Es mostren 594853 resultats

qualitat


<title type="display">qualitat</title>

    femení
  1. Eigenschaft, Beschaffenheit, (auch filos) Qualität f.
  2. locució prepositiva en qualitat de als....
    • in meiner (deiner, seiner) Eigenschaft als....
  3. bona qualitat gute Eigenschaft, Güte, Qualität f, Wert m.
  4. de primera qualitat erstklassig.
  5. figuradament tenir qualitat per a fer (una cosa) befähigt (oder berechtigt) sein, etwas zu tun (machen).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

qualitat

qualitat


<title type="display">qualitat</title>

Pronúncia: kwəlitát
    femení
  1. [propietat característica] qualité.
  2. [conjunt de qualitats] qualité. Un producte de qualitat, un produit de qualité.
  3. [condició] qualité. Qualitat de ciutadà, qualité de citoyen.
  4. [aptitud] qualité. Tenir bones qualitats, avoir de bonnes qualités.
  5. control de qualitat contrôle de (la) qualité.
  6. de baixa qualitat de mauvaise qualité.
  7. de qualitat de qualité (de choix).
  8. en qualitat de en qualité de (au titre de, à titre de).
  9. qualitat de vida qualité de vie.

qualitat

qualitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. qualĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Manera d’ésser bona o dolenta d’una persona o cosa. Aliments de bona qualitat.
    2. usat absolutament Tenir algú qualitats.
    1. Superioritat en el seu gènere. Un producte de qualitat.
    2. Naixença o posició elevada. Persones de qualitat.
    3. qualitat de vida Conjunt de condicions, béns o valors socioculturals que determinen la manera de viure de les persones.
    1. Rang, consideració social, civil, política. La qualitat de ciutadà.
    2. en qualitat de Com a, d’acord amb la condició d’un. Li ho aconsello en qualitat de metge.
    1. Allò que, posseït per una cosa, fa que aquesta sigui tal com és. La dimensió i el pes són qualitats essencials de la matèria.
    2. Cadascun dels atributs o les propietats, percebuts per la sensibilitat, que distingeixen la natura de les coses.
    3. filosofia Propietat que determina la natura d’un objecte.
    4. filosofia i lògica En lògica, caràcter resultant del fet d’ésser afirmativa o negativa una proposició.
    5. fonètica, fonologia Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització com a l’obertura.
  1. control de qualitat indústria i organització industrial Conjunt d’operacions de verificació a les quals són sotmeses algunes mostres d’una producció industrial per tal de poder garantir les qualitats més característiques o més importants del producte.
  2. factor de qualitat electrotècnia Factor Q.

qualitat

qualitatif
-ive

qualitatif
-ive

qualitatiu
-iva

qualitatiu
-iva

qualitatiu
-iva

qualitatiu

adjectiu cualitativo -va. Anàlisi qualitativa, análisis cualitativo.

qualitatiu
-iva

qualitatiu
-iva

qualitatiu
-iva

qualitatiu
| qualitativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qualitatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: qua_li_ta_tiu
Etimologia: del ll. td. qualitativus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la qualitat.
  2. anàlisi qualitativa química analítica Anàlisi química de la matèria en funció de la classe d’agrupament d’àtoms i molècules.
  3. canvi qualitatiu lingüística Canvi de qualitat fonètica.

qualitatiu
| qualitativa

qualitatiu
-iva

qualitatiu
-iva

qualitatiu

<title type="display">qualitatiu</title>

adjectiu Que està relacionat amb la qualitat, que indica la qualitat. Quan les circumstàncies temporals són bones, les collites experimenten una millora qualitativa.

qualitatiu