Es mostren 594844 resultats

recar


<title type="display">recar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. recar
    1. GERUNDI

    2. recant
    1. PARTICIPI

    2. recat
    3. [no s'usa]
    4. [no s'usa]
    5. [no s'usa]
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. [no s'usa]
      3. [no s'usa]
      4. reca
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]
      7. requen
      1. IMPERFET

      2. [no s'usa]
      3. [no s'usa]
      4. recava
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]
      7. recaven
      1. PASSAT

      2. [no s'usa]
      3. [no s'usa]
      4. recà
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]
      7. recaren
      1. FUTUR

      2. [no s'usa]
      3. [no s'usa]
      4. recarà
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]
      7. recaran
      1. CONDICIONAL

      2. [no s'usa]
      3. [no s'usa]
      4. recaria
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]
      7. recarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. [no s'usa]
      3. [no s'usa]
      4. requi
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]
      7. requin
      1. IMPERFET

      2. [no s'usa]
      3. [no s'usa]
      4. requés
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]
      7. requessin
    1. IMPERATIU

    2. [no s'usa]

recar

recar


<title type="display">recar</title>

Pronúncia: rəká
    verb intransitiu
  1. to regret.
  2. to feel sorry.
  3. to grieve, sadden, distress.
  4. recar de fer una cosa to regret doing something.
  5. em reca això I regret that, I’m sorry about that.

recar

recar

recar

recar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recar</title>

Accessory
Etimologia: de l’ant. racar, potser relacionat amb el germ. raka ‘rasclet’ o l’àr. raqq ‘compadir-se de’, amb possible influx de l’aramaisme raká ‘beneit’ de l’evangeli de Mateu, 5,22 1a font: 1343
Body
verb intransitiu [usat només en tercera persona] Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer. Em reca molt d’haver-vos de deixar. No et reca de no haver-hi anat?

recar

recar

<title type="display">recar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
[! Només es conjuga en algunes persones]
verb Saber greu una cosa, tenir recança d'una cosa. Si a una persona no li reca res, viu molt feliç i tranquil·la. Mai no ens ha de recar ajudar els altres quan ho necessiten.

recar

recar


<title type="display">recar</title>

Pronúncia: rəká
verb intransitiu regretter, être désolé -e. Em reca molt de no haver-hi participat, je regrette beaucoup de ne pas y avoir participé.

recar

recaragoladament

recaragoladament

recaragoladament

recaragoladament

Traducció

recaragolament

recaragolament

Traducció

recaragolament


<title type="display">recaragolament</title>

Pronúncia: rəkəɾəɣuləmén
    masculí
  1. [acció de recaragolar] retordage.
  2. torsion f.
  3. [còlic] colique f.
  4. recaragolament de tripes medicina mal au ventre, colique aiguë f, tranchées f pl.

recaragolament