Es mostren 594827 resultats

arrop

arrop

masculí sapa f || composta f di mosto || ésser dolç com un arrop o com l'arrop essere dolce come il miele | dòcil essere un angelo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrop</title>

Etimologia: de l’àr. ar-rubb ‘suc de fruita cuit fins a espessir-se’ 1a font: 1372
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Almívar obtingut concentrant el most no fermentat, ric en sucres.
    2. per extensió Confitura elaborada amb el most concentrat.
  2. ésser dolç com l’arrop (o com un arrop) figuradament Ésser de caràcter dòcil i pacífic.

■ arrop

masculí alimentació, indústries alimentàries Almívar obtingut concentrant el most no fermentat, ric en sucres per extensió Confitura elaborada amb el most concentrat ésser dolç com l’arrop o com un arrop figuradament Ésser de caràcter dòcil i pacífic
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

arrop

arrop

nom masculí L'arrop és un menjar molt dolç fet amb suc de raïm, trossos de fruites i sucre bullits Té un color fosc i és molt espès
Diccionari Català francès

arrop


<title type="display">arrop</title>

Pronúncia: ərɔ́p
    masculí
  1. gastronomia moût cuit.
    • [confitura] fruits confits dans le moût cuit.
  2. ésser dolç com l'arrop (com un arrop) être doux comme le miel.
    • figuradament être doux comme un agneau (comme un mouton).

arrop

masculí gastronomia moût cuit • confitura fruits confits dans le moût cuit ésser dolç com l'arrop com un arrop être doux comme le miel • figuradament être doux comme un agneau comme un mouton
Diccionari Castellà Català

arropamiento

arropamiento

masculí abrigament acotxament
Conjugador Català

arropar


<title type="display">arropar</title>

    1. INFINITIU

    1. arropar

    2. GERUNDI

    1. arropant

    3. PARTICIPI

    1. arropat
    2. arropada
    3. arropats
    4. arropades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arropo
      2. arropes
      3. arropa
      4. arropem
      5. arropeu
      6. arropen

      2. IMPERFET

      1. arropava
      2. arropaves
      3. arropava
      4. arropàvem
      5. arropàveu
      6. arropaven

      3. PASSAT

      1. arropí
      2. arropares
      3. arropà
      4. arropàrem
      5. arropàreu
      6. arroparen

      4. FUTUR

      1. arroparé
      2. arroparàs
      3. arroparà
      4. arroparem
      5. arropareu
      6. arroparan

      5. CONDICIONAL

      1. arroparia
      2. arroparies
      3. arroparia
      4. arroparíem
      5. arroparíeu
      6. arroparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arropi
      2. arropis
      3. arropi
      4. arropem
      5. arropeu
      6. arropin

      2. IMPERFET

      1. arropés
      2. arropessis
      3. arropés
      4. arropéssim
      5. arropéssiu
      6. arropessin

    6. IMPERATIU

    1. arropa
    2. arropi
    3. arropem
    4. arropeu
    5. arropin

arropar

INFINITIU arropar GERUNDI arropant PARTICIPI arropat arropada arropats arropades INDICATIU PRESENT arropo arropes arropa arropem arropeu arropen IMPERFET arropava arropaves arropava arropàvem arropàveu arropaven PASSAT arropí arropares arropà arropàrem arropàreu arroparen FUTUR arroparé arroparàs arroparà arroparem arropareu arroparan CONDICIONAL arroparia arroparies arroparia arroparíem arroparíeu arroparien SUBJUNTIU PRESENT arropi arropis arropi arropem arropeu arropin IMPERFET arropés arropessis arropés arropéssim arropéssiu arropessin IMPERATIU arropa arropi arropem arropeu arropin
Diccionari Català Castellà

arropar

arropar

verb transitiu tirar arrop al vi arropar
Diccionari Castellà Català

arropar


<title type="display">arropar</title>

    verb transitiu
  1. abrigar, abrigallar.
  2. [en la cama] acotxar.
  3. figuradament emparar, protegir. Le arropaban sus amigos, l'emparaven els seus amics.
  4. [a los toros] encerclar, envoltar.
  5. [el vino] arropar.
    6. verb pronominal
  6. abrigar-se, abrigallar-se.
  7. [en la cama] acotxar-se.
  8. figuradament emparar-se, protegir-se.

arropar

verb transitiu abrigar , abrigallar en la cama acotxar figuradament emparar , protegir Le arropaban sus amigos , l'emparaven els seus amics a los toros encerclar , envoltar el vino arropar verb pronominal abrigar-se , abrigallar-se en la cama acotxar-se figuradament emparar-se , protegir-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arropar

■ arropar

verb transitiu Tirar arrop al vi
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

arropar

arropar

verb transitiu gastronomia mêler du moût cuit au vin nouveau