Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

■ ranc

| ranca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranc</title>

Homòfon: rang
Etimologia: del germ. wrankjan ‘torçar’, i potser més exactament del gòtic *wranks ‘tort’ 1a font: c. 1270

adjectiu

Dit d’una cama o pota esguerrada, que es mou defectuosament. Tenia una cama ranca: per això coixejava.
Rancallós. Un ase ranc. Caminar ranc.

■ ranc

| ranca

adjectiu Dit d’una cama o pota esguerrada, que es mou defectuosament Tenia una cama ranca per això coixejava Rancallós Un ase ranc Caminar ranc

ranc, -a

<title type="display">ranc, -a </title>

adj m f

Català:

ranc, -a

adj m f Que non camine ben, qu’arrossègue es pès Català ranc -a, rancallós -osa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

ranca

<title type="display">ranca</title>

Etimologia: d’origen incert, potser der. de ranc

femení construcció naval Conjunt de posts fortament ajustades les unes amb les altres, fixades al peu de la roda de les embarcacions de fusta, que en protegeix i en reforça la proa.

ranca

femení construcció naval Conjunt de posts fortament ajustades les unes amb les altres, fixades al peu de la roda de les embarcacions de fusta, que en protegeix i en reforça la proa