<title type="display">arrogar-se</title>
verb pronominal arrogarse, atribuirse.
Es mostren 594823 resultats
arrogar-se
<title type="display">arrogar-se</title>
Body
-
- arrogar
INFINITIU
-
- arrogant
GERUNDI
-
- arrogat
- arrogada
- arrogats
- arrogades
PARTICIPI
-
-
- arrogo
- arrogues
- arroga
- arroguem
- arrogueu
- arroguen
PRESENT
-
- arrogava
- arrogaves
- arrogava
- arrogàvem
- arrogàveu
- arrogaven
IMPERFET
-
- arroguí
- arrogares
- arrogà
- arrogàrem
- arrogàreu
- arrogaren
PASSAT
-
- arrogaré
- arrogaràs
- arrogarà
- arrogarem
- arrogareu
- arrogaran
FUTUR
-
- arrogaria
- arrogaries
- arrogaria
- arrogaríem
- arrogaríeu
- arrogarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- arrogui
- arroguis
- arrogui
- arroguem
- arrogueu
- arroguin
PRESENT
-
- arrogués
- arroguessis
- arrogués
- arroguéssim
- arroguéssiu
- arroguessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- arroga
- arrogui
- arroguem
- arrogueu
- arroguin
IMPERATIU
arrogar-se
INFINITIU arrogar GERUNDI arrogant PARTICIPI arrogat arrogada arrogats arrogades INDICATIU PRESENT arrogo arrogues arroga arroguem arrogueu arroguen IMPERFET arrogava arrogaves arrogava arrogàvem arrogàveu arrogaven PASSAT arroguí arrogares arrogà arrogàrem arrogàreu arrogaren FUTUR arrogaré arrogaràs arrogarà arrogarem arrogareu arrogaran CONDICIONAL arrogaria arrogaries arrogaria arrogaríem arrogaríeu arrogarien SUBJUNTIU PRESENT arrogui arroguis arrogui arroguem arrogueu arroguin IMPERFET arrogués arroguessis arrogués arroguéssim arroguéssiu arroguessin IMPERATIU arroga arrogui arroguem…
arrogar-se
<title type="display">arrogar-se</title>
Pronúncia: əruɣársə
-
verb pronominal
- to arrogate.
- arrogar-se una cosa to arrogate something to oneself.
arrogar-se
verb pronominal to arrogate arrogar-se una cosa to arrogate something to oneself
arrogar-se
<title type="display">arrogar-se</title>
verb pronominal arrogarsi, attribuirsi.
arrogar-se
verb pronominal arrogarsi, attribuirsi
arrogar-se
<title type="display">arrogar-se</title>
[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb usat amb pronom Apropiar-se una facultat, una autoritat, una qualitat, atribuir-se-la sense tenir-hi dret. Si un ministre s'arroga poders que no li corresponen, pot ser destituït del seu càrrec.
arrogar-se
Conjugació amb GU davant E, I verb usat amb pronom Apropiar-se una facultat, una autoritat, una qualitat, atribuir-se-la sense tenir-hi dret Si un ministre s'arroga poders que no li corresponen, pot ser destituït del seu càrrec
■
arrogar-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrogar-se</title>
Accessory
Etimologia: del ll. arrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
verb
pronominal Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). El president s’ha arrogat drets que el reglament no li permet.
■
arrogar-se
verb pronominal Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret una facultat, un poder, una qualitat El president s’ha arrogat drets que el reglament no li permet
arrogar-se
<title type="display">arrogar-se</title>
Pronúncia: əruɣársə
verb pronominal s'arroger, s'approprier, s'attribuer.
arrogar-se
verb pronominal s'arroger , s'approprier , s'attribuer
arrogate
<title type="display">arrogate</title>
Pronúncia: ˈærəˈgeɪt
-
transitive verb
- arrogar-se, apropiar-se, atribuir-se.
- to arrogate something to oneself arrogar-se alguna cosa.
- to arrogate something to someone atribuir injustament una cosa a algú.
arrogate
transitive verb arrogar-se , apropiar-se , atribuir-se to arrogate something to oneself arrogar-se alguna cosa to arrogate something to someone atribuir injustament una cosa a algú
arrogation
<title type="display">arrogation</title>
-
noun
- pretensió injusta.
- convicció absurda.
- usurpació.
arrogation
noun pretensió injusta convicció absurda usurpació
arroi
<title type="display">arroi</title>
Pronúncia: aʀwa
-
masculí
- antigament [personnes] escorta f, seguici, acompanyament.
- [choses] parament, aparell [conjunt d’objectes, de mitjans].
- en grand arroi literàriament amb gran aparell.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
arroi
masculí antigament personnes escorta f , seguici, acompanyament choses parament, aparell conjunt d’objectes, de mitjans en grand arroi literàriament amb gran aparell © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç