Es mostren 594844 resultats

recaure


<title type="display">recaure</title>

  1. recruar (un mal físic o moral)
    reincidir o recidivar (en un error, una falta, un delicte)
  2. venir a caure. Totes les sospites venien a caure sobre d'ell, i ell era innocent.
    tocar-li (a algú, una responsabilitat, un treball dur, etc.)
    afectar. Aquesta restricció afecta només els estrangers.



© Manuel Franquesa

recaure

recaure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recaure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_cau_re
Etimologia: de caure 1a font: 1476
Body
    verb intransitiu
    1. Tornar a caure malalt d’una malaltia de què hom era convalescent. Semblava que ja havia deixat enrere la grip, però ha recaigut.
    2. Tornar a caure en una falta, en un vici, etc. Havia deixat la beguda, però hi va recaure. Recaure en la droga.
    1. Venir a caure sobre algú, a tocar-li, una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc. Totes les feines extraordinàries recauen sobre mi!
    2. Una acció afectar directament algú o alguna cosa. La persona sobre la qual recau l’acció expressada pel verb.

recaure

recaure


<title type="display">recaure</title>

    verb intransitiu medicina
  1. einen Rückfall erleiden.
  2. dret rückfällig werden.
  3. recaure sobre (algú) jemandem zufallen.
    1. auf jemanden entfallen.
    2. auf jemanden fallen.
    3. jemandem entsprechen.
  4. tota la feina recau sobre mi die ganze Arbeit bleibt an mir hängen.
  5. les sospites requeien sobre ell der Verdacht fiel auf ihn.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

recaure

recaure


<title type="display">recaure</title>

    verb intransitiu
  1. [en una malaltia] recaer.
  2. [en un vici, en l'error] recaer, reincidir. Recaigué en els mateixos errors, recayó en los mismos errores.
  3. [afectar] recaer. Les culpes recauen sobre tu, las culpas recaen sobre ti.
  4. [correspondre] recaer, corresponder, tocar. El premi ha recaigut sobre el més digne, el premio ha recaído sobre el (o ha correspondido al) más digno.

recaure

recaure


<title type="display">recaure</title>

Pronúncia: rəkáwɾə
    verb intransitiu
  1. medicina to suffer a relapse.
  2. [criminal] to fall back, relapse.
  3. to backslide.
  4. [càrrega, treball, responsabilitat, etc.] to fall (sobre on), fall (sobre to).

recaure

recaure


<title type="display">recaure</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. recaure
    1. GERUNDI

    2. recaient
    1. PARTICIPI

    2. recaigut
    3. recaiguda
    4. recaiguts
    5. recaigudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. recaic
      3. recaus
      4. recau
      5. recaiem
      6. recaieu
      7. recauen
      1. IMPERFET

      2. requeia
      3. requeies
      4. requeia
      5. requèiem
      6. requèieu
      7. requeien
      1. PASSAT

      2. recaiguí
      3. recaigueres
      4. recaigué
      5. recaiguérem
      6. recaiguéreu
      7. recaigueren
      1. FUTUR

      2. recauré
      3. recauràs
      4. recaurà
      5. recaurem
      6. recaureu
      7. recauran
      1. CONDICIONAL

      2. recauria
      3. recauries
      4. recauria
      5. recauríem
      6. recauríeu
      7. recaurien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. recaigui
      3. recaiguis
      4. recaigui
      5. recaiguem
      6. recaigueu
      7. recaiguin
      1. IMPERFET

      2. recaigués
      3. recaiguessis
      4. recaigués
      5. recaiguéssim
      6. recaiguéssiu
      7. recaiguessin
    1. IMPERATIU

    2. recau
    3. recaigui
    4. recaiguem
    5. recaieu
    6. recaiguin

recaure

recaure

<title type="display">recaure</title>

verb intransitiu [en una malaltia] ricadere, riammalarsi pron. || [en una falta] ricadere. || [afectar] ricadere, riversarsi pron. La culpa de tot recaigué sobre ell, la colpa di tutto ricadde su di lui. || [una feina] ricadere. || [un premi] attribuire tr, assegnare tr.

recaure

recaure

<title type="display">recaure</title>

    verb
  1. Tornar a caure malalt de la malaltia que s'havia acabat de passar. Si sortim al carrer abans d'hora, podem recaure en la grip.
  2. Tornar a caure en un vici, en una falta. Algunes persones que havien deixat el tabac recauen si algú les convida a fumar.
  3. Es diu que una cosa recau en algú quan és com si li caigués al damunt, com si fos d'ell. Un càrrec pot recaure en una persona competent, una feina difícil sobre nosaltres i les sospites d'un crim sobre un amic de la família.
recaiguda

recaure

recaure


<title type="display">recaure</title>

Pronúncia: rəkáwɾə
    verb intransitiu
  1. [en una malaltia] rechuter, récidiver, faire une rechute.
  2. [en un vici, en l'error] retomber.
  3. [afectar] rejaillir. Les culpes recauen sobre ell, les fautes rejaillissent sur lui.
  4. [una càrrega, un treball, una responsabilitat] retomber, échoir, tomber. Totes les feines recauen sobre mi, tous les travaux retombent sur moi.

recaure

recauser

recauser