Es mostren 594844 resultats

reclining

reclining

adjective ajagut , estirat figure, statue jacent reclining chair butaca , poltrona Medicine cadira \ taula d'exploració
Diccionari Francès Català

reclouer

reclouer

verb transitiu tornar a clavar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

recloure

recloure

verb transitiu ein-schließen, -sperren verb reflexiu sich einschließen eclesiàstic sich zurückziehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

recloure

recloure

→ tancar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

recloure


<title type="display">recloure</title>

    1. INFINITIU

    1. recloure

    2. GERUNDI

    1. recloent

    3. PARTICIPI

    1. reclòs
    2. reclosa
    3. reclosos
    4. recloses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. recloc
      2. reclous
      3. reclou
      4. recloem
      5. recloeu
      6. reclouen

      2. IMPERFET

      1. recloïa
      2. recloïes
      3. recloïa
      4. recloíem
      5. recloíeu
      6. recloïen

      3. PASSAT

      1. recloguí
      2. reclogueres
      3. reclogué
      4. recloguérem
      5. recloguéreu
      6. reclogueren

      4. FUTUR

      1. reclouré
      2. reclouràs
      3. reclourà
      4. reclourem
      5. recloureu
      6. reclouran

      5. CONDICIONAL

      1. reclouria
      2. reclouries
      3. reclouria
      4. reclouríem
      5. reclouríeu
      6. reclourien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. reclogui
      2. recloguis
      3. reclogui
      4. recloguem
      5. reclogueu
      6. recloguin

      2. IMPERFET

      1. reclogués
      2. recloguessis
      3. reclogués
      4. recloguéssim
      5. recloguéssiu
      6. recloguessin

    6. IMPERATIU

    1. reclou
    2. reclogui
    3. recloguem
    4. recloeu
    5. recloguin

recloure

INFINITIU recloure GERUNDI recloent PARTICIPI reclòs reclosa reclosos recloses INDICATIU PRESENT recloc reclous reclou recloem recloeu reclouen IMPERFET recloïa recloïes recloïa recloíem recloíeu recloïen PASSAT recloguí reclogueres reclogué recloguérem recloguéreu reclogueren FUTUR reclouré reclouràs reclourà reclourem recloureu reclouran CONDICIONAL reclouria reclouries reclouria reclouríem reclouríeu reclourien SUBJUNTIU PRESENT reclogui recloguis reclogui recloguem reclogueu recloguin IMPERFET reclogués recloguessis reclogués recloguéssim recloguéssiu recloguessin IMPERATIU reclou…
Diccionari Català Castellà

recloure

recloure

    [pp: reclòs -osa] verb transitiu
  1. recluir. Reclogué el príncep en un monestir, recluyó al príncipe en un monasterio.
    2. verb pronominal
  2. recluirse. Hagué de recloure's a la cel·la, tuvo que recluirse en su celda.

recloure

pp reclòs -osa verb transitiu recluir Reclogué el príncep en un monestir , recluyó al príncipe en un monasterio verb pronominal recluirse Hagué de recloure's a la cella , tuvo que recluirse en su celda
Diccionari Català Anglès

recloure

recloure

reclòs participi verb transitiu to shut away to confine dret to imprison verb pronominal to shut oneself away
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recloure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recloure</title>

Partició sil·làbica: re_clou_re
Etimologia: del ll. td. recludĕre ‘tancar’ (en ll. cl. ‘obrir’), on el re- recalcà l’acció de tirar la porta enrere per tancar 1a font: s. XV
    verb [p p reclòs -osa]
  1. transitiu Tancar algú en un lloc d’on no pot sortir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat. Van recloure la princesa a la torre més alta.
  2. pronominal Recloure’s en una cel·la.

■ recloure

verb p p reclòs -osa transitiu Tancar algú en un lloc d’on no pot sortir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat Van recloure la princesa a la torre més alta pronominal Recloure’s en una cella
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

recloure

recloure

pp reclòs verb transitiu rinchiudere, chiudere verb pronominal rinchiudersi, chiudersi, ritirarsi
DIDAC Diccionari escolar

recloure

<title type="display">recloure</title>

    [! Conjugació: reclòs, reclosa, reclosos, recloses]
    verb
  1. Tancar algú en un lloc d'on no pot sortir i mantenir-lo aïllat, de manera que no tingui cap contacte amb altres persones. A les persones boges, se les reclou en un manicomi.
    2. usat amb pronom
  2. recloure's és aïllar-se de manera voluntària en un lloc determinat. Hi ha persones que, uns dies abans dels exàmens, es reclouen a casa per a estudiar.
reclusió

recloure

Conjugació reclòs, reclosa, reclosos, recloses verb Tancar algú en un lloc d'on no pot sortir i mantenir-lo aïllat, de manera que no tingui cap contacte amb altres persones A les persones boges, se les reclou en un manicomi usat amb pronom recloure's és aïllar-se de manera voluntària en un lloc determinat Hi ha persones que, uns dies abans dels exàmens, es reclouen a casa per a estudiar reclusió