Es mostren 594846 resultats

■ radi1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radi</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. radius, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. geometria Distància del centre d’un cercle o d’una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament.
    2. transports Raig d’una roda.
    3. radi covalent química Distància característica de cada element, en un tipus particular d’hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent.
    4. radi de girada automòbil, automobilisme Radi mínim de la circumferència descrita per la roda directriu exterior d’un vehicle automòbil en efectuar un viratge permès pel seu sistema de direcció. És anomenat també radi de viratge.
    5. radi iònic química En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
    6. radi metàl·lic química En una estructura metàl·lica, radi de l’esfera que hom pot assimilar a un àtom metàl·lic.
    7. radi vector geometria Vector que va des d’un origen o punt fix determinat (centre, pol, focus, etc.) fins a un punt variable.
    1. Espai circular definit pel seu radi geomètric. En un radi de cinc quilòmetres. Radi d’acció d’un submarí.
    2. figuradament El radi d’activitat d’una empresa comercial.
    3. radi d’acció aeronàutica Distància que una aeronau pot recórrer sense proveir-se de combustible en vol.
  3. anatomia animal
    1. Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.
    2. Peça esquelètica de les aletes dels peixos.
  4. botànica
    1. En una umbel·la, cadascun dels pedicels o peduncles que sostenen una flor o una umbèl·lula.
    2. Lígula d’un capítol radiat.
  5. radi medul·lar histologia i botànica En l’arrel i en la tija, banda radial de teixit parenquimàtic situada entre els feixos conductors.



    6. Vegeu també:
    radi2

■ radi1

masculí geometria Distància del centre d’un cercle o d’una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament transports Raig d’una roda radi covalent química Distància característica de cada element, en un tipus particular d’hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent radi de girada automòbil, automobilisme Radi mínim de la circumferència descrita per la roda directriu exterior d’un vehicle automòbil en efectuar un viratge permès pel seu sistema de direcció És anomenat també radi de…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

radi2

<title type="display">radi</title><lbl type="homograph">2</lbl>

nom masculí El radi és un element químic metàl·lic de color blanc de plata que té radioactivitat. S'ha de tractar amb molta cura, ja que les seves radiacions ataquen l'organisme, sobretot els ossos. Es fa servir en medicina contra el càncer. El seu símbol és: Ra.


Vegeu també:
radi1

radi2

nom masculí El radi és un element químic metàllic de color blanc de plata que té radioactivitat S'ha de tractar amb molta cura, ja que les seves radiacions ataquen l'organisme, sobretot els ossos Es fa servir en medicina contra el càncer El seu símbol és Ra Vegeu també radi 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radi2

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">radi</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. radi1
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Ra] Element químic de nombre atòmic 88 pertanyent al grup IIa de la taula periòdica.
  2. bromur de radi [RaBr2] Cristalls incolors que s’engrogueixen amb el temps, fortament corrosius, obtinguts directament de les menes del radi barrejats amb bromur de bari.
  3. clorur de radi [RaCl2] Cristalls groguencs fortament corrosius i elevadament tòxics, obtinguts directament de les menes del radi.



    4. Vegeu també:
    radi1

■ radi2

masculí química inorgànica símbol Ra Element químic de nombre atòmic 88 pertanyent al grup IIa de la taula periòdica bromur de radi RaBr 2 Cristalls incolors que s’engrogueixen amb el temps, fortament corrosius, obtinguts directament de les menes del radi barrejats amb bromur de bari clorur de radi RaCl 2 Cristalls groguencs fortament corrosius i elevadament tòxics, obtinguts directament de les menes del radi Vegeu també radi 1
Traducció
Diccionari Català Anglès

radiació

radiació

femení radiation radiotècnia broadcasting
Diccionari de sinònims Franquesa

radiació

radiació

→ emissió © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

radiació


<title type="display">radiació</title>

    femení
  1. (Aus)Strahlung, Radiation f.
  2. radiació acústica (nuclear od atòmica; solar, terrestre) Schallabstrahlung f (Kernstrahlung, radioaktive Strahlung f; Sonnen-, Erd-strahlung f).
  3. radiale, strahlige Anlage oder Einrichtung f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

radiació

femení AusStrahlung, Radiation f radiació acústica nuclear od atòmica solar, terrestre Schallabstrahlung f Kernstrahlung, radioaktive Strahlung f Sonnen-, Erd-strahlung f radiale, strahlige Anlage oder Einrichtung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

radiació

radiació

femení física radiación
Diccionari Català Italià

radiació

radiació

femení fís radiazione
DIDAC Diccionari escolar

radiació

<title type="display">radiació</title>

nom femení Una radiació és una quantitat d'energia que surt d'un cos, d'un mineral o d'un aparell i s'estén a través de l'aire. Les radiacions solars són de llum i de calor. Que les radiacions d'una central nuclear surtin cap a fora és molt perillós.

radiació

nom femení Una radiació és una quantitat d'energia que surt d'un cos, d'un mineral o d'un aparell i s'estén a través de l'aire Les radiacions solars són de llum i de calor Que les radiacions d'una central nuclear surtin cap a fora és molt perillós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radiació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radiació</title>

Partició sil·làbica: ra_di_a_ci_ó
Etimologia: del ll. radiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció de radiar;
    2. l’efecte.
    1. física Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.
    2. per extensió física Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius. Radiació alfa. Radiació beta. Radiació gamma.
    3. radiació atmosfèrica astrofísica i meteorologia Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament
    4. radiació contrària aeronàutica i meteorologia Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra.
    5. radiació de sincrotró física Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
    6. radiació efectiva astrofísica i meteorologia Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre i l’absorbida provinent de l’atmosfera.
    7. radiació solar astrofísica i meteorologia Energia emesa pel sol en forma de radiació electromagnètica.
    8. radiació tèrmica física Radiació que emeten els cossos pel fet de trobar-se a temperatura absoluta diferent de zero.
    9. radiació terrestre astrofísica i meteorologia Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
  3. geometria
    1. Conjunt de figures geomètriques que tenen un punt comú.
    2. Figura amb una disposició radial.
  4. radiació adaptativa evolució, evolucionisme Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.

■ radiació

femení Acció de radiar l’efecte física Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material per extensió física Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius Radiació alfa Radiació beta Radiació gamma radiació atmosfèrica astrofísica i meteorologia Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament radiació contrària aeronàutica i meteorologia Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra radiació de sincrotró física Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una…
Informació complementària
Traducció