Es mostren 594844 resultats

rebullir


<title type="display">rebullir</title>

    verb transitiu
  1. [bullir de nou] hervir de nuevo, rehervir p fr.
    2. verb intransitiu
  2. [la superfície de l'aigua] agitarse pron, rebullir.
    3. verb pronominal
  3. [una conserva] rehervirse, fermentar intr.

rebullir

verb transitiu bullir de nou hervir de nuevo , rehervir p fr verb intransitiu la superfície de l'aigua agitarse pron , rebullir verb pronominal una conserva rehervirse , fermentar intr
Conjugador Català

rebullir


<title type="display">rebullir</title>

    1. INFINITIU

    1. rebullir

    2. GERUNDI

    1. rebullint

    3. PARTICIPI

    1. rebullit
    2. rebullida
    3. rebullits
    4. rebullides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rebullo
      2. rebulls
      3. rebull
      4. rebullim
      5. rebulliu
      6. rebullen

      2. IMPERFET

      1. rebullia
      2. rebullies
      3. rebullia
      4. rebullíem
      5. rebullíeu
      6. rebullien

      3. PASSAT

      1. rebullí
      2. rebullires
      3. rebullí
      4. rebullírem
      5. rebullíreu
      6. rebulliren

      4. FUTUR

      1. rebulliré
      2. rebulliràs
      3. rebullirà
      4. rebullirem
      5. rebullireu
      6. rebulliran

      5. CONDICIONAL

      1. rebulliria
      2. rebulliries
      3. rebulliria
      4. rebulliríem
      5. rebulliríeu
      6. rebullirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rebulli
      2. rebullis
      3. rebulli
      4. rebullim
      5. rebulliu
      6. rebullin

      2. IMPERFET

      1. rebullís
      2. rebullissis
      3. rebullís
      4. rebullíssim
      5. rebullíssiu
      6. rebullissin

    6. IMPERATIU

    1. rebull
    2. rebulli
    3. rebullim
    4. rebulliu
    5. rebullin

rebullir

INFINITIU rebullir GERUNDI rebullint PARTICIPI rebullit rebullida rebullits rebullides INDICATIU PRESENT rebullo rebulls rebull rebullim rebulliu rebullen IMPERFET rebullia rebullies rebullia rebullíem rebullíeu rebullien PASSAT rebullí rebullires rebullí rebullírem rebullíreu rebulliren FUTUR rebulliré rebulliràs rebullirà rebullirem rebullireu rebulliran CONDICIONAL rebulliria rebulliries rebulliria rebulliríem rebulliríeu rebullirien SUBJUNTIU PRESENT rebulli rebullis rebulli rebullim rebulliu rebullin IMPERFET rebullís rebullissis rebullís rebullíssim rebullíssiu rebullissin IMPERATIU…
Diccionari Català Anglès

rebullir

rebullir

verb transitiu to reboil , boil again verb pronominal to ferment , decompose by fermentation
Diccionari Català Alemany

rebullir


<title type="display">rebullir</title>

    verb transitiu
  1. noch einmal kochen.
    2. verb intransitiu
  2. sich bewegen, unruhig werden (Wasserfläche).
  3. verb reflexiu gären, fermentieren (Konserven).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rebullir

verb transitiu noch einmal kochen verb intransitiu sich bewegen, unruhig werden Wasserfläche verb reflexiu gären, fermentieren Konserven © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebullir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebullir</title>

Etimologia: de bullir 1a font: c. 1900, Vayreda
    verb
  1. transitiu Bullir de nou. Aquestes patates són dures: s’han de rebullir.
  2. pronominal Fermentar una conserva o un altre producte, passant del punt que ha de tenir.
  3. intransitiu Agitar-se la superfície de l’aigua per una mata de peix, un corrent, etc.

■ rebullir

verb transitiu Bullir de nou Aquestes patates són dures s’han de rebullir pronominal Fermentar una conserva o un altre producte, passant del punt que ha de tenir intransitiu Agitar-se la superfície de l’aigua per una mata de peix, un corrent, etc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

rebullir

<title type="display">rebullir</title>

[sense -eix-] verb transitiu far ribollire, far bollire di nuovo.

verb intransitiu [la superfície de l'aigua] ribollire, agitarsi pron, tumultuare.

verb pronominal marcire intr.

rebullir

sense -eix- verb transitiu far ribollire, far bollire di nuovo verb intransitiu la superfície de l'aigua ribollire, agitarsi pron , tumultuare verb pronominal marcire intr
Diccionari Català francès

rebullir


<title type="display">rebullir</title>

Pronúncia: rəβuʎí
    [sense -eix-] verb transitiu
  1. [bullir de nou] rebouillir, faire bouillir une seconde fois.
    2. verb intransitiu
  2. [la superfície de l'aigua] bouillonner, s'agiter pron, remuer.
    3. verb pronominal
  3. [una conserva] fermenter intr.

rebullir

sense -eix- verb transitiu bullir de nou rebouillir , faire bouillir une seconde fois verb intransitiu la superfície de l'aigua bouillonner , s'agiter pron , remuer verb pronominal una conserva fermenter intr
Diccionari Castellà Català

rebumbio

rebumbio

masculí americanisme alboroto rebombori , desori , poti-poti
Diccionari Castellà Català

reburujar

reburujar

verb transitiu poc freqüent arrebujar
Diccionari Francès Català

rébus

rébus

masculí jocs d’entreteniment jeroglífic © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç