Es mostren 594846 resultats

rançonner


<title type="display">rançonner</title>

Pronúncia: ʀɑ̃sɔne
    verb transitiu
  1. exigir rescat per. Le pirate a rançonné deux vaisseaux, el pirata va exigir rescat per dos vaixells .
    • fer xantatge a.
  2. figuradament robar, explotar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rançonner

rançonneur
-euse

rançonneur
-euse

rancor


<title type="display">rancor</title>

Pronúncia: rəŋkó
masculí [f antigament regionalisme poèticament] rancœur f, ressentiment. Guardar rancor a algú, avoir de la rancœur pour (contre) quelqu'un (tenir rigueur à quelqu'un, en vouloir à quelqu'un).

rancor

rancor

rancor

rancor

rancor

rancor


<title type="display">rancor</title>

Pronúncia: rəŋkó
    masculí o femení
  1. rancour, bitterness.
  2. ill feeling, resentment.
  3. spitefulness.
  4. guardar rancor to bear malice, have a grudge (a against).
  5. no li guardo rancor I bear him no malice, I have no grudge against him.

rancor

rancor

rancor

rancor

<title type="display">rancor</title>

[! Amb A]
nom masculí o femení Una persona té rancor o guarda rancor si recorda sempre la burla, el dany o la cosa desagradable que algú li ha fet i no vol perdonar-lo. Les persones venjatives es deixen emportar pel rancor. El pas del temps fa desaparèixer a vegades la rancor que té algú.
rancorós, rancorosa

rancor

rancor

rancor

rancor

rancor