Es mostren 594846 resultats

racó

<title type="display">racó</title>

    nom masculí
  1. Un racó és un lloc on es troben dues parets. Les habitacions tenen quatre racons.
  2. Lloc solitari, apartat i amagat en una casa, en una ciutat o en un indret. En alguns boscos, hi ha racons on no hi ha anat mai ningú. Si una persona viu en un racó de món pot ser que no conegui les modes que es porten a la ciutat.
  3. Es diu que una persona té un racó si guarda uns diners estalviats.
arraconar

racó

nom masculí Un racó és un lloc on es troben dues parets Les habitacions tenen quatre racons Lloc solitari, apartat i amagat en una casa, en una ciutat o en un indret En alguns boscos, hi ha racons on no hi ha anat mai ningú Si una persona viu en un racó de món pot ser que no conegui les modes que es porten a la ciutat Es diu que una persona té un racó si guarda uns diners estalviats arraconar
Diccionari Català Alemany

racó


<title type="display">racó</title>

    masculí
  1. Ecke f.
  2. [auch versteckt] Winkel m.
  3. medicina familiarment Magenverstimmung.
    • Verdauungsstörung f.
  4. el racó de l'habitació die Zimmerecke.
  5. deixar a (en) un racó beiseite lassen.
  6. figuradament fer racó sparen, Geld auf die hohe Kante legen.
  7. en un racó de món in einem entfernten Land, irgendwo auf der Welt.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

racó

masculí Ecke f auch versteckt Winkel m medicina familiarment Magenverstimmung • Verdauungsstörung f el racó de l'habitació die Zimmerecke deixar a en un racó beiseite lassen figuradament fer racó sparen, Geld auf die hohe Kante legen en un racó de món in einem entfernten Land, irgendwo auf der Welt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">racó</title>

Homòfon: recó
Etimologia: de l’àr. vg. rukún, rakún, àr. rukn, íd. 1a font: 1257
    masculí
  1. Espai comprès entre dues parets que formen angle i en la proximitat de llur punt d’encontre. Poseu la tauleta al racó.
    1. Lloc apartat, ocult, d’una casa, una ciutat, una contrada. Un casalot ple de racons i amagatalls. En un racó de la muntanya. Viure en un racó de món.
    2. de racó locució adverbial A l’abandó, sense tenir en consideració. Sense voler, la deixava de racó. Que la feina no quedi de racó.
    1. Cosa aturada en un racó. A la canonada hi havia un racó de brutícia que no deixava passar l’aigua.
    2. Allò que per negligència es deixa en endreçar una habitació, etc. Quan fa dissabte no li agrada deixar racons.
    3. col·loquialment patologia Indigestió, trastorn causat pels aliments que s’han encallat en un indret de l’organisme.
  4. Estalvis que hom guarda. Estalviem una mica: fem un racó per a quan serem vells.

■ racó

masculí Espai comprès entre dues parets que formen angle i en la proximitat de llur punt d’encontre Poseu la tauleta al racó Lloc apartat, ocult, d’una casa, una ciutat, una contrada Un casalot ple de racons i amagatalls En un racó de la muntanya Viure en un racó de món de racó locució adverbial A l’abandó, sense tenir en consideració Sense voler, la deixava de racó Que la feina no quedi de racó Cosa aturada en un racó A la canonada hi havia un racó de brutícia que no deixava passar l’aigua Allò que per negligència es deixa en endreçar una habitació, etc Quan fa dissabte no li agrada deixar…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

racó


<title type="display">racó</title>

Pronúncia: rəkó
    masculí
  1. coin, encoignure f, angle.
  2. [lloc ocult] coin, recoin. Unes golfes plenes de racons, un grenier plein de recoins.
  3. [lloc apartat] coin perdu, recoin. Fins al darrer racó, jusqu'au moindre recoin.
  4. [cosa aturada en un racó] dépôt. Un racó de brutícia, un dépôt de saleté .
    • [brutícia] saleté f, coin sale.
  5. familiarment [indigestió] indigestion f, embarras gastrique.
  6. [estalvis] économies f pl. Tenir un racó, avoir des économies.
  7. deixar de racó figuradament [de banda] laisser de côté.
  8. fer racó amasser de l'argent (mettre de l'argent de côté).
  9. racó de món coin perdu.

racó

masculí coin , encoignure f , angle lloc ocult coin , recoin Unes golfes plenes de racons , un grenier plein de recoins lloc apartat coin perdu , recoin Fins al darrer racó , jusqu'au moindre recoin cosa aturada en un racó dépôt Un racó de brutícia , un dépôt de saleté • brutícia saleté f , coin sale familiarment indigestió indigestion f , embarras gastrique estalvis économies f pl Tenir un racó , avoir des économies deixar de racó figuradament de banda laisser de côté fer racó amasser de l'argent mettre de l'argent de côté racó de món coin perdu
Gran Diccionari de la llengua catalana

racofòrids


<title type="display">racofòrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família d’amfibis anurs del subordre dels diplasiocels, amb un aspecte semblant al dels hílids però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica.
  2. singular Amfibi de la família dels racofòrids.

racofòrids

masculí zoologia plural Família d’amfibis anurs del subordre dels diplasiocels, amb un aspecte semblant al dels hílids però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica singular Amfibi de la família dels racofòrids
Diccionari Francès Català

racolage


<title type="display">racolage</title>

Pronúncia: ʀakɔlaʒ
    masculí
  1. antigament ciències militars enganxament, reclutament abusiu.
  2. [de clients] acció f d’enganxar.
    • [d’un prostitué] acció f de buscar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

racolage

masculí antigament ciències militars enganxament, reclutament abusiu de clients acció f d’enganxar • d’un prostitué acció f de buscar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

racoler


<title type="display">racoler</title>

Pronúncia: ʀakɔle
    verb transitiu
  1. antigament ciències militars enganxar, reclutar abusivament.
  2. [des clients] enganxar, atreure.
    • [pour se prostituer] buscar.
  3. figuradament reclutar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

racoler

verb transitiu antigament ciències militars enganxar, reclutar abusivament des clients enganxar, atreure • pour se prostituer buscar figuradament reclutar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

racoleur
-euse


<title type="display">racoleur</title>

Pronúncia: ʀakɔlœʀ -øz
    adjectiu
  1. atractiu -iva, enganxós -osa.
    2. masculí
  2. antigament ciències militars enganxador, reclutador abusiu.
    3. masculí i femení
  3. [qui attire] propagandista.
    4. femení
  4. [prostitué] prostitut -a que busca clients -es.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

racoleur
-euse

adjectiu atractiu -iva, enganxós -osa masculí antigament ciències militars enganxador, reclutador abusiu masculí i femení qui attire propagandista femení prostitué prostitut -a que busca clients -es © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Italià

raconada

raconada

femení constr canto m , angolo m || med imbarazzo m di o peso sullo stomaco
Diccionari de sinònims Franquesa

raconada

raconada

racó Un racó o una raconada de bilis arreplec , raconada de ventrell Compareu indigestió → © Manuel Franquesa