Es mostren 594844 resultats

reblar

reblar

reblar

<title type="display">reblar</title>

    verb
  1. Doblegar la punta d'un clau que surt per l'altre costat d'un objecte perquè quedi més fort o no pugui fer mal.
  2. frase feta
  3. Es diu que una persona rebla el clau si insisteix en una cosa fins a deixar-la resolta del tot, sense dubtes de cap mena.

reblar

reblar


<title type="display">reblar</title>

Pronúncia: rəbblá
    verb transitiu
  1. [la punta d'un clau] rabattre.
  2. [l'extrem d'un rebló] river, riveter.
  3. construcció reblir.
  4. figuradament [recalcar] marteler, appuyer sur.
  5. màquina de reblar riveteuse, riveuse, rivoir m.
  6. reblar el clau figuradament [insistir] enfoncer le clou.

reblar

Reblaus

Reblaus

reble

reble

reble

reble

reble


<title type="display">reble</title>

Pronúncia: rébblə
    masculí
  1. [trossets de pedra per a omplir buits] gravel.
  2. arquitectura etc. rubble.
  3. figuradament [mot, frase supèrflua] padding, word (or phrase) put in to fill up the line.

reble

reble

reble

reble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reble</title>

Accessory
Etimologia: del ll. replum ‘marc d’una porta; pedres per a omplir buits’, der. de replēre ‘omplir del tot’ 1a font: 1383
Body
    masculí
  1. construcció
    1. Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc., eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc.
    2. obres públiques Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d’entremig de les pedres matxucades del macadam.
  2. figuradament poètica Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers; falca.
  3. oficis manuals Extrem d’un clau o d’un altre ferro eixamplat per percussió.
  4. informàtica En un fitxer amb enregistraments de longitud fixa, grup de caràcters afegits merament per completar un enregistrament fins a la longitud estàndard.

reble

reble

reble