Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

raonar

<title type="display">raonar</title>

Pronúncia: rəuná

verb transitiu

to reason, argue.
[problema, etc.] to reason out

verb intransitiu

to reason, argue.
to talk (together).

raonar

verb transitiu to reason , argue problema, etc to reason out verb intransitiu to reason , argue to talk together

raonar

<title type="display">raonar</title>

verb intransitiu ragionare, riflettere, pensare, discorrere.

verb transitiu esporre, trattare, spiegare, analizzare.

raonar

verb intransitiu ragionare, riflettere, pensare, discorrere verb transitiu esporre, trattare, spiegare, analizzare

raonar

<title type="display">raonar</title>

verb Fer ús de la raó, pensar en les coses per entendre-les, explicar-les i treure'n conseqüències. Si et diuen que raonis la solució d'un problema, has d'explicar com hi has arribat i quines operacions has fet per trobar la solució.

raonament

raonar

verb Fer ús de la raó, pensar en les coses per entendre-les, explicar-les i treure'n conseqüències Si et diuen que raonis la solució d'un problema, has d'explicar com hi has arribat i quines operacions has fet per trobar la solució raonament

■ raonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raonar</title>

Partició sil·làbica: ra_o_nar
Etimologia: de raó 1a font: s. XIV, Llull

verb

intransitiu
1. Fer ús de la raó; pensar. Solament les persones raonen. La passió no raona.
2. Discórrer donant les raons que expliquen o justifiquen quelcom. Raonar per inducció, per deducció.
transitiu
1. Sotmetre una cosa a raonament. Provaré de raonar la meva proposta.
2. Adduir les raons que expliquen o que justifiquen una cosa. Ell raona tot el que fa.

■ raonar

verb intransitiu Fer ús de la raó pensar Solament les persones raonen La passió no raona Discórrer donant les raons que expliquen o justifiquen quelcom Raonar per inducció, per deducció transitiu Sotmetre una cosa a raonament Provaré de raonar la meva proposta Adduir les raons que expliquen o que justifiquen una cosa Ell raona tot el que fa

raor

<title type="display">raor</title>

navalla

© Manuel Franquesa

raor

navalla © Manuel Franquesa

raor

masculí

[navalla] navaja barbera (o de afeitar) f.
ictiologia [Xyrichtys novacula] raor.

raor

masculí navalla navaja barbera o de afeitar f ictiologia Xyrichtys novacula raor

■ raor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raor</title>

Partició sil·làbica: ra_or
Homòfon: raó
Etimologia: variant de l’ant. rasor, íd., ll. rasorium, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis

masculí

Instrument d’acer, de tall molt fi, que serveix per a afaitar el pèl o els cabells; navalla.
ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Xyrichthys novacula), amb el perfil cefàlic gairebé vertical, que s’alimenta de mol·luscs i crustacis i habita en els fons de sorra i fang.

■ raor

masculí Instrument d’acer, de tall molt fi, que serveix per a afaitar el pèl o els cabells navalla ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids Xyrichthys novacula , amb el perfil cefàlic gairebé vertical, que s’alimenta de molluscs i crustacis i habita en els fons de sorra i fang