Es mostren 594844 resultats

reacció

<title type="display">reacció</title>

femení reazione. || polít reazione. || quím med reazione. || reazione, getto m. Avió de reacció, aereo a reazione. || reacció en cadena reazione a catena. || reacció nuclear reazione nucleare.

reacció

femení reazione || polít reazione || quím med reazione || reazione, getto m Avió de reacció , aereo a reazione || reacció en cadena reazione a catena || reacció nuclear reazione nucleare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reacció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reacció</title>

Partició sil·làbica: re_ac_ci_ó
Etimologia: de acció 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. física En un sistema físic, força que s’oposa a la que és responsable (acció) d’un canvi de l’estat de repòs o moviment del sistema.
    2. figuradament sociologia i ciències polítiques Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada.
    3. especialment sociologia i ciències polítiques Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o àdhuc revolucionària.
    4. reacció de degeneració patologia Conjunt de modificacions electrofisiològiques determinades per una lesió de les neurones perifèriques.
    5. reacció immunològica (o d’adaptació) patologia Síndrome general d’adaptació.
  2. diagnosi
    1. Provocació de fenòmens biològics a l’organisme com a mitjà diagnòstic.
    2. reacció d’Ehrlich Diazoreacció.
    3. reacció de la benzidina Reacció química usada per a investigar la presència de sang en un producte biològic.
    4. reacció de Rivalta Prova per a diferenciar un exsudat d’un transsudat.
    5. reacció de Weber Prova que permet de posar en evidència la presència de sang a la femta.
  3. psicologia
    1. Activitat transitòria característica d’un sistema excitable mitjançant l’acció d’un agent físic o fisiològic estrany a aquest sistema.
    2. temps de reacció Interval de temps entre l’estímul i la resposta de l’individu.
    1. química Cadascun dels processos mitjançant els quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.
    2. mecanisme de reacció química física Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
    3. ordre de reacció química física Nombre real definit formalment com la suma dels exponents dels termes de concentració que intervenen en l’expressió diferencial de la velocitat d’una reacció i que té el sentit del nombre mínim d’espècies que semblen reaccionar simultàniament d’acord amb l’equació cinètica que regeix el procés.
    4. reacció d’aglutinació microbiologia i diagnosi Reacció específica caracteritzada per la reunió en piles o aglomerats de bacteris, eritròcits o altres elements corpusculars, en presència de l’anticòs homòleg.
    5. reacció de Besredka microbiologia i diagnosi Reacció de desviació del complement aplicada a la tuberculosi.
    6. reacció de Burnet microbiologia i diagnosi Intradermoreacció usada per a la diagnosi de la febre de Malta.
    7. reacció de Casoni microbiologia i diagnosi Intradermoreacció utilitzada per a la diagnosi de les equinococcosis, usant com a antigen el líquid del quist hidatídic.
    8. reacció de desviació del complement microbiologia i diagnosi Mètode de diagnosi serològica basat en la demostració de la presència d’un anticòs per addició al sèrum estudiat de l’antigen corresponent i de complement.
    9. reacció de Dick microbiologia i diagnosi Prova destinada a avaluar l’estat de receptivitat d’un subjecte a l’escarlatina per mitjà de la intradermoreacció a un antigen específic.
    10. reacció de Kahn Mètode de diagnosi de la sífilis basat en la floculació del sèrum per l’acció d’un antigen fabricat amb extracte de cor de bou.
    11. reacció d’enfosquiment (o d’embruniment) alimentació, indústries alimentàries Conjunt de processos complexos i diversos que es produeixen en certs aliments durant el tractament tecnològic o el condicionament, i que tenen en comú la formació final de melanoïdines.
    12. reacció de Pirquet microbiologia i diagnosi Cutireacció a la tuberculina.
    13. reacció de precipitació microbiologia i diagnosi Reacció immunològica per la qual un antigen i un anticòs solubles, en unir-se, donen lloc a un precipitat insoluble visible.
    14. reacció de Schick microbiologia i diagnosi Intradermoreacció usada per a determinar la receptivitat d’un subjecte a la diftèria i en la qual hom utilitza com a antigen la toxina diftèrica.
    15. reacció de Weinberg microbiologia i diagnosi Reacció de desviació del complement aplicada a la diagnosi de l’equinococcosi.
    16. reacció química química Reacció.
    17. reacció retrodiènica química orgànica Procediment sintètic, conegut com a reacció retro-Diels-Alder, consistent en la descomposició tèrmica de sistemes ciclohexènics i ciclohexa-1,3-diènics, per a formar composts butadiènics i olefines o acetilens.
    18. reacció serològica microbiologia i diagnosi Serodiagnosi.
    19. reacció VDRL microbiologia i diagnosi Mètode de diagnosi serològica de la sífilis per mitjà d’una reacció de floculació sobre làmina.
    20. velocitat de reacció química i física Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
  5. enginyeria i motors Sistema de propulsió basat en l’expulsió a gran velocitat d’un flux de gasos en direcció contrària a la marxa. Avió de reacció. Motor de reacció.
  6. radiotècnia Procediment de recepció d’ones radioelèctriques consistent en una retroacció o reacció positiva introduïda en una etapa amplificadora d’alta freqüència mitjançant un acoblament inductiu amb el circuit d’antena o de sintonia.
  7. reacció d’induït electrotècnia Fenomen que consisteix en una alteració del flux magnètic d’una màquina elèctrica, a causa d’una força magnetomotriu produïda pel corrent induït.
  8. física atòmica
    1. reacció en cadena Successió de processos en què cadascun d’ells ha estat produït pel fet d’haver-ho estat l’anterior i acomplir-se una situació crítica que catalitza el fenomen.
    2. reacció fotonuclear Reacció nuclear produïda per un fotó o raig γ.
    3. reacció nuclear Procés físic que modifica l’estructura interna d’un nucli atòmic pel fet d’incidir-hi una partícula (o radiació) amb l’energia suficient per a vèncer el camp electroestàtic que hi ha entorn del nucli. És anomenada també transmutació.
    4. reacció termonuclear Reacció nuclear de fusió de dos nuclis lleugers en què es produeix un nucli més pesant tot alliberant-se l’energia de fusió.

■ reacció

femení física En un sistema físic, força que s’oposa a la que és responsable acció d’un canvi de l’estat de repòs o moviment del sistema figuradament sociologia i ciències polítiques Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada especialment sociologia i ciències polítiques Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

reacció

<title type="display">reacció</title>

    nom femení
  1. Una reacció és qualsevol acció contrària a una altra acció. En els avions de reacció, la força que fan cap enrere els gasos que surten del motor fa moure els aparells cap endavant.
  2. Canvi provocat en el cos per una malaltia o un medicament. Les vacunes sempre fan reacció: una mica de febre o de dolor.
  3. Canvi o transformació d'una substància o de substàncies químiques en altres de diferents. Si cau un àcid damunt de marbre, hi ha una reacció i el marbre queda tacat.
    4. nom femení
  4. Manera de fer o de comportar-se una persona davant de l'acció d'una altra o d'una situació. Podem tenir reaccions de por, d'alegria, de disgust, d'ira, etc.

reacció

nom femení Una reacció és qualsevol acció contrària a una altra acció En els avions de reacció, la força que fan cap enrere els gasos que surten del motor fa moure els aparells cap endavant Canvi provocat en el cos per una malaltia o un medicament Les vacunes sempre fan reacció una mica de febre o de dolor Canvi o transformació d'una substància o de substàncies químiques en altres de diferents Si cau un àcid damunt de marbre, hi ha una reacció i el marbre queda tacat nom femení Manera de fer o de comportar-se una persona davant de l'acció d'una altra o d'una situació Podem tenir reaccions de…
Diccionari Català francès

reacció


<title type="display">reacció</title>

Pronúncia: reəksió
    femení
  1. mecànica, química i biologia réaction.
  2. [ideològica] réaction.
  3. figuradament réaction.
  4. avió de reacció avion à réaction.
  5. reacció en cadena réaction en chaîne.
  6. reacció nuclear réaction nucléaire.

reacció

femení mecànica , química i biologia réaction ideològica réaction figuradament réaction avió de reacció avion à réaction reacció en cadena réaction en chaîne reacció nuclear réaction nucléaire
Diccionari der aranés

reaccion

<title type="display">reaccion </title>

    nòm f Accion costada per ua auta e qu’a uns efèctes contraris ad aguesta.

    Català: reacció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

reaccion

nòm f Accion costada per ua auta e qu’a uns efèctes contraris ad aguesta Català reacció © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

reacción

reacción

femení reacció figuradament reacció La medida provocó una reacción hostil , la mesura provocà una reacció hostil reacción en cadena reacció en cadena
Diccionari der aranés

reaccionar

<title type="display">reaccionar </title>

    v intr
  1. Actuar o comportar-se un èster, organisme, etc., d’ua determinada manèra deuant d’un estimul.
  2. Tornar ara normalitat es foncions vitaus d’ua persona.
  3. Tornar a auer quauquarrés era activitat que semblaue auer perdut.

    4. Català: reaccionar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

reaccionar

v intr Actuar o comportar-se un èster, organisme, etc, d’ua determinada manèra deuant d’un estimul Tornar ara normalitat es foncions vitaus d’ua persona Tornar a auer quauquarrés era activitat que semblaue auer perdut Català reaccionar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

reaccionar

reaccionar

respondre fig Antònims Fer el desentès, dit d'una persona que no reacciona a allò que li diuen © Manuel Franquesa
Conjugador Català

reaccionar


<title type="display">reaccionar</title>

    1. INFINITIU

    1. reaccionar

    2. GERUNDI

    1. reaccionant

    3. PARTICIPI

    1. reaccionat
    2. reaccionada
    3. reaccionats
    4. reaccionades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. reacciono
      2. reacciones
      3. reacciona
      4. reaccionem
      5. reaccioneu
      6. reaccionen

      2. IMPERFET

      1. reaccionava
      2. reaccionaves
      3. reaccionava
      4. reaccionàvem
      5. reaccionàveu
      6. reaccionaven

      3. PASSAT

      1. reaccioní
      2. reaccionares
      3. reaccionà
      4. reaccionàrem
      5. reaccionàreu
      6. reaccionaren

      4. FUTUR

      1. reaccionaré
      2. reaccionaràs
      3. reaccionarà
      4. reaccionarem
      5. reaccionareu
      6. reaccionaran

      5. CONDICIONAL

      1. reaccionaria
      2. reaccionaries
      3. reaccionaria
      4. reaccionaríem
      5. reaccionaríeu
      6. reaccionarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. reaccioni
      2. reaccionis
      3. reaccioni
      4. reaccionem
      5. reaccioneu
      6. reaccionin

      2. IMPERFET

      1. reaccionés
      2. reaccionessis
      3. reaccionés
      4. reaccionéssim
      5. reaccionéssiu
      6. reaccionessin

    6. IMPERATIU

    1. reacciona
    2. reaccioni
    3. reaccionem
    4. reaccioneu
    5. reaccionin

reaccionar

INFINITIU reaccionar GERUNDI reaccionant PARTICIPI reaccionat reaccionada reaccionats reaccionades INDICATIU PRESENT reacciono reacciones reacciona reaccionem reaccioneu reaccionen IMPERFET reaccionava reaccionaves reaccionava reaccionàvem reaccionàveu reaccionaven PASSAT reaccioní reaccionares reaccionà reaccionàrem reaccionàreu reaccionaren FUTUR reaccionaré reaccionaràs reaccionarà reaccionarem reaccionareu reaccionaran CONDICIONAL reaccionaria reaccionaries reaccionaria reaccionaríem reaccionaríeu reaccionarien SUBJUNTIU PRESENT reaccioni reaccionis reaccioni reaccionem reaccioneu…
Diccionari Català Castellà

reaccionar

reaccionar

verb intransitiu reaccionar