Es mostren 594823 resultats

arrenotòcia

arrenotòcia

femení biologia Partenogènesi que origina exclusivament mascles
Diccionari Francès Català

arrenter

arrenter

verb transitiu antigament dret arrendar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

arrenyonat
| arrenyonada

arrenyonat
| arrenyonada

adjectiu Arronyonat
Diccionari Castellà Català

arreo

arreo

masculí arreu plural conjunto de los arreos arreu sing , arreus
Diccionari Castellà Català

arrepanchigarse

arrepanchigarse

verb pronominal familiarment arrellanarse arrepapar-se , repapar-se , aclofar-se
Diccionari Català Castellà

arrepapar-se

arrepapar-se

verb pronominal [en un seient] arrellanarse, repantigarse, repanchigarse.

arrepapar-se

verb pronominal en un seient arrellanarse , repantigarse , repanchigarse
Conjugador Català

arrepapar-se


<title type="display">arrepapar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. arrepapar

    2. GERUNDI

    1. arrepapant

    3. PARTICIPI

    1. arrepapat
    2. arrepapada
    3. arrepapats
    4. arrepapades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrepapo
      2. arrepapes
      3. arrepapa
      4. arrepapem
      5. arrepapeu
      6. arrepapen

      2. IMPERFET

      1. arrepapava
      2. arrepapaves
      3. arrepapava
      4. arrepapàvem
      5. arrepapàveu
      6. arrepapaven

      3. PASSAT

      1. arrepapí
      2. arrepapares
      3. arrepapà
      4. arrepapàrem
      5. arrepapàreu
      6. arrepaparen

      4. FUTUR

      1. arrepaparé
      2. arrepaparàs
      3. arrepaparà
      4. arrepaparem
      5. arrepapareu
      6. arrepaparan

      5. CONDICIONAL

      1. arrepaparia
      2. arrepaparies
      3. arrepaparia
      4. arrepaparíem
      5. arrepaparíeu
      6. arrepaparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrepapi
      2. arrepapis
      3. arrepapi
      4. arrepapem
      5. arrepapeu
      6. arrepapin

      2. IMPERFET

      1. arrepapés
      2. arrepapessis
      3. arrepapés
      4. arrepapéssim
      5. arrepapéssiu
      6. arrepapessin

    6. IMPERATIU

    1. arrepapa
    2. arrepapi
    3. arrepapem
    4. arrepapeu
    5. arrepapin

arrepapar-se

INFINITIU arrepapar GERUNDI arrepapant PARTICIPI arrepapat arrepapada arrepapats arrepapades INDICATIU PRESENT arrepapo arrepapes arrepapa arrepapem arrepapeu arrepapen IMPERFET arrepapava arrepapaves arrepapava arrepapàvem arrepapàveu arrepapaven PASSAT arrepapí arrepapares arrepapà arrepapàrem arrepapàreu arrepaparen FUTUR arrepaparé arrepaparàs arrepaparà arrepaparem arrepapareu arrepaparan CONDICIONAL arrepaparia arrepaparies arrepaparia arrepaparíem arrepaparíeu arrepaparien SUBJUNTIU PRESENT arrepapi arrepapis arrepapi arrepapem arrepapeu arrepapin IMPERFET arrepapés arrepapessis…
Diccionari Català Anglès

arrepapar-se

arrepapar-se

verb pronominal to lounge , sprawl , loll back arrepapar-se en el seient to settle oneself comfortably in one’s chair , loll back in a chair
Diccionari Català Alemany

arrepapar-se

arrepapar-se

verb reflexiu arrepapar-se en una butaca es sich in einem Sessel bequem machen • sich in einem Sessel breit machen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrepapar-se

■ arrepapar-se

verb pronominal Posar-se en el seient amb tota comoditat, repenjant-s’hi d’esquena i braços Havent sopat, s’arrepapava a la butaca i s’adormia de seguida
Informació complementària
Traducció