Es mostren 594844 resultats

rebentar


<title type="display">rebentar</title>

    1. INFINITIU

    1. rebentar

    2. GERUNDI

    1. rebentant

    3. PARTICIPI

    1. rebentat
    2. rebentada
    3. rebentats
    4. rebentades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rebento
      2. rebentes
      3. rebenta
      4. rebentem
      5. rebenteu
      6. rebenten

      2. IMPERFET

      1. rebentava
      2. rebentaves
      3. rebentava
      4. rebentàvem
      5. rebentàveu
      6. rebentaven

      3. PASSAT

      1. rebentí
      2. rebentares
      3. rebentà
      4. rebentàrem
      5. rebentàreu
      6. rebentaren

      4. FUTUR

      1. rebentaré
      2. rebentaràs
      3. rebentarà
      4. rebentarem
      5. rebentareu
      6. rebentaran

      5. CONDICIONAL

      1. rebentaria
      2. rebentaries
      3. rebentaria
      4. rebentaríem
      5. rebentaríeu
      6. rebentarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rebenti
      2. rebentis
      3. rebenti
      4. rebentem
      5. rebenteu
      6. rebentin

      2. IMPERFET

      1. rebentés
      2. rebentessis
      3. rebentés
      4. rebentéssim
      5. rebentéssiu
      6. rebentessin

    6. IMPERATIU

    1. rebenta
    2. rebenti
    3. rebentem
    4. rebenteu
    5. rebentin

rebentar

INFINITIU rebentar GERUNDI rebentant PARTICIPI rebentat rebentada rebentats rebentades INDICATIU PRESENT rebento rebentes rebenta rebentem rebenteu rebenten IMPERFET rebentava rebentaves rebentava rebentàvem rebentàveu rebentaven PASSAT rebentí rebentares rebentà rebentàrem rebentàreu rebentaren FUTUR rebentaré rebentaràs rebentarà rebentarem rebentareu rebentaran CONDICIONAL rebentaria rebentaries rebentaria rebentaríem rebentaríeu rebentarien SUBJUNTIU PRESENT rebenti rebentis rebenti rebentem rebenteu rebentin IMPERFET rebentés rebentessis rebentés rebentéssim rebentéssiu rebentessin…
Diccionari Català Italià

rebentar

<title type="display">rebentar</title>

verb intransitiu [esclatar] scoppiare. || fig non stare in sé, sguazzare. Rebentar d'alegria, sguazzare nella contentezza, non stare in sé dalla gioia. | scoppiare. Li he de dir el que penso, si no rebento, devo dirgli ciò che penso, altrimenti scoppio. || scoppiare, crepare. Menja fins que rebentis, mangia fino a scoppiare.

verb transitiu [fer esclatar] far scoppiare, bucare. Em rebentaren un pneumàtic, mi bucarono una gomma. || [un gra] schiacciare. || [esbotzar] abbattere, buttar giù, scassare. || fig [fastiguejar] danneggiare, rovinare. Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig, questa perdita ci rovina completamente. | [criticar] stroncare, rovinare. | [molestar, enutjar] infastidire, seccare, dare fastidio, molestare, nauseare. | [malgastar] dissipare, scialacquare.

verb pronominal scoppiare intr. || aprirsi. || fig crepare intr, ammazzarsi. | rebentar-se de riure scoppiare dal ridere (o dalle risate).

rebentar

verb intransitiu esclatar scoppiare || fig non stare in sé, sguazzare Rebentar d'alegria , sguazzare nella contentezza, non stare in sé dalla gioia | scoppiare Li he de dir el que penso, si no rebento , devo dirgli ciò che penso, altrimenti scoppio || scoppiare, crepare Menja fins que rebentis , mangia fino a scoppiare verb transitiu fer esclatar far scoppiare, bucare Em rebentaren un pneumàtic , mi bucarono una gomma || un gra schiacciare || esbotzar abbattere, buttar giù, scassare || fig fastiguejar danneggiare, rovinare Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig , questa perdita ci…
Diccionari Català Anglès

rebentar


<title type="display">rebentar</title>

Pronúncia: rəβəntá
    verb intransitiu
  1. [globus, etc.] to burst, pop, go off.
  2. to explode.
  3. [tub] to burst.
  4. [contingut] to burst forth, burst out.
  5. rebentar de figuradament to be bursting with.
  6. rebentar d’indignació to be bursting with indignation.
    7. verb transitiu
  7. [globus, etc.] to burst, explode, pop.
  8. [tub] to burst.
  9. [persona] to work to death, overwork, exhaust, wear out.
  10. familiarment to annoy, rile.
  11. em rebenta haver de fer això it riles me to have to do this.
  12. [fer una crítica acerba] to pull to pieces.
  13. [fer malbé] to do down, do serious harm to.
  14. estar rebentat to be (washed-out \ exhausted).
    15. verb pronominal
  15. to burst, explode.
  16. to pop.
  17. rebentar-se de riure to burst out laughing, split one’s sides.

rebentar

verb intransitiu globus, etc to burst , pop , go off to explode tub to burst contingut to burst forth , burst out rebentar de figuradament to be bursting with rebentar d’indignació to be bursting with indignation verb transitiu globus, etc to burst , explode , pop tub to burst persona to work to death , overwork , exhaust , wear out familiarment to annoy , rile em rebenta haver de fer això it riles me to have to do this fer una crítica acerba to pull to pieces fer malbé to do down , do serious harm to estar rebentat to be washed-out \ exhausted verb pronominal to…
Diccionari Català Alemany

rebentar


<title type="display">rebentar</title>

    verb intransitiu
  1. platzen, bersten.
  2. aufbrechen.
  3. explodieren.
  4. figuradament i familiarment krepieren.
  5. rebentar de gras (de salut) vor Fett (vor Gesundheit) strotzen.
  6. rebentar d'orgull vor Stolz platzen.
    7. verb transitiu
  7. zum Platzen (oder Bersten) bringen.
  8. zersprengen.
  9. [Pferd] zu Tode reiten.
  10. [Tür, Fenster] einschlagen.
  11. medicina [Geschwür] auf-stechen, -drücken.
  12. figuradament [kritisieren] verreißen.
    • mies (oder schlecht) machen.
  13. figuradament [jemanden erschöpfen] aufreiben.
    1. strapazieren.
    2. schaffen.
    3. fertig machen.
    4. kaputtmachen.
  14. em rebenta amb els seus compliments mit seinen Komplimenten bringt er mich auf die Palme.
  15. verb reflexiu figuradament i familiarment rebentar-se de riure (ràbia) vor Lachen (Ärger) platzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rebentar

verb intransitiu platzen, bersten aufbrechen explodieren figuradament i familiarment krepieren rebentar de gras de salut vor Fett vor Gesundheit strotzen rebentar d'orgull vor Stolz platzen verb transitiu zum Platzen oder Bersten bringen zersprengen Pferd zu Tode reiten Tür, Fenster einschlagen medicina Geschwür auf-stechen, -drücken figuradament kritisieren verreißen • mies oder schlecht machen figuradament jemanden erschöpfen aufreiben strapazieren schaffen fertig machen kaputtmachen em rebenta amb els seus compliments mit seinen Komplimenten bringt er mich…
DIDAC Diccionari escolar

rebentar

<title type="display">rebentar</title>

    [! Amb B]
    verb
  1. Obrir-se una cosa, trencar-se amb força, per la pressió que té a dins. Si un globus de goma o un pneumàtic rebenta, fa un soroll molt fort i sec. Quan es rebenten alguns grans de la pell, surt pus i sang.
  2. Trencar, esbotzar, fer malbé. Els lladres que entren en un pis ho rebenten tot buscant diners i joies.
  3. Si algú ha rebentat la seva fortuna és que s'ho ha gastat tot de manera ràpida i amb coses que no eren necessàries.
  4. Una persona ens rebenta si ens molesta molt, si no ens agrada tractar-hi; una cosa ens rebenta si ens costa de fer.
    5. usat amb pronom
  5. Es diu que una persona es rebenta de riure si riu molt i no pot parar.

rebentar

Amb B verb Obrir-se una cosa, trencar-se amb força, per la pressió que té a dins Si un globus de goma o un pneumàtic rebenta, fa un soroll molt fort i sec Quan es rebenten alguns grans de la pell, surt pus i sang Trencar, esbotzar, fer malbé Els lladres que entren en un pis ho rebenten tot buscant diners i joies Si algú ha rebentat la seva fortuna és que s'ho ha gastat tot de manera ràpida i amb coses que no eren necessàries Una persona ens rebenta si ens molesta molt, si no ens agrada tractar-hi una cosa ens rebenta si ens costa de fer usat amb pronom Es diu que una persona es rebenta de…
Diccionari Català francès

rebentar


<title type="display">rebentar</title>

Pronúncia: rəβəntá
    verb intransitiu
  1. [esclatar] éclater, crever. El globus va rebentar, le ballon a éclaté.
  2. figuradament crever. Rebentar de satisfacció, crever de satisfaction. Està de gras que rebenta, il est prêt à éclater (il crève dans sa peau).
  3. rebentar de ràbia être fou (folle) de colère (exploser de colère) .
    4. verb transitiu
  4. [fer esclatar] crever, faire éclater. Li van rebentar el globus, on a crevé son ballon.
  5. [esbotzar] enfoncer. Els lladres van rebentar la porta, les voleurs ont enfoncé la porte.
  6. [un abscés] crever.
  7. figuradament [molestar] ennuyer, importuner, gêner, casser les pieds fam.
    1. [malmetre, una pèrdua, una dificultat] assommer.
    2. [un treball excessiu] crever, harasser.
    3. [fer una crítica feroç] critiquer violemment, méchamment.
  8. [suavitzar el cafè amb un licor] adoucir [l'amertume].
  9. [fer malbé] flamber. En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni, il a flambé toute sa fortune en deux ans.
  10. rebentar preus [vendre molt barat] casser les prix (brader).
    11. verb pronominal
  11. [un gra, etc] crever intr.
  12. figuradament [de cansament] se crever.
  13. rebentar-se de riure familiarment se tordre de rire (pouffer de rire).
  14. rebentar-se treballant s'exténuer (s'épuiser, s'échiner, s'éreinter, se tuer de fatigue, se crever).

rebentar

verb intransitiu esclatar éclater , crever El globus va rebentar , le ballon a éclaté figuradament crever Rebentar de satisfacció , crever de satisfaction Està de gras que rebenta , il est prêt à éclater il crève dans sa peau rebentar de ràbia être fou folle de colère exploser de colère verb transitiu fer esclatar crever , faire éclater Li van rebentar el globus , on a crevé son ballon esbotzar enfoncer Els lladres van rebentar la porta , les voleurs ont enfoncé la porte un abscés crever figuradament molestar ennuyer , importuner , gêner , casser les pieds fam malmetre…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebentar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *repentare ‘sortir enfora, impetuosament, de cop i volta’, der. del ll. repente ‘de sobte’ 1a font: 1558
    verb
    1. intransitiu Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior. El globus que inflaven ha rebentat abans d’enlairar-se. Aquest gra està a punt de rebentar.
    2. intransitiu figuradament Si no li ho deixen dir, rebentarà.
    3. intransitiu hiperbòlicament Estar com si anés a esclatar. Està de gras que rebenta.
    4. intransitiu figuradament Rebentar de vanitat, de satisfacció.
    5. transitiu Fer que una cosa s’obri o esclati cedint a una pressió interior. Li van rebentar el globus amb una punxada.
    6. transitiu Esbotzar. Rebentar una porta.
    7. pronominal Se m’ha rebentat aquell gra. S’ha rebentat el dipòsit d’aigua.
    8. pronominal figuradament Rebentar-se de riure.
    9. transitiu cirurgia i terapèutica Obrir un abscés per mitjà d’una pressió.
  2. transitiu
    1. Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un greu contratemps, una dificultat insuperable, etc., malmetre el vigor, la salut, la situació social, un propòsit, etc., d’algú. És un treball que em rebenta. Aquella pèrdua ens va rebentar de mig a mig.
    2. Molestar, enutjar, enormement. Em rebenta haver de fer això. Em rebenta amb els seus compliments hipòcrites.
    3. Fer una crítica acerba i dura d’una obra, d’un autor, d’una doctrina, etc. En parlar de la novel·la, la va rebentar.
    4. Boicotejar o fer fracassar (un acte públic o un espectacle) amb protestes o mostres de desacord. Un grup de manifestants van rebentar la conferència de la ministra.
    5. Fer malbé, destruir d’una manera sobtada o molt ràpida. En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni.
    6. rebentar preus Vendre molt barat.
  3. transitiu Barrejar (amb un líquid, especialment un cafè) un licor que li tregui la fortor o en suavitzi el gust. Rebentar un cafè amb anís.

■ rebentar

verb intransitiu Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior El globus que inflaven ha rebentat abans d’enlairar-se Aquest gra està a punt de rebentar intransitiu figuradament Si no li ho deixen dir, rebentarà intransitiu hiperbòlicament Estar com si anés a esclatar Està de gras que rebenta intransitiu figuradament Rebentar de vanitat, de satisfacció transitiu Fer que una cosa s’obri o esclati cedint a una pressió interior Li van rebentar el globus amb una punxada transitiu Esbotzar Rebentar una porta pronominal Se m’ha rebentat aquell gra S’ha rebentat el dipòsit d’aigua pronominal…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

rebentar


<title type="display">rebentar</title>

    verb intransitiu
  1. [esclatar] reventar, estallar. Està a punt de rebentar, está a punto de reventar.
  2. figuradament reventar. Rebentava de satisfacció, reventaba de satisfacción.
  3. figuradament reventar. Si no li ho deixen dir, rebentarà, si no se lo dejan decir, reventará.
    4. verb transitiu
  4. [fer esclatar] reventar. Li rebentaren el globus, le reventaron el globo.
  5. [esbotzar] hundir, tirar, romper. Han hagut de rebentar la porta, han tenido que tirar la puerta.
  6. figuradament [fastiguejar] reventar, fastidiar. Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig, esta pérdida nos revienta completamente.
  7. figuradament [criticar] vapulear, dar un palo.
  8. figuradament [fer fracassar un espectacle, un acte] reventar.
  9. figuradament [malgastar] reventar, dar al traste con.
    10. verb pronominal
  10. reventarse. Se m'ha rebentat aquell gra, se me ha reventado aquel grano.
  11. figuradament [de cansament] reventarse.
  12. rebentar-se de riure familiarment caerse (o partirse, o mondarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse) de risa.

rebentar

verb intransitiu esclatar reventar , estallar Està a punt de rebentar , está a punto de reventar figuradament reventar Rebentava de satisfacció , reventaba de satisfacción figuradament reventar Si no li ho deixen dir, rebentarà , si no se lo dejan decir, reventará verb transitiu fer esclatar reventar Li rebentaren el globus , le reventaron el globo esbotzar hundir , tirar , romper Han hagut de rebentar la porta , han tenido que tirar la puerta figuradament fastiguejar reventar , fastidiar Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig , esta pérdida nos revienta completamente…
Diccionari Català Alemany

rebentat
-ada

rebentat
-ada

adjectiu figuradament i familiarment ganz kaputt, erschossen, geschafft, hundemüde © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

rebentat

rebentat

Cafè amb un raig de conyac o de licor cigaló © Manuel Franquesa