<title type="display">radicar</title>
Pronúncia: rəðiká
-
verb intransitiu
- to be, be situated, lie.
- botànica to take root.
Es mostren 594846 resultats
radicar
radicar
verb intransitiu to be , be situated , lie botànica to take root
■
radicar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. td. radicare, íd. 1a font: s. XIV
Body
-
verb
intransitiu
- Arrelar.
- Ésser situat, tenir la seva permanència, en tal lloc, en tal substància, etc. Aquesta manera de pensar radica en la ideologia comunista.
■
radicar
verb intransitiu Arrelar Ésser situat, tenir la seva permanència, en tal lloc, en tal substància, etc Aquesta manera de pensar radica en la ideologia comunista
radicar
<title type="display">radicar</title>
-
verb intransitiu
- wurzeln.
- seinen Stammsitz haben.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
radicar
verb intransitiu wurzeln seinen Stammsitz haben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
radicar
<title type="display">radicar</title>
-
verb intransitiu
- radicar, arrelar.
- [estar situado] radicar.
- figuradament raure, estar, consistir, residir. La dificultad radica en la falta de dinero, la dificultat rau en la falta de diners. verb pronominal
- [domiciliarse] establir-se, instal·lar-se.
radicar
verb intransitiu radicar , arrelar estar situado radicar figuradament raure , estar , consistir , residir La dificultad radica en la falta de dinero , la dificultat rau en la falta de diners verb pronominal domiciliarse establir-se , installar-se
radicar
<title type="display">radicar</title>
verb intransitiu [arrelar] radicare, attecchire. || [ésser situat] trovarsi pron, stare.
radicar
verb intransitiu arrelar radicare, attecchire || ésser situat trovarsi pron , stare
radicar
<title type="display">radicar</title>
[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Estar en un lloc determinat o tenir l'origen, la seu, etc., en algun lloc o en alguna cosa. La bellesa d'algunes persones radica en la seva senzillesa.
radicar
Conjugació amb QU davant E, I verb Estar en un lloc determinat o tenir l'origen, la seu, etc, en algun lloc o en alguna cosa La bellesa d'algunes persones radica en la seva senzillesa
radicar
<title type="display">radicar</title>
Pronúncia: rəðiká
-
verb intransitiu
- [arrelar] s'enraciner pron, prendre racine.
- [ésser situat] être situé -e, se trouver pron.
radicar
verb intransitiu arrelar s'enraciner pron , prendre racine ésser situat être situé -e , se trouver pron
radicau
<title type="display">radicau </title>
Body
- adj m f
- Pertenhent o relatiu ara arraïc.
- Fondamentau o essenciau.
- Totau o complèt.
Català: radical
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
radicau
adj m f Pertenhent o relatiu ara arraïc Fondamentau o essenciau Totau o complèt Català radical © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
radicaument
<title type="display">radicaument </title>
Body
- adv D’ua manèra radicau.
Català: radicalment
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
radicaument
adv D’ua manèra radicau Català radicalment © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
radicel·la
<title type="display">radicel·la</title>
-
femení
botànica
- Wurzelfaser f.
- Wurzelkeim m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
radicel·la
femení botànica Wurzelfaser f Wurzelkeim m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat