Es mostren 594823 resultats

■ arrufament

■ arrufament

masculí Arrufada
Traducció
Diccionari Català francès

arrufament

arrufament

masculí arrufada
Diccionari de sinònims Franquesa

arrufar

arrufar

→ contreure , arrugar arrufar-se pron → eriçar -se Antònims Desarrufar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

arrufar

<title type="display">arrufar</title>

verb transitiu [el nas] arricciare, corrugare, storcere. || [les celles] aggrottare, corrugare, aggrondare.

verb pronominal [cabells, pèls] arricciarsi.

arrufar

verb transitiu el nas arricciare, corrugare, storcere || les celles aggrottare, corrugare, aggrondare verb pronominal cabells, pèls arricciarsi
Diccionari Català Castellà

arrufar

arrufar

    verb transitiu
  1. [fer rufes] fruncir.
  2. [una part de la cara] fruncir. Arrufar les celles, fruncir las cejas.
  3. [el front, el nas] arrugar.
    4. verb pronominal
  4. [els cabells] erizarse.

arrufar

verb transitiu fer rufes fruncir una part de la cara fruncir Arrufar les celles , fruncir las cejas el front, el nas arrugar verb pronominal els cabells erizarse
Conjugador Català

arrufar


<title type="display">arrufar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrufar

    2. GERUNDI

    1. arrufant

    3. PARTICIPI

    1. arrufat
    2. arrufada
    3. arrufats
    4. arrufades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrufo
      2. arrufes
      3. arrufa
      4. arrufem
      5. arrufeu
      6. arrufen

      2. IMPERFET

      1. arrufava
      2. arrufaves
      3. arrufava
      4. arrufàvem
      5. arrufàveu
      6. arrufaven

      3. PASSAT

      1. arrufí
      2. arrufares
      3. arrufà
      4. arrufàrem
      5. arrufàreu
      6. arrufaren

      4. FUTUR

      1. arrufaré
      2. arrufaràs
      3. arrufarà
      4. arrufarem
      5. arrufareu
      6. arrufaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrufaria
      2. arrufaries
      3. arrufaria
      4. arrufaríem
      5. arrufaríeu
      6. arrufarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrufi
      2. arrufis
      3. arrufi
      4. arrufem
      5. arrufeu
      6. arrufin

      2. IMPERFET

      1. arrufés
      2. arrufessis
      3. arrufés
      4. arruféssim
      5. arruféssiu
      6. arrufessin

    6. IMPERATIU

    1. arrufa
    2. arrufi
    3. arrufem
    4. arrufeu
    5. arrufin

arrufar

INFINITIU arrufar GERUNDI arrufant PARTICIPI arrufat arrufada arrufats arrufades INDICATIU PRESENT arrufo arrufes arrufa arrufem arrufeu arrufen IMPERFET arrufava arrufaves arrufava arrufàvem arrufàveu arrufaven PASSAT arrufí arrufares arrufà arrufàrem arrufàreu arrufaren FUTUR arrufaré arrufaràs arrufarà arrufarem arrufareu arrufaran CONDICIONAL arrufaria arrufaries arrufaria arrufaríem arrufaríeu arrufarien SUBJUNTIU PRESENT arrufi arrufis arrufi arrufem arrufeu arrufin IMPERFET arrufés arrufessis arrufés arruféssim arruféssiu arrufessin IMPERATIU arrufa arrufi arrufem arrufeu arrufin
Diccionari Català Anglès

arrufar


<title type="display">arrufar</title>

Pronúncia: ərufá
    verb transitiu
  1. to wrinkle, pucker.
  2. arrufar (les celles \ el nas) to frown, knit one’s brows.
    3. verb pronominal
  3. to bristle (up).
  4. [cabells] to stand on end.

arrufar

verb transitiu to wrinkle , pucker arrufar les celles \ el nas to frown , knit one’s brows verb pronominal to bristle up cabells to stand on end
Diccionari Català Alemany

arrufar

arrufar

verb transitiu Stoff kräuseln, krausen, fälteln Brauen hochziehen Stirn runzeln, krausen Nase rümpfen, krausen verb reflexiu estarrufar -se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

arrufar

arrufar

verb transitiu marina, marítim arquear fer rufa verb intransitiu marina, marítim tener arrufo fer rufa verb pronominal los gatos enarcar-se
DIDAC Diccionari escolar

arrufar

<title type="display">arrufar</title>

    verb
  1. Contreure una part de la cara fent que la pell faci arrugues. Quan una persona està preocupada arrufa el front.
    2. frase feta
  2. Es diu que una persona arrufa el nas o les celles quan una cosa no li agrada.

arrufar

verb Contreure una part de la cara fent que la pell faci arrugues Quan una persona està preocupada arrufa el front frase feta Es diu que una persona arrufa el nas o les celles quan una cosa no li agrada