Es mostren 594844 resultats

■ rebolcament

■ rebolcament

masculí Acció de rebolcar o de rebolcar-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

rebolcament

rebolcament

masculí rebolcada
Diccionari Català francès

rebolcar


<title type="display">rebolcar</title>

Pronúncia: rəβulká
    verb transitiu
  1. renverser, rouler par terre, terrasser.
    2. verb pronominal
  2. se rouler, se vautrer. Rebolcar-se per terra, se rouler par terre.
  3. figuradament [en el vici, en la disbauxa] se rouler, se vautrer.

rebolcar

verb transitiu renverser , rouler par terre , terrasser verb pronominal se rouler , se vautrer Rebolcar-se per terra , se rouler par terre figuradament en el vici, en la disbauxa se rouler , se vautrer
Diccionari Català Castellà

rebolcar

rebolcar

    verb transitiu
  1. revolcar, dar un revolcón a.
    2. verb pronominal
  2. revolcarse. Es rebolcava per terra, se revolcaba por el suelo.
  3. figuradament [en el vici, en la disbauxa] revolcarse.

rebolcar

verb transitiu revolcar , dar un revolcón a verb pronominal revolcarse Es rebolcava per terra , se revolcaba por el suelo figuradament en el vici, en la disbauxa revolcarse
Conjugador Català

rebolcar


<title type="display">rebolcar</title>

    1. INFINITIU

    1. rebolcar

    2. GERUNDI

    1. rebolcant

    3. PARTICIPI

    1. rebolcat
    2. rebolcada
    3. rebolcats
    4. rebolcades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rebolco
      2. rebolques
      3. rebolca
      4. rebolquem
      5. rebolqueu
      6. rebolquen

      2. IMPERFET

      1. rebolcava
      2. rebolcaves
      3. rebolcava
      4. rebolcàvem
      5. rebolcàveu
      6. rebolcaven

      3. PASSAT

      1. rebolquí
      2. rebolcares
      3. rebolcà
      4. rebolcàrem
      5. rebolcàreu
      6. rebolcaren

      4. FUTUR

      1. rebolcaré
      2. rebolcaràs
      3. rebolcarà
      4. rebolcarem
      5. rebolcareu
      6. rebolcaran

      5. CONDICIONAL

      1. rebolcaria
      2. rebolcaries
      3. rebolcaria
      4. rebolcaríem
      5. rebolcaríeu
      6. rebolcarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rebolqui
      2. rebolquis
      3. rebolqui
      4. rebolquem
      5. rebolqueu
      6. rebolquin

      2. IMPERFET

      1. rebolqués
      2. rebolquessis
      3. rebolqués
      4. rebolquéssim
      5. rebolquéssiu
      6. rebolquessin

    6. IMPERATIU

    1. rebolca
    2. rebolqui
    3. rebolquem
    4. rebolqueu
    5. rebolquin

rebolcar

INFINITIU rebolcar GERUNDI rebolcant PARTICIPI rebolcat rebolcada rebolcats rebolcades INDICATIU PRESENT rebolco rebolques rebolca rebolquem rebolqueu rebolquen IMPERFET rebolcava rebolcaves rebolcava rebolcàvem rebolcàveu rebolcaven PASSAT rebolquí rebolcares rebolcà rebolcàrem rebolcàreu rebolcaren FUTUR rebolcaré rebolcaràs rebolcarà rebolcarem rebolcareu rebolcaran CONDICIONAL rebolcaria rebolcaries rebolcaria rebolcaríem rebolcaríeu rebolcarien SUBJUNTIU PRESENT rebolqui rebolquis rebolqui rebolquem rebolqueu rebolquin IMPERFET rebolqués rebolquessis rebolqués rebolquéssim rebolquéssiu…
Diccionari de sinònims Franquesa

rebolcar

rebolcar

bolcar rebolcar-se pron anar a rebolcons capitombar intr , fer tomballons Compareu tomballar o tomballejar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

rebolcar


<title type="display">rebolcar</title>

Pronúncia: rəβulká
    verb transitiu
  1. [persona] to knock down, knock over, send flying.
  2. [de braus] to knock down and trample on.
    3. verb pronominal
  3. to roll about, flounder about.
  4. to turn over and over.
  5. [animal] to wallow.
  6. rebolcar-se en el vici to wallow in (vice \ the mud).

rebolcar

verb transitiu persona to knock down , knock over , send flying de braus to knock down and trample on verb pronominal to roll about , flounder about to turn over and over animal to wallow rebolcar-se en el vici to wallow in vice \ the mud
Diccionari Català Italià

rebolcar

rebolcar

verb transitiu ruzzolare, rotolare, voltolare verb pronominal voltolarsi, rotolarsi, ruzzolarsi || fig en el vici sguazzare intr , ostinarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebolcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebolcar</title>

Etimologia: de bolcar 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
  1. transitiu Fer donar tombs per terra a algú o a algun animal. El toro el va tirar a terra i el va rebolcar una bona estona.
  2. pronominal
    1. Com vols anar net si tot el dia et rebolques per terra?
    2. figuradament Rebolcar-se en el vici, en la disbauxa.

■ rebolcar

verb transitiu Fer donar tombs per terra a algú o a algun animal El toro el va tirar a terra i el va rebolcar una bona estona pronominal Com vols anar net si tot el dia et rebolques per terra figuradament Rebolcar-se en el vici, en la disbauxa
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

rebolcar

<title type="display">rebolcar</title>

[! Amb B]
[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Fer donar tombs o voltes per terra a algú. Durant les corrides de toros, a vegades l'animal enganxa el torero i el rebolca per damunt de la sorra. Si jugant ens rebolquem per terra, se'ns embrutarà la roba.

rebolcar

Amb B Conjugació amb QU davant E, I verb Fer donar tombs o voltes per terra a algú Durant les corrides de toros, a vegades l'animal enganxa el torero i el rebolca per damunt de la sorra Si jugant ens rebolquem per terra, se'ns embrutarà la roba