Es mostren 594845 resultats

raspallament

raspallament

raspallar

raspallar

raspallar


<title type="display">raspallar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. raspallar
    1. GERUNDI

    2. raspallant
    1. PARTICIPI

    2. raspallat
    3. raspallada
    4. raspallats
    5. raspallades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. raspallo
      3. raspalles
      4. raspalla
      5. raspallem
      6. raspalleu
      7. raspallen
      1. IMPERFET

      2. raspallava
      3. raspallaves
      4. raspallava
      5. raspallàvem
      6. raspallàveu
      7. raspallaven
      1. PASSAT

      2. raspallí
      3. raspallares
      4. raspallà
      5. raspallàrem
      6. raspallàreu
      7. raspallaren
      1. FUTUR

      2. raspallaré
      3. raspallaràs
      4. raspallarà
      5. raspallarem
      6. raspallareu
      7. raspallaran
      1. CONDICIONAL

      2. raspallaria
      3. raspallaries
      4. raspallaria
      5. raspallaríem
      6. raspallaríeu
      7. raspallarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. raspalli
      3. raspallis
      4. raspalli
      5. raspallem
      6. raspalleu
      7. raspallin
      1. IMPERFET

      2. raspallés
      3. raspallessis
      4. raspallés
      5. raspalléssim
      6. raspalléssiu
      7. raspallessin
    1. IMPERATIU

    2. raspalla
    3. raspalli
    4. raspallem
    5. raspalleu
    6. raspallin

raspallar

raspallar

raspallar

raspallar


<title type="display">raspallar</title>

Pronúncia: rəspəʎá
    verb transitiu i pronominal
  1. [amb raspall] brosser . Raspallar-se les dents, brosser ses dents.
  2. figuradament [afalagar algú] passer de la pommade, faire du plat à quelqu'un, lécher les bottes de quelqu'un, encenser quelqu'un.

raspallar

raspallar

raspallar

raspallar


<title type="display">raspallar</title>

    verb transitiu
  1. bürsten.
  2. [Kleider] auch ab-, aus-bürsten.
  3. [Haare] (aus-, durch-)bürsten.
  4. [Tiere] striegeln.
  5. figuradament i familiarment schmeicheln.
  6. verb reflexiu
  7. raspallar-se les dents sich (dat) die Zähne bürsten oder putzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

raspallar

raspallar

raspallar

raspallar

<title type="display">raspallar</title>

    [També espalmar]
    verb
  1. Passar un raspall per damunt d'una cosa per a fregar-la o netejar-la. Després de menjar, ens hem de raspallar les dents.
  2. Es diu que algú raspalla una persona si l'afalaga i li diu coses boniques per a obtenir-ne alguna cosa.
raspallada

raspallar

raspallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raspallar</title>

Accessory
Etimologia: de raspall 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb transitiu
  1. Fregar, netejar, quelcom amb un raspall. Raspallar el vestit.
  2. figuradament Afalagar algú amb lloances, especialment per veure de treure’n algun avantatge. Des que m’ha tocat la loteria tothom em raspalla.

raspallar