Es mostren 594844 resultats

■ reconnexió

■ reconnexió

femení magnetisme Procés pel qual, en un camp magnètic, línies pròximes i de polaritat oposada s’anihilen i canvien la configuració del camp magnètic general
Diccionari Anglès Català

reconnoitre [or US: reconnoiter]

reconnoitre [or US: reconnoiter]

transitive & intransitive verb reconèixer , explorar
Diccionari Francès Català

reconnu
-ue


<title type="display">reconnu</title>

Pronúncia: ʀ(ə)kɔny
adjectiu reconegut -uda. Un fait reconnu, un fet reconegut. Une artiste reconnue, una artista reconeguda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

reconnu
-ue

adjectiu reconegut -uda Un fait reconnu , un fet reconegut Une artiste reconnue , una artista reconeguda © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

reconocedor
-ra

reconocedor
-ra

adjectiu i masculí i femení reconeixedor -a
Diccionari Castellà Català

reconocer


<title type="display">reconocer</title>

    [Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
  1. [identificar] reconèixer. Lo reconocí en seguida, el vaig reconèixer de seguida.
  2. [examinar] reconèixer. Reconocer el terreno, reconèixer el terreny.
  3. [admitir como propio] reconèixer. Reconocer un hijo, reconèixer un fill.
  4. [conceder] reconèixer. Reconozco que teníais razón, reconec que teníeu raó.
  5. [confesar] reconèixer. Reconozco mi culpa, reconec la meva culpa.
  6. dret [un gobierno, una autoridad] reconèixer.
  7. medicina reconèixer, fer un reconeixement.
    8. verb pronominal
  8. reconèixer-se. Se reconoció culpable, es va reconèixer culpable.
  9. conèixer-se.

reconocer

Se conjuga como envejecer verb transitiu identificar reconèixer Lo reconocí en seguida , el vaig reconèixer de seguida examinar reconèixer Reconocer el terreno , reconèixer el terreny admitir como propio reconèixer Reconocer un hijo , reconèixer un fill conceder reconèixer Reconozco que teníais razón , reconec que teníeu raó confesar reconèixer Reconozco mi culpa , reconec la meva culpa dret un gobierno, una autoridad reconèixer medicina reconèixer , fer un reconeixement verb pronominal reconèixer-se Se reconoció culpable , es va reconèixer culpable conèixer-se
Diccionari Castellà Català

reconocible

reconocible

adjectiu reconeixible , recognoscible , reconeixedor -a
Diccionari Castellà Català

reconocidamente

reconocidamente

adverbi con gratitud reconegudament en opinión de la mayoría notòriament
Diccionari Castellà Català

reconocido
-da

reconocido
-da

adjectiu agradecido reconeixent , obligat -ada
Diccionari Castellà Català

reconocimiento


<title type="display">reconocimiento</title>

    masculí
  1. [acción de reconocer] reconeixement, recognició f. El reconocimiento de los culpables, el reconeixement dels culpables. El reconocimiento de un error, el reconeixement d'un error.
  2. medicina [examen, inspección] reconeixement.
  3. ciències militars reconeixement.
  4. [gratitud, agradecimiento] reconeixença f.
  5. en reconocimiento de (o por) en agraïment de, en reconeixença de. En reconocimiento de los servicios prestados, en reconeixença dels serveis prestats.

reconocimiento

masculí acción de reconocer reconeixement , recognició f El reconocimiento de los culpables , el reconeixement dels culpables El reconocimiento de un error , el reconeixement d'un error medicina examen, inspección reconeixement ciències militars reconeixement gratitud, agradecimiento reconeixença f en reconocimiento de o por en agraïment de , en reconeixença de En reconocimiento de los servicios prestados , en reconeixença dels serveis prestats
Diccionari Anglès Català

reconquer

reconquer

transitive verb reconquerir , reconquistar