<title type="display">arrufaldado</title>
adjectiu [arremangado] arromangat -ada, arregussat -ada.
Es mostren 594840 resultats
■
arrufament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrufament</title>
Accessory
Etimologia: de arrufar
Body
masculí Arrufada.
■
arrufament
masculí Arrufada
arrufament
<title type="display">arrufament</title>
Pronúncia: ərufəmén
masculí arrufada.
arrufament
masculí arrufada
arrufar
→ contreure , arrugar arrufar-se pron → eriçar -se Antònims Desarrufar © Manuel Franquesa
arrufar
<title type="display">arrufar</title>
verb transitiu [el nas] arricciare, corrugare, storcere. || [les celles] aggrottare, corrugare, aggrondare.
verb pronominal [cabells, pèls] arricciarsi.
verb pronominal [cabells, pèls] arricciarsi.
arrufar
verb transitiu el nas arricciare, corrugare, storcere || les celles aggrottare, corrugare, aggrondare verb pronominal cabells, pèls arricciarsi
arrufar
arrufar
-
verb transitiu
- [fer rufes] fruncir.
- [una part de la cara] fruncir. Arrufar les celles, fruncir las cejas.
- [el front, el nas] arrugar. verb pronominal
- [els cabells] erizarse.
arrufar
verb transitiu fer rufes fruncir una part de la cara fruncir Arrufar les celles , fruncir las cejas el front, el nas arrugar verb pronominal els cabells erizarse
arrufar
<title type="display">arrufar</title>
Body
-
- arrufar
INFINITIU
-
- arrufant
GERUNDI
-
- arrufat
- arrufada
- arrufats
- arrufades
PARTICIPI
-
-
- arrufo
- arrufes
- arrufa
- arrufem
- arrufeu
- arrufen
PRESENT
-
- arrufava
- arrufaves
- arrufava
- arrufàvem
- arrufàveu
- arrufaven
IMPERFET
-
- arrufí
- arrufares
- arrufà
- arrufàrem
- arrufàreu
- arrufaren
PASSAT
-
- arrufaré
- arrufaràs
- arrufarà
- arrufarem
- arrufareu
- arrufaran
FUTUR
-
- arrufaria
- arrufaries
- arrufaria
- arrufaríem
- arrufaríeu
- arrufarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- arrufi
- arrufis
- arrufi
- arrufem
- arrufeu
- arrufin
PRESENT
-
- arrufés
- arrufessis
- arrufés
- arruféssim
- arruféssiu
- arrufessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- arrufa
- arrufi
- arrufem
- arrufeu
- arrufin
IMPERATIU
arrufar
INFINITIU arrufar GERUNDI arrufant PARTICIPI arrufat arrufada arrufats arrufades INDICATIU PRESENT arrufo arrufes arrufa arrufem arrufeu arrufen IMPERFET arrufava arrufaves arrufava arrufàvem arrufàveu arrufaven PASSAT arrufí arrufares arrufà arrufàrem arrufàreu arrufaren FUTUR arrufaré arrufaràs arrufarà arrufarem arrufareu arrufaran CONDICIONAL arrufaria arrufaries arrufaria arrufaríem arrufaríeu arrufarien SUBJUNTIU PRESENT arrufi arrufis arrufi arrufem arrufeu arrufin IMPERFET arrufés arrufessis arrufés arruféssim arruféssiu arrufessin IMPERATIU arrufa arrufi arrufem arrufeu arrufin
arrufar
<title type="display">arrufar</title>
-
verb transitiu
- [Stoff] kräuseln, krausen, fälteln.
- [Brauen] hochziehen.
- [Stirn] runzeln, krausen.
- [Nase] rümpfen, krausen. verb reflexiu
- estarrufar -se.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
arrufar
verb transitiu Stoff kräuseln, krausen, fälteln Brauen hochziehen Stirn runzeln, krausen Nase rümpfen, krausen verb reflexiu estarrufar -se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
arrufar
<title type="display">arrufar</title>
-
verb transitiu
- marina, marítim [arquear] fer rufa. verb intransitiu
- marina, marítim [tener arrufo] fer rufa. verb pronominal
- [los gatos] enarcar-se.
arrufar
verb transitiu marina, marítim arquear fer rufa verb intransitiu marina, marítim tener arrufo fer rufa verb pronominal los gatos enarcar-se
arrufar
<title type="display">arrufar</title>
-
verb
- Contreure una part de la cara fent que la pell faci arrugues. Quan una persona està preocupada arrufa el front. frase feta
- Es diu que una persona arrufa el nas o les celles quan una cosa no li agrada.
arrufar
verb Contreure una part de la cara fent que la pell faci arrugues Quan una persona està preocupada arrufa el front frase feta Es diu que una persona arrufa el nas o les celles quan una cosa no li agrada