Es mostren 594846 resultats

râleur
-euse


<title type="display">râleur</title>

Pronúncia: ʀɑlœʀ -øz
adjectiu i masculí i femení familiarment rondinaire, grunyidor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

râleur
-euse

adjectiu i masculí i femení familiarment rondinaire, grunyidor -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

ralh

<title type="display">ralh </title>

    nòm m Conjunt de troncs estacats que se hèn a baishar riu enjós.

    Català: rai, raig, tramada f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ralh

nòm m Conjunt de troncs estacats que se hèn a baishar riu enjós Català rai, raig, tramada f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

ralhar

<title type="display">ralhar </title>

    v tr Reduïr a trocets petits per miei de passar-lo per un objècte raspós.

    Català: ratllar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ralhar

v tr Reduïr a trocets petits per miei de passar-lo per un objècte raspós Català ratllar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

ralinga

ralinga

femení aeronàutica i marina, marítim relinga
Diccionari Català Anglès

ralinga

ralinga

femení nàutica bolt rope of sail
Diccionari Català Alemany

ralinga

ralinga

femení nàutica Liek n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

ralinga

ralinga

femení mar ralinga, gratile m
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ralinga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ralinga</title>

Etimologia: del fr. ralingue, íd., i aquest, del neerl. ant. râlîk (actual raalijk), comp. de râ ‘verga’ i lîk ‘ralinga’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. aeronàutica Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta.
  2. marina, marítim Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
  3. pesca Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa.

■ ralinga

femení aeronàutica Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta marina, marítim Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les pesca Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa
Traducció
Diccionari Català francès

ralinga

ralinga

femení aeronàutica i marina, marítim ralingue
Diccionari Català Castellà

ralingar

ralingar

verb transitiu marina, marítim relingar verb intransitiu flamar relingar