Es mostren 594815 resultats

arricesa

arricesa

femení arricés
Diccionari Castellà Català

arricete

arricete

masculí escull
Diccionari der aranés

arricol

arricol

    adj m Mardan que non a qu’un testicul.

    Català: sicló

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arricol

adj m Mardan que non a qu’un testicul Català sicló © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

arridar

arridar

    1. INFINITIU

    1. arridar

    2. GERUNDI

    1. arridant

    3. PARTICIPI

    1. arridat
    2. arridada
    3. arridats
    4. arridades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrido
      2. arrides
      3. arrida
      4. arridem
      5. arrideu
      6. arriden

      2. IMPERFET

      1. arridava
      2. arridaves
      3. arridava
      4. arridàvem
      5. arridàveu
      6. arridaven

      3. PASSAT

      1. arridí
      2. arridares
      3. arridà
      4. arridàrem
      5. arridàreu
      6. arridaren

      4. FUTUR

      1. arridaré
      2. arridaràs
      3. arridarà
      4. arridarem
      5. arridareu
      6. arridaran

      5. CONDICIONAL

      1. arridaria
      2. arridaries
      3. arridaria
      4. arridaríem
      5. arridaríeu
      6. arridarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arridi
      2. arridis
      3. arridi
      4. arridem
      5. arrideu
      6. arridin

      2. IMPERFET

      1. arridés
      2. arridessis
      3. arridés
      4. arridéssim
      5. arridéssiu
      6. arridessin

    6. IMPERATIU

    1. arrida
    2. arridi
    3. arridem
    4. arrideu
    5. arridin

arridar

INFINITIU arridar GERUNDI arridant PARTICIPI arridat arridada arridats arridades INDICATIU PRESENT arrido arrides arrida arridem arrideu arriden IMPERFET arridava arridaves arridava arridàvem arridàveu arridaven PASSAT arridí arridares arridà arridàrem arridàreu arridaren FUTUR arridaré arridaràs arridarà arridarem arridareu arridaran CONDICIONAL arridaria arridaries arridaria arridaríem arridaríeu arridarien SUBJUNTIU PRESENT arridi arridis arridi arridem arrideu arridin IMPERFET arridés arridessis arridés arridéssim arridéssiu arridessin IMPERATIU arrida arridi arridem arrideu arridin
Diccionari Castellà Català

arridar

arridar

verb transitiu marina, marítim arridar.

arridar

verb transitiu marina, marítim arridar
Gran Diccionari de la llengua catalana

arridar

arridar

Etimologia: del fr. rider, íd., ‘arrugar’, de l’alt al. ant. rîdan ‘girar, torçar’; o bé a través del cast. arridar, que prové també del fr
verb transitiu marina, marítim Referit al tesat de l’eixàrcia, cobrar.

arridar

verb transitiu marina, marítim Referit al tesat de l’eixàrcia, cobrar
Informació complementària
Diccionari der aranés

arridolet

arridolet

    nòm m Accion d’arrir.

    Català: rialla f

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arridolet

nòm m Accion d’arrir Català rialla f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrienc | arrienca

arrienc

Partició sil·làbica: ar_ri_enc
Etimologia: de arri
adjectiu Que fa arrieses o coses d’ase.

■ arrienc | arrienca

adjectiu Que fa arrieses o coses d’ase
Traducció
Diccionari Català francès

arrienc -a

arrienc

Pronúncia: əriɛ́ŋ
adjectiu regionalisme [que fa rucades] qui fait des âneries (des bêtises).

arrienc -a

adjectiu regionalisme que fa rucades qui fait des âneries des bêtises
Diccionari Català Castellà

arrienc -a

arrienc

adjectiu [que fa rucades] borrico -ca.

arrienc -a

adjectiu que fa rucades borrico -ca