Es mostren 594840 resultats

■ arromangar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arromangar</title>

Etimologia: de arremangar
    verb
  1. transitiu
    1. Tirar amunt, replegant-les, les mànigues (d’una peça de roba). Arromanga’t la camisa i no tindràs tanta calor.
    2. Tirar amunt (una peça de roba) replegant-la. Arromangar-se les faldilles.
    3. usat absolutament Arromanga’t per fregar els plats.
  2. pronominal figuradament i col·loquialment Decidir-se resoludament a fer alguna cosa. Mira que si m’hi arromango!

■ arromangar

verb transitiu Tirar amunt, replegant-les, les mànigues d’una peça de roba Arromanga’t la camisa i no tindràs tanta calor Tirar amunt una peça de roba replegant-la Arromangar-se les faldilles usat absolutament Arromanga’t per fregar els plats pronominal figuradament i colloquialment Decidir-se resoludament a fer alguna cosa Mira que si m’hi arromango
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

arromangar

arromangar

→ arremangar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

arromangar


<title type="display">arromangar</title>

    1. INFINITIU

    1. arromangar

    2. GERUNDI

    1. arromangant

    3. PARTICIPI

    1. arromangat
    2. arromangada
    3. arromangats
    4. arromangades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arromango
      2. arromangues
      3. arromanga
      4. arromanguem
      5. arromangueu
      6. arromanguen

      2. IMPERFET

      1. arromangava
      2. arromangaves
      3. arromangava
      4. arromangàvem
      5. arromangàveu
      6. arromangaven

      3. PASSAT

      1. arromanguí
      2. arromangares
      3. arromangà
      4. arromangàrem
      5. arromangàreu
      6. arromangaren

      4. FUTUR

      1. arromangaré
      2. arromangaràs
      3. arromangarà
      4. arromangarem
      5. arromangareu
      6. arromangaran

      5. CONDICIONAL

      1. arromangaria
      2. arromangaries
      3. arromangaria
      4. arromangaríem
      5. arromangaríeu
      6. arromangarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arromangui
      2. arromanguis
      3. arromangui
      4. arromanguem
      5. arromangueu
      6. arromanguin

      2. IMPERFET

      1. arromangués
      2. arromanguessis
      3. arromangués
      4. arromanguéssim
      5. arromanguéssiu
      6. arromanguessin

    6. IMPERATIU

    1. arromanga
    2. arromangui
    3. arromanguem
    4. arromangueu
    5. arromanguin

arromangar

INFINITIU arromangar GERUNDI arromangant PARTICIPI arromangat arromangada arromangats arromangades INDICATIU PRESENT arromango arromangues arromanga arromanguem arromangueu arromanguen IMPERFET arromangava arromangaves arromangava arromangàvem arromangàveu arromangaven PASSAT arromanguí arromangares arromangà arromangàrem arromangàreu arromangaren FUTUR arromangaré arromangaràs arromangarà arromangarem arromangareu arromangaran CONDICIONAL arromangaria arromangaries arromangaria arromangaríem arromangaríeu arromangarien SUBJUNTIU PRESENT arromangui arromanguis arromangui arromanguem…
Diccionari Català Italià

arromangar

<title type="display">arromangar</title>

verb transitiu [les mànigues] rimboccare. || [les faldilles, els vestits] rimboccare, arrovesciare, sollevare, voltare in su, rialzare.

verb pronominal rimboccarsi. || fig decidersi, prendere una decisione.

arromangar

verb transitiu les mànigues rimboccare || les faldilles, els vestits rimboccare, arrovesciare, sollevare, voltare in su, rialzare verb pronominal rimboccarsi || fig decidersi, prendere una decisione
Diccionari Català Castellà

arromangar

arromangar

verb transitiu la roba arremangar , remangar verb pronominal arremangarse , remangarse figuradament i familiarment decidir-se remangarse
DIDAC Diccionari escolar

arromangar

<title type="display">arromangar</title>

[També arremangar]
[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb Girar cap amunt la part de baix de les mànigues, de les faldilles o dels pantalons, replegant-la damunt d'ella mateixa. Quan fa calor, ens arromanguem les mànigues de la camisa. I per passar per un lloc amb aigua, ens arromanguem els baixos dels pantalons.

arromangar

També arremangar Conjugació amb GU davant E, I verb Girar cap amunt la part de baix de les mànigues, de les faldilles o dels pantalons, replegant-la damunt d'ella mateixa Quan fa calor, ens arromanguem les mànigues de la camisa I per passar per un lloc amb aigua, ens arromanguem els baixos dels pantalons
Diccionari Català Alemany

arromangar

arromangar

verb transitiu i reflexiu sich auf-, hoch-krempeln sich schürzen Rock, Kleid © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

arromangar


<title type="display">arromangar</title>

Pronúncia: əruməŋgá
    verb transitiu
  1. [la roba] retrousser, relever, trousser, remonter.
    2. verb pronominal
  2. retrousser ses manches.
    • [les faldilles] trousser, remonter.
  3. figuradament i popularment prendre une décision énergique, prendre à cœur, retrousser ses manches. Mira que si m'hi arromango!, si je retrousse mes manches, tu verras!

arromangar

verb transitiu la roba retrousser , relever , trousser , remonter verb pronominal retrousser ses manches • les faldilles trousser , remonter figuradament i popularment prendre une décision énergique , prendre à cœur , retrousser ses manches Mira que si m'hi arromango , si je retrousse mes manches, tu verras
Diccionari Català Anglès

arromangar


<title type="display">arromangar</title>

Pronúncia: əruməŋgá
    verb transitiu
  1. [mànega, etc.] to turn up, tuck up, roll up.
  2. [faldilla] to tuck up.
    3. verb pronominal
  3. to roll up one’s sleeves etc..
  4. figuradament to take a firm line.

arromangar

verb transitiu mànega, etc to turn up , tuck up , roll up faldilla to tuck up verb pronominal to roll up one’s sleeves etc figuradament to take a firm line
Diccionari Castellà Català

arromanzar

arromanzar

verb transitiu arromançar