Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ rebut

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebut</title>

Homòfon: rabut
Etimologia: de rebre

masculí comptabilitat Escrit signat en què hom reconeix haver rebut d’algú diners o una altra cosa.

■ rebut

masculí comptabilitat Escrit signat en què hom reconeix haver rebut d’algú diners o una altra cosa

rebut

<title type="display">rebut</title>

nom masculí Un rebut és un paper que diu que hem pagat una factura, un compte o un deute. Si no tenim el rebut, no podrem demostrar que ja hem pagat.

rebut

nom masculí Un rebut és un paper que diu que hem pagat una factura, un compte o un deute Si no tenim el rebut, no podrem demostrar que ja hem pagat

rebut

<title type="display">rebut</title>

Pronúncia: rəβút

masculí reçu, récépissé, quittance f.

rebut

masculí reçu , récépissé , quittance f

rebutant

-ante

<title type="display">rebutant</title>

Pronúncia: ʀ(ə)bytɑ̃ -ɑ̃t

adjectiu desagradable, repugnant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rebutant

-ante

adjectiu desagradable, repugnant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rebuter

<title type="display">rebuter</title>

Pronúncia: ʀ(ə)byte

verb transitiu

infreqüent [repousser] rebutjar.
[décourager] descoratjar, cansar.
[déplaire] repugnar, desplaure, desagradar.

rebuter

verb transitiu infreqüent repousser rebutjar décourager descoratjar, cansar déplaire repugnar, desplaure, desagradar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç