Es mostren 594846 resultats

radical

<title type="display">radical</title>

adjectiu radicale. || radicale. Cura radical, cura radicale. || polít radicale, | estremistico -a.

masculí i femení polít radicale. | estremista. || masculí ling mat quím radicale.

radical

adjectiu radicale || radicale Cura radical , cura radicale || polít radicale, | estremistico -a masculí i femení polít radicale | estremista || masculí ling mat quím radicale
Diccionari Anglès Català

radical

radical

adjective radical noun radical
Diccionari Català Castellà

radical

radical

adjectiu i masculí i femení radical
Diccionari Francès Català

radical
-ale


<title type="display">radical</title>

[m pl -aux]
Pronúncia: ʀadikal -o
    adjectiu
  1. radical.
  2. botànica i medicina radical.
    3. adjectiu i masculí
  3. matemàtiques radical.
    4. adjectiu i masculí i femení
  4. [politiquement] radical.
    5. masculí
  5. gramàtica i química radical.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

radical
-ale

adjectiu radical botànica i medicina radical adjectiu i masculí matemàtiques radical adjectiu i masculí i femení politiquement radical masculí gramàtica i química radical © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

radical

radical

adjectiu i masculí radical
Diccionari Català Anglès

radical


<title type="display">radical</title>

Pronúncia: rəðikál
    adjectiu
  1. radical.
    2. masculí i femení
  2. ciències polítiques radical.
    3. masculí
  3. gramàtica i matemàtiques root.
  4. square root sign.
  5. química radical.

radical

adjectiu radical masculí i femení ciències polítiques radical masculí gramàtica i matemàtiques root square root sign química radical
DIDAC Diccionari escolar

radical

<title type="display">radical</title>

    adjectiu
  1. De l'arrel, que té relació amb l'arrel.
  2. Que va a l'arrel de les coses, al principi, que afecta totalment i amb força les coses. Unes reformes de casa radicals ho canvien tot: es tiren envans, es fan finestres, s'abaixa el sostre, etc.
  3. Es diu que una persona és radical si no està d'acord amb el funcionament de les coses i vol fer molts canvis, moltes reformes.
radicalisme

radical

adjectiu De l'arrel, que té relació amb l'arrel Que va a l'arrel de les coses, al principi, que afecta totalment i amb força les coses Unes reformes de casa radicals ho canvien tot es tiren envans, es fan finestres, s'abaixa el sostre, etc Es diu que una persona és radical si no està d'acord amb el funcionament de les coses i vol fer molts canvis, moltes reformes radicalisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radical</title>

Etimologia: del ll. radicalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals.
  2. adjectiu figuradament
    1. Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.
    2. cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.
    3. vici radical Vici que deprava completament.
  3. adjectiu Que canvia del tot, de dalt a baix. Reformes radicals.
  4. masculí lingüística
    1. Arrel.
    2. Realització concreta d’una arrel.
    1. masculí matemàtiques Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió.
    2. adjectiu Dit de la quantitat o expressió afectades pel signe √.
    3. centre radical geometria Punt que té la mateixa potència respecte a tres circumferències.
    4. eix radical geometria Recta formada pels punts que tenen la mateixa potència respecte a dues circumferències.
  6. ciències polítiques
    1. adjectiu Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme.
    2. masculí i femení Membre d’un dels diversos partits seguidors del radicalisme.
  7. masculí química
    1. Concepte per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional.
    2. Grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula.
    3. radical lliure Àtom o agrupament d’àtoms que conté un electró desaparellat, procedent en general de la ruptura homolítica d’un enllaç químic covalent, que presenta una reactivitat exaltada.

■ radical

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel Tubercles radicals adjectiu figuradament Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa cura radical Cura que combat el mal en el seu origen vici radical Vici que deprava completament adjectiu Que canvia del tot, de dalt a baix Reformes radicals masculí lingüística Arrel Realització concreta d’una arrel masculí matemàtiques Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió adjectiu Dit de la quantitat o expressió afectades pel signe √ centre radical geometria Punt que…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

radical

radical

adjectiu i masculí i femení radical -e
Gran Diccionari de la llengua catalana

radicalari
| radicalària

radicalari
| radicalària

adjectiu química Dit d’una reacció en què intervenen radicals lliures Addició radicalària