Es mostren 594844 resultats

rebufar

rebufar

verb intransitiu brausen, stark blasen Wind Blasen werfen oder ziehen, sich wellen Farbe, Putz, Tapete © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

rebufar

rebufar

verb intransitiu bufar el vent amb força souffler violemment l'emblanquiment, l'arrebossat, la pintura cloquer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebufar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebufar</title>

Etimologia: de bufar
    verb intransitiu
  1. Bufar, especialment el vent, amb gran força. La ventada rebufa amb veu de tro.
  2. Embutllofar-se l’emblanquinat, la pintura, l’arrebossat, d’una paret o d’una altra superfície. La paret rebufa en aquest punt per la humitat. L’estuc estava tot rebufat.

■ rebufar

verb intransitiu Bufar, especialment el vent, amb gran força La ventada rebufa amb veu de tro Embutllofar-se l’emblanquinat, la pintura, l’arrebossat, d’una paret o d’una altra superfície La paret rebufa en aquest punt per la humitat L’estuc estava tot rebufat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

rebufe

rebufe

masculí del toro bufec , esbufec , bufadera f
Diccionari Anglès Català

rebuff


<title type="display">rebuff</title>

Pronúncia: rɪˈbʌf
    noun
  1. repulsa.
  2. refús, retret, menyspreu.
  3. to meet with a rebuff rebre un miquel, rebre un menyspreu.
    4. transitive verb
  4. clavar un moc a algú, menysprear algú.

rebuff

noun repulsa refús , retret , menyspreu to meet with a rebuff rebre un miquel , rebre un menyspreu transitive verb clavar un moc a algú , menysprear algú
Diccionari Francès Català

rebuffade


<title type="display">rebuffade</title>

Pronúncia: ʀ(ə)byfad
femení familiarment miquel m, rebuf m, moc m. Essuyer une rebuffade, rebre un miquel.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rebuffade

femení familiarment miquel m , rebuf m , moc m Essuyer une rebuffade , rebre un miquel © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

rebufo

rebufo

masculí de un arma de fuego esclat , detonació f , explosió f
Diccionari Català Anglès

rebuig

rebuig

masculí repulse , rebuff refusal rejection dismissal cosa rebutjada scrap , junk refuse , waste , rubbish reject residue
Diccionari Català Alemany

rebuig

rebuig

masculí Abweisung, Ablehnung, Zurückweisung, Verwerfung f Abfall m Ausschussware f m Ramsch m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

rebuig


<title type="display">rebuig</title>

  1. → refús.
  2. Cosa rebutjada, esp. d'una mercaderia.
    rebordall (esp. de fruites o d'hortalisses)
    rebutjall
    terregada (fig.)
    farfutalla
    repussall
    rebrec
    trialles o triadures, els objectes de qualitat inferior separats en una tria.
    Compareu: saldo
    Antònims: La flor, la nata.



© Manuel Franquesa

rebuig

→ refús Cosa rebutjada, esp d'una mercaderia rebordall esp de fruites o d'hortalisses rebutjall terregada fig farfutalla repussall rebrec trialles o triadures , els objectes de qualitat inferior separats en una tria Compareu saldo Antònims La flor, la nata © Manuel Franquesa