Es mostren 594845 resultats

rascar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rascar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. *rasicare, freqüentatiu del ll. radĕre (participi rasus) ‘raure’ 1a font: 1371
Body
    verb
  1. transitiu Gratar.
  2. intransitiu
    1. Ésser raspós. La tovallola rasca.
    2. Fer un soroll de fregament poc fi. El motor rasca.
  3. transitiu popularment Tocar malament (un instrument musical de corda). Rascar el violí.

rascar

rascar


<title type="display">rascar</title>

    verb transitiu
  1. [con la uña] gratar, rascar.
  2. [raspar] gratar, rascar, raspar. Rascar la pintura de la pared, gratar la pintura de la paret.
  3. familiarment [tocar mal un violín, guitarra, etc] rascar, graponejar, grapejar.
  4. verb pronominal
  5. gratar-se, rascar-se.

rascar

rascar

rascar

rascar

<title type="display">rascar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Gratar.
  2. Fregar fort una superfície amb una eina adequada per a fer-ne saltar allò que la cobreix. Abans de pintar una paret, convé rascar-la per treure la pintura vella.
  3. Una cosa rasca si és rasposa i ens molesta quan la passem damunt de la pell. Si no s'hi posa suavitzant, les tovalloles rasquen.

rascar

rascar

rascar

rascàs

rascàs

masculí ictiologia [dot] cherna f.

rascàs

rascàs

rascàs

rascàs

rascàs

rascassa

rascassa

rascassa

rascassa