Es mostren 594823 resultats

arruí

arruí

masculí zool ammotrago, pecora f crinita
Diccionari Català francès

arruïnar


<title type="display">arruïnar</title>

Pronúncia: əruiná
    verb transitiu
  1. construcció détruire, démolir.
  2. figuradament ruiner, détruire, ravager, dévaster, démolir. Arruïnar la salut, ruiner sa santé. La tempesta arruïnà la collita, l'orage dévasta la récolte.
    3. verb pronominal
  3. construcció s'écrouler, tomber en ruine.
  4. figuradament se ruiner.

arruïnar

verb transitiu construcció détruire , démolir figuradament ruiner , détruire , ravager , dévaster , démolir Arruïnar la salut , ruiner sa santé La tempesta arruïnà la collita , l'orage dévasta la récolte verb pronominal construcció s'écrouler , tomber en ruine figuradament se ruiner
Diccionari Castellà Català

arruinar

arruinar

verb transitiu arruïnar figuradament arruïnar La enfermedad le arruinó la salud , la malaltia li arruïnà la salut verb pronominal arruïnar-se
Diccionari Català Castellà

arruïnar

arruïnar

    verb transitiu
  1. [una construcció] derribar.
  2. figuradament [causar la ruïna] arruinar. La tempesta arruïnà la collita, la tormenta arruinó la cosecha.
    3. verb pronominal
  3. [una casa] derrumbarse.
  4. figuradament arruinarse.

arruïnar

verb transitiu una construcció derribar figuradament causar la ruïna arruinar La tempesta arruïnà la collita , la tormenta arruinó la cosecha verb pronominal una casa derrumbarse figuradament arruinarse
Conjugador Català

arruïnar


<title type="display">arruïnar</title>

    1. INFINITIU

    1. arruïnar

    2. GERUNDI

    1. arruïnant

    3. PARTICIPI

    1. arruïnat
    2. arruïnada
    3. arruïnats
    4. arruïnades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arruïno
      2. arruïnes
      3. arruïna
      4. arruïnem
      5. arruïneu
      6. arruïnen

      2. IMPERFET

      1. arruïnava
      2. arruïnaves
      3. arruïnava
      4. arruïnàvem
      5. arruïnàveu
      6. arruïnaven

      3. PASSAT

      1. arruïní
      2. arruïnares
      3. arruïnà
      4. arruïnàrem
      5. arruïnàreu
      6. arruïnaren

      4. FUTUR

      1. arruïnaré
      2. arruïnaràs
      3. arruïnarà
      4. arruïnarem
      5. arruïnareu
      6. arruïnaran

      5. CONDICIONAL

      1. arruïnaria
      2. arruïnaries
      3. arruïnaria
      4. arruïnaríem
      5. arruïnaríeu
      6. arruïnarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arruïni
      2. arruïnis
      3. arruïni
      4. arruïnem
      5. arruïneu
      6. arruïnin

      2. IMPERFET

      1. arruïnés
      2. arruïnessis
      3. arruïnés
      4. arruïnéssim
      5. arruïnéssiu
      6. arruïnessin

    6. IMPERATIU

    1. arruïna
    2. arruïni
    3. arruïnem
    4. arruïneu
    5. arruïnin

arruïnar

INFINITIU arruïnar GERUNDI arruïnant PARTICIPI arruïnat arruïnada arruïnats arruïnades INDICATIU PRESENT arruïno arruïnes arruïna arruïnem arruïneu arruïnen IMPERFET arruïnava arruïnaves arruïnava arruïnàvem arruïnàveu arruïnaven PASSAT arruïní arruïnares arruïnà arruïnàrem arruïnàreu arruïnaren FUTUR arruïnaré arruïnaràs arruïnarà arruïnarem arruïnareu arruïnaran CONDICIONAL arruïnaria arruïnaries arruïnaria arruïnaríem arruïnaríeu arruïnarien SUBJUNTIU PRESENT arruïni arruïnis arruïni arruïnem arruïneu arruïnin IMPERFET arruïnés arruïnessis arruïnés arruïnéssim arruïnéssiu arruïnessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

arruïnar


<title type="display">arruïnar</title>

  1. Fer caure en ruïna una construcció.
    ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases.
    aterrar
    esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc.
    enrunar, convertir en runes.
  2. (arruïnar-se pron.)
    anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.)
    esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge.
    → esllavissar-se.
  3. Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut.
    minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament.
    malmetre
    fer malbé
    desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha.
    descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners.
    desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs.
    empobrir
    ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo.
    arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats.
    llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo.
    eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat.
  4. (arruïnar-se pron.)
    anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se.
    empobrir-se (→)
    descabalar-se
    deixar-hi els ossos (en un afer, etc.)
    caure en la misèria
    ballar el capoll (fig.)
    restar amb la camisa a l'esquena
    perdre bous i esquelles, perdre-ho tot.
    Antònims: Enriquir-se. Surar. Refer-se.



© Manuel Franquesa

arruïnar

Fer caure en ruïna una construcció ensorrar El terratrèmol va ensorrar més de cent cases aterrar esbaldregar o esboldregar , fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc enrunar , convertir en runes arruïnar-se pron anar-se'n a terra un edifici, una construcció, etc esbaldregar-se o esboldregar-se , arruïnar-se, en part, una paret, un marge → esllavissar-se Fig Causar la ruïna econòmica o la salut minar Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament malmetre fer malbé desolar , arruïnar un país destruint tot el que hi ha descabalar , fer perdre a algú els…
Diccionari Català Alemany

arruïnar


<title type="display">arruïnar</title>

    verb transitiu també figuradament
  1. zerstören.
  2. figuradament ruinieren, zugrunde richten.
    3. verb reflexiu
  3. sich ruinieren, zugrunde gehen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arruïnar

verb transitiu també figuradament zerstören figuradament ruinieren, zugrunde richten verb reflexiu sich ruinieren, zugrunde gehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arruïnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruïnar</title>

Partició sil·làbica: ar_ru_ï_nar
Etimologia: de ruïna 1a font: 1571
    verb
  1. transitiu Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna.
  2. transitiu figuradament Causar la ruïna. La crisi arruïnà les indústries petites. La malaltia li arruïnà la salut.
  3. pronominal S’arruïnarà darrere el joc.

■ arruïnar

verb transitiu Fer caure una construcció, convertir-la en una ruïna transitiu figuradament Causar la ruïna La crisi arruïnà les indústries petites La malaltia li arruïnà la salut pronominal S’arruïnarà darrere el joc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

arruïnar

<title type="display">arruïnar</title>

verb transitiu [una construcció] demolire, abbattere, rovinare. || fig rovinare. La malaltia li arruïnà la salut, la malattia gli rovinò la salute.

verb pronominal [una casa] crollare intr. || fig ridursi in miseria, rovinarsi.

arruïnar

verb transitiu una construcció demolire, abbattere, rovinare || fig rovinare La malaltia li arruïnà la salut , la malattia gli rovinò la salute verb pronominal una casa crollare intr || fig ridursi in miseria, rovinarsi
Diccionari Català Anglès

arruïnar

arruïnar

verb transitiu to ruin to wreck , destroy verb pronominal també finances to be ruined to go to rack and ruin , ruin oneself