Es mostren 594844 resultats

Rebe

Rebe

femení -, -n cep m , vinya Zweig sarment m © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebé

■ rebé

adverbi Molt bé
Traducció
Diccionari Català francès

rebé

rebé

adverbi molt bé très bien
Diccionari Català Anglès

rebec
-a

rebec
-a

adjectiu obstinate , stubborn unruly difícil de treballar, material hard , tough , hard to work
Diccionari Català Italià

rebec
-a

rebec
-a

adjectiu indocile, ribelle || una cosa difficile, ribelle
Diccionari Català Castellà

rebec
-a

rebec

    adjectiu
  1. [persona] rebelde.
  2. [caràcter] rebelde.
  3. [difícil de treballar] resistente, rebelde.

rebec
-a

adjectiu persona rebelde caràcter rebelde difícil de treballar resistente , rebelde
Diccionari de sinònims Franquesa

rebec

rebec

→ rebel , indòcil repropi o repropiós refractari díscol , dit esp dels joves reguitnós recalcitrant reguitnador revés respostejador o resposter replicaire © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

rebec


<title type="display">rebec</title>

    adjectiu
  1. [Kind] störrisch, widerspenstig.
  2. trotzig, trotzköpfig.
  3. figuradament [Material] ungeschmeidig, schwer zu bearbeiten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rebec

adjectiu Kind störrisch, widerspenstig trotzig, trotzköpfig figuradament Material ungeschmeidig, schwer zu bearbeiten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Francès Català

rebec

rebec

masculí història i música rabec © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebec
| rebeca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebec</title>

Homòfon: rabec
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *rĭbĭccu, metàtesi d’un *(i)bĭcĭrru, der. de ibex, -ĭcis ‘isard’ 1a font: s. XIX
    adjectiu
  1. Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.
  2. Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc. Un material rebec.

■ rebec
| rebeca

adjectiu Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc Un caràcter rebec Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc Un material rebec
Informació complementària
Traducció