Es mostren 594846 resultats

ranxo

<title type="display">ranxo</title>

    nom masculí
  1. Un ranxo és una casa gran i un conjunt de terres i de pastures per a la cria de bestiar. Els ranxos són típics de l'oest americà.
  2. Menjar que es prepara per a moltes persones. Es diu principalment del menjar de les presons, de les casernes militars i dels vaixells. El ranxo es considera un menjar no gaire bo i acostuma a ser un sol plat de guisat.
ranxer

ranxo

ranxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranxo</title>

Accessory
Etimologia: del cast. rancho, der. de ranch(e)arse ‘allotjar-se’, del fr. se ranger ‘instal·lar-se’, der. de rang ‘rengle’; d’allotjament militar passà a significar el menjar de la tropa 1a font: c. 1800
Body
    masculí
  1. marina, marítim Cabina d’una embarcació destinada a dormitori de la tripulació.
    1. Lloc fora de poblat on s’alberguen provisionalment diverses famílies, un grup de treballadors, etc., o on hom cria animals.
    2. geografia i economia Explotació ramadera pròpia de les praderies de l’oest americà que comprèn la casa, l’estable per a guardar-hi el bestiar boví de peu rodó i extenses zones amb prats de gramínies.
    1. Menjar que hom fa per a molts i que es redueix generalment a un sol plat.
    2. organització militar Menjar de les casernes, vaixells de guerra i presons, que antigament es reduïa a un sol plat barrejat.

ranxo

ranya

ranya

ranz


<title type="display">ranz</title>

Pronúncia: ʀɑ̃(z, -ts)
masculí ranz des vaches música cançó f pastoral suïssa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ranz

Ränzchen

Ränzchen

Ränzel

Ränzel

Ranzen

Ranzen

ranzen


<title type="display">ranzen</title>

verb intransitiu [-t, -te, hat ge-t] caça cobrir el guillot (o teixó) la femella.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

ranzen

ranzig

ranzig

raó


<title type="display">raó</title>

  1. consideració
    motiu (→)
    fonament
    pretext (→)
    incògnita, raó oculta d'un fet que hom examina.
    causa (→)
  2. Allò que es diu per explicar quelcom.
    argument
    explicació
    prova
    perquè (m.). No el sabràs mai, el perquè d'això.
    raonament
    galindaines, camàndules o romanços, raons fútils.
    retòriques, raons que no són del cas.
    cançons. No em vinguis amb cançons, que ja sé de què es tracta.
  3. Estar a raons: → conversar.
  4. pl. → baralla, discussió.
  5. Facultat de discórrer. → intel·ligència.
    raciocini
    els ulls de l'enteniment
    seny
    sentit comú
    facultat judicativa (o especulativa)
    discerniment
    sindèresi, capacitat natural per a jutjar rectament.
    judici
    senderi
    Antònims: Desraó.
  6. Tenir raó: Tenir dret (Alc.). Antònims: Tenir tort.
  7. proporció.



© Manuel Franquesa

raó