Es mostren 594844 resultats

reclutar

reclutar

verb transitiu reunir gent reclutar ciències militars reclutar
Diccionari Català Anglès

reclutar

reclutar

verb transitiu to recruit to sign up , engage to round up ciències militars to recruit
Conjugador Català

reclutar


<title type="display">reclutar</title>

    1. INFINITIU

    1. reclutar

    2. GERUNDI

    1. reclutant

    3. PARTICIPI

    1. reclutat
    2. reclutada
    3. reclutats
    4. reclutades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. recluto
      2. reclutes
      3. recluta
      4. reclutem
      5. recluteu
      6. recluten

      2. IMPERFET

      1. reclutava
      2. reclutaves
      3. reclutava
      4. reclutàvem
      5. reclutàveu
      6. reclutaven

      3. PASSAT

      1. reclutí
      2. reclutares
      3. reclutà
      4. reclutàrem
      5. reclutàreu
      6. reclutaren

      4. FUTUR

      1. reclutaré
      2. reclutaràs
      3. reclutarà
      4. reclutarem
      5. reclutareu
      6. reclutaran

      5. CONDICIONAL

      1. reclutaria
      2. reclutaries
      3. reclutaria
      4. reclutaríem
      5. reclutaríeu
      6. reclutarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. recluti
      2. reclutis
      3. recluti
      4. reclutem
      5. recluteu
      6. reclutin

      2. IMPERFET

      1. reclutés
      2. reclutessis
      3. reclutés
      4. reclutéssim
      5. reclutéssiu
      6. reclutessin

    6. IMPERATIU

    1. recluta
    2. recluti
    3. reclutem
    4. recluteu
    5. reclutin

reclutar

INFINITIU reclutar GERUNDI reclutant PARTICIPI reclutat reclutada reclutats reclutades INDICATIU PRESENT recluto reclutes recluta reclutem recluteu recluten IMPERFET reclutava reclutaves reclutava reclutàvem reclutàveu reclutaven PASSAT reclutí reclutares reclutà reclutàrem reclutàreu reclutaren FUTUR reclutaré reclutaràs reclutarà reclutarem reclutareu reclutaran CONDICIONAL reclutaria reclutaries reclutaria reclutaríem reclutaríeu reclutarien SUBJUNTIU PRESENT recluti reclutis recluti reclutem recluteu reclutin IMPERFET reclutés reclutessis reclutés reclutéssim reclutéssiu reclutessin…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reclutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reclutar</title>

Etimologia: del fr. recruter, íd., der. de recrue ‘lleva’, participi fem. de recroître ‘recréixer, augmentar’, amb -l- per dissimilació 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Allistar, reunir gent per formar una tripulació, una colla, un partit. Recluten voluntaris per a fer de cooperants a l’Àfrica.
  2. ciències militars Allistar gent perquè formin part d’un cos militar.

■ reclutar

verb transitiu Allistar, reunir gent per formar una tripulació, una colla, un partit Recluten voluntaris per a fer de cooperants a l’Àfrica ciències militars Allistar gent perquè formin part d’un cos militar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

reclutar

reclutar

verb transitiu ausheben, rekrutieren Arbeiter anwerben, einstellen Matrosen anheuern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

reclutar

reclutar

verb transitiu reunir gent reclutar, ingaggiare || mil reclutare, arruolare
DIDAC Diccionari escolar

reclutar

reclutar

verb Reunir gent per formar un equip de treball, la tripulació d'un vaixell, un partit polític o un exèrcit reclutador , reclutament
Gran Diccionari de la llengua catalana

recó

recó

masculí genètica Unitat de la subdivisió d’un gen per sota de la qual no es produeix la recombinació
Diccionari Català Anglès

recoble

recoble

masculí refrain , chorus ritornello
Diccionari Català Alemany

recoble

recoble

masculí música Kehrreim, Refrain m Ritornell n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat