Es mostren 594823 resultats

arrugar


<title type="display">arrugar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrugar

    2. GERUNDI

    1. arrugant

    3. PARTICIPI

    1. arrugat
    2. arrugada
    3. arrugats
    4. arrugades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrugo
      2. arrugues
      3. arruga
      4. arruguem
      5. arrugueu
      6. arruguen

      2. IMPERFET

      1. arrugava
      2. arrugaves
      3. arrugava
      4. arrugàvem
      5. arrugàveu
      6. arrugaven

      3. PASSAT

      1. arruguí
      2. arrugares
      3. arrugà
      4. arrugàrem
      5. arrugàreu
      6. arrugaren

      4. FUTUR

      1. arrugaré
      2. arrugaràs
      3. arrugarà
      4. arrugarem
      5. arrugareu
      6. arrugaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrugaria
      2. arrugaries
      3. arrugaria
      4. arrugaríem
      5. arrugaríeu
      6. arrugarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrugui
      2. arruguis
      3. arrugui
      4. arruguem
      5. arrugueu
      6. arruguin

      2. IMPERFET

      1. arrugués
      2. arruguessis
      3. arrugués
      4. arruguéssim
      5. arruguéssiu
      6. arruguessin

    6. IMPERATIU

    1. arruga
    2. arrugui
    3. arruguem
    4. arrugueu
    5. arruguin

arrugar

INFINITIU arrugar GERUNDI arrugant PARTICIPI arrugat arrugada arrugats arrugades INDICATIU PRESENT arrugo arrugues arruga arruguem arrugueu arruguen IMPERFET arrugava arrugaves arrugava arrugàvem arrugàveu arrugaven PASSAT arruguí arrugares arrugà arrugàrem arrugàreu arrugaren FUTUR arrugaré arrugaràs arrugarà arrugarem arrugareu arrugaran CONDICIONAL arrugaria arrugaries arrugaria arrugaríem arrugaríeu arrugarien SUBJUNTIU PRESENT arrugui arruguis arrugui arruguem arrugueu arruguin IMPERFET arrugués arruguessis arrugués arruguéssim arruguéssiu arruguessin IMPERATIU arruga arrugui arruguem…
Diccionari Català Anglès

arrugar


<title type="display">arrugar</title>

Pronúncia: əruɣá
    verb transitiu
  1. [cara, etc.] to wrinkle, line.
  2. [paper, etc.] to crease
  3. to crumple, screw up.
  4. [vestit, etc.] to crease, crumple.
    5. verb pronominal
  5. to wrinkle (up), get wrinkled.
  6. to crease, get creased.
  7. to get crumpled.

arrugar

verb transitiu cara, etc to wrinkle , line paper, etc to crease to crumple , screw up vestit, etc to crease , crumple verb pronominal to wrinkle up , get wrinkled to crease , get creased to get crumpled
Diccionari Castellà Català

arrugar

arrugar

verb transitiu hacer arrugas arrugar verb pronominal arrugar-se acobardarse arronsar-se , encongir-se , acovardir-se
Diccionari Català Castellà

arrugar

arrugar

    verb transitiu
  1. [fer arrugues] arrugar.
    2. verb pronominal
  2. arrugarse. S'arrugà les faldilles en seure, se arrugó la falda al sentarse.

arrugar

verb transitiu fer arrugues arrugar verb pronominal arrugarse S'arrugà les faldilles en seure , se arrugó la falda al sentarse
Diccionari de sinònims Franquesa

arrugar


<title type="display">arrugar</title>

  1. corrugar. Corrugar les celles.
    arrufar (una part de la cara). Arrufar el nas, el front, les celles.
    arronsar, arrugar en la frase arronsar les celles.
    aixafinar, arrugar una tela, un paper, etc., per compressió. Ves amb compte quan t'asseguis que no aixafinis les faldilles.
    bollar, fer bollats en una tela, en un vestit, en un cortinatge, etc.
    crespar. Crespar la roba, fer-hi arrugues o plecs.
    frunzir
    prisar
    afiganyar. Afiganyar la roba, el vestit.
    rebregar (→)
    atavellar, fer tavelles en una roba, en un paper, etc. Portava unes faldilles atavellades.
    masegar, sotmetre una cosa a accions que tendeixen a arrugar-la.
  2. (arrugar-se pron.)
    apergaminar-se (la pell d'una persona).
    Antònims: Desarrugar.



© Manuel Franquesa

arrugar

corrugar Corrugar les celles arrufar una part de la cara Arrufar el nas , el front , les celles arronsar , arrugar en la frase arronsar les celles aixafinar , arrugar una tela, un paper, etc, per compressió Ves amb compte quan t'asseguis que no aixafinis les faldilles bollar , fer bollats en una tela, en un vestit, en un cortinatge, etc crespar Crespar la roba , fer-hi arrugues o plecs frunzir prisar afiganyar Afiganyar la roba, el vestit rebregar → atavellar , fer tavelles en una roba, en un paper, etc Portava unes faldilles atavellades masegar , sotmetre una cosa a accions que…
Diccionari Català Alemany

arrugar

arrugar

verb transitiu falten, fälteln zerknittern verb reflexiu sich runzeln, sich falten knittern, krausen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

arrugar

arrugar

verb transitiu corrugare, raggrinzare || la roba sgualcire, spiegazzare verb pronominal raggrinzarsi, sgualcirsi, spiegazzarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrugar

■ arrugar

verb transitiu Fer arrugues en alguna cosa Arrugar una roba pronominal Arrugar-se les faldilles en seure Se li arrugà la cara
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

arrugar

<title type="display">arrugar</title>

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb Fer arrugues en una cosa. Si seiem damunt d'un jersei, l'arrugarem. Els vestits s'arruguen si no es pengen bé. També diem que a una persona se li arruga la cara quan es fa vella.

arrugar

Conjugació amb GU davant E, I verb Fer arrugues en una cosa Si seiem damunt d'un jersei, l'arrugarem Els vestits s'arruguen si no es pengen bé També diem que a una persona se li arruga la cara quan es fa vella
Diccionari Català francès

arrugar


<title type="display">arrugar</title>

Pronúncia: əruɣá
    verb transitiu
  1. [la pell] rider, faire des rides.
    • [la roba] chiffonner, froisser, friper, bouchonner, faire des faux-plis.
    2. verb pronominal
  2. [la pell] se roder.
    • [la roba] se chiffonner, se froisser, se friper.

arrugar

verb transitiu la pell rider , faire des rides • la roba chiffonner , froisser , friper , bouchonner , faire des faux-plis verb pronominal la pell se roder • la roba se chiffonner , se froisser , se friper