Es mostren 594845 resultats

rasclar

rasclar

    verb transitiu agricultura
  1. [esterrossar] gradar.
  2. [arreplegar herba, palla] rastrillar.

rasclar

rasclar


<title type="display">rasclar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. rasclar
    1. GERUNDI

    2. rasclant
    1. PARTICIPI

    2. rasclat
    3. rasclada
    4. rasclats
    5. rasclades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. rasclo
      3. rascles
      4. rascla
      5. rasclem
      6. rascleu
      7. rasclen
      1. IMPERFET

      2. rasclava
      3. rasclaves
      4. rasclava
      5. rasclàvem
      6. rasclàveu
      7. rasclaven
      1. PASSAT

      2. rasclí
      3. rasclares
      4. rasclà
      5. rasclàrem
      6. rasclàreu
      7. rasclaren
      1. FUTUR

      2. rasclaré
      3. rasclaràs
      4. rasclarà
      5. rasclarem
      6. rasclareu
      7. rasclaran
      1. CONDICIONAL

      2. rasclaria
      3. rasclaries
      4. rasclaria
      5. rasclaríem
      6. rasclaríeu
      7. rasclarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. rascli
      3. rasclis
      4. rascli
      5. rasclem
      6. rascleu
      7. rasclin
      1. IMPERFET

      2. rasclés
      3. rasclessis
      4. rasclés
      5. rascléssim
      6. rascléssiu
      7. rasclessin
    1. IMPERATIU

    2. rascla
    3. rascli
    4. rasclem
    5. rascleu
    6. rasclin

rasclar

rasclar

rasclar

rasclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rasclar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *rasiculare, de *rasicare (v. rascar), amb influx de asclar ‘estellar’, o bé alteració de rascar per repercussió de líquida i l’influx de asclar 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb transitiu agricultura
  1. Passar el rascle per damunt d’un terreny, per tal de desfer els terrossos.
  2. Arreplegar la palla, l’herba, etc., amb el rascle.

rasclar

rasclar

rasclar

rasclar

rasclar

rascle


<title type="display">rascle</title>

rasclet o rascló, rascle petit.
ramàs
rampí o rampill, eina semblant al rascle.
arpelles
rastell, rascle amb doble fila de pues.
cavapalles, rascle per a arrencar palla del paller.


© Manuel Franquesa

rascle

rascle

<title type="display">rascle </title>

Body
    nòm m Utís de husta o de hèr que servís entà recuélher era palha o era èrba, eth de husta o entàs pèires o era tèrra, eth de hèr.

    Català: rascle


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rascle

rascle

rascle

rascle

rascle