Es mostren 594841 resultats

arrumbar


<title type="display">arrumbar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrumbar

    2. GERUNDI

    1. arrumbant

    3. PARTICIPI

    1. arrumbat
    2. arrumbada
    3. arrumbats
    4. arrumbades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrumbo
      2. arrumbes
      3. arrumba
      4. arrumbem
      5. arrumbeu
      6. arrumben

      2. IMPERFET

      1. arrumbava
      2. arrumbaves
      3. arrumbava
      4. arrumbàvem
      5. arrumbàveu
      6. arrumbaven

      3. PASSAT

      1. arrumbí
      2. arrumbares
      3. arrumbà
      4. arrumbàrem
      5. arrumbàreu
      6. arrumbaren

      4. FUTUR

      1. arrumbaré
      2. arrumbaràs
      3. arrumbarà
      4. arrumbarem
      5. arrumbareu
      6. arrumbaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrumbaria
      2. arrumbaries
      3. arrumbaria
      4. arrumbaríem
      5. arrumbaríeu
      6. arrumbarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrumbi
      2. arrumbis
      3. arrumbi
      4. arrumbem
      5. arrumbeu
      6. arrumbin

      2. IMPERFET

      1. arrumbés
      2. arrumbessis
      3. arrumbés
      4. arrumbéssim
      5. arrumbéssiu
      6. arrumbessin

    6. IMPERATIU

    1. arrumba
    2. arrumbi
    3. arrumbem
    4. arrumbeu
    5. arrumbin

arrumbar

INFINITIU arrumbar GERUNDI arrumbant PARTICIPI arrumbat arrumbada arrumbats arrumbades INDICATIU PRESENT arrumbo arrumbes arrumba arrumbem arrumbeu arrumben IMPERFET arrumbava arrumbaves arrumbava arrumbàvem arrumbàveu arrumbaven PASSAT arrumbí arrumbares arrumbà arrumbàrem arrumbàreu arrumbaren FUTUR arrumbaré arrumbaràs arrumbarà arrumbarem arrumbareu arrumbaran CONDICIONAL arrumbaria arrumbaries arrumbaria arrumbaríem arrumbaríeu arrumbarien SUBJUNTIU PRESENT arrumbi arrumbis arrumbi arrumbem arrumbeu arrumbin IMPERFET arrumbés arrumbessis arrumbés arrumbéssim arrumbéssiu arrumbessin…
Diccionari Català Italià

arrumbar

arrumbar

verb intransitiu fissare o prendere la rotta verb pronominal indirizzarsi, avviarsi
Diccionari Català Castellà

arrumbar

arrumbar

    verb intransitiu
  1. marina, marítim arrumbar. El vaixell arrumba vers el sud, el barco arrumba hacia el sur.
    2. verb pronominal
  2. arrumbarse.

arrumbar

verb intransitiu marina, marítim arrumbar El vaixell arrumba vers el sud , el barco arrumba hacia el sur verb pronominal arrumbarse
Diccionari Castellà Català

arrumbar


<title type="display">arrumbar</title>

    verb transitiu
  1. [apartar] arraconar, apartar.
  2. [a alguien] arraconar.
  3. marina, marítim [en la carta] indicar el rumb.
  4. marina, marítim [dos lugares] posar en el mateix rumb.
    5. verb intransitiu
  5. marina, marítim arrumbar, prendre un rumb.
    6. verb pronominal
  6. marina, marítim arrumbar-se.

arrumbar

verb transitiu apartar arraconar , apartar a alguien arraconar marina, marítim en la carta indicar el rumb marina, marítim dos lugares posar en el mateix rumb verb intransitiu marina, marítim arrumbar , prendre un rumb verb pronominal marina, marítim arrumbar-se
Diccionari Català Alemany

arrumbar

arrumbar

verb intransitiu especialment nàutica Kurs halten, zusteuern cap a auf ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrumbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrumbar</title>

Etimologia: de rumb 1a font: 1851, DEsc.
    verb
    1. transitiu Fer prendre (a una embarcació) un rumb determinat. El timoner arrumbà la nau a llevant.
    2. pronominal S’arrumbaren a prendre terra.
  2. intransitiu Adreçar-se vers un punt, vers una direcció determinada. La barca arrumba cap al sud.

■ arrumbar

verb transitiu Fer prendre a una embarcació un rumb determinat El timoner arrumbà la nau a llevant pronominal S’arrumbaren a prendre terra intransitiu Adreçar-se vers un punt, vers una direcció determinada La barca arrumba cap al sud
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

arrumbar


<title type="display">arrumbar</title>

Pronúncia: ərumbá
    verb intransitiu
  1. marina, marítim mettre le cap sur.
    2. verb pronominal
  2. marina, marítim déterminer sa position de route, relever, faire le relèvement.

arrumbar

verb intransitiu marina, marítim mettre le cap sur verb pronominal marina, marítim déterminer sa position de route , relever , faire le relèvement
Diccionari Català Anglès

arrumbar

arrumbar

verb intransitiu nàutica to take a bearing , head for
Diccionari der aranés

arrupa

<title type="display">arrupa </title>

    nòm f Plec que se hè ena ròba o en ua auta causa flexibla per compression.

    Català: arruga


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arrupa

nòm f Plec que se hè ena ròba o en ua auta causa flexibla per compression Català arruga © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català francès

arrupiment

arrupiment

masculí pelotonnement