment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ putatiu
| putativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">putatiu</title>

Partició sil·làbica: pu_ta_tiu
Etimologia: del ll. putativus, -a, -um, íd. 1a font: 1618
    adjectiu
    1. Reputat o tingut pel que no és en realitat. Delicte putatiu. Títol putatiu.
    2. especialment Dit del pare, del germà, etc., que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui.
  2. hereu putatiu dret civil El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona.
  3. matrimoni putatiu dret canònic Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nul·litat.

■ putatiu
| putativa

adjectiu Reputat o tingut pel que no és en realitat Delicte putatiu Títol putatiu especialment Dit del pare, del germà, etc, que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui hereu putatiu dret civil El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona matrimoni putatiu dret canònic Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nullitat
Informació complementària
Traducció