Es mostren 594844 resultats

recriminar


<title type="display">recriminar</title>

    1. INFINITIU

    1. recriminar

    2. GERUNDI

    1. recriminant

    3. PARTICIPI

    1. recriminat
    2. recriminada
    3. recriminats
    4. recriminades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. recrimino
      2. recrimines
      3. recrimina
      4. recriminem
      5. recrimineu
      6. recriminen

      2. IMPERFET

      1. recriminava
      2. recriminaves
      3. recriminava
      4. recriminàvem
      5. recriminàveu
      6. recriminaven

      3. PASSAT

      1. recriminí
      2. recriminares
      3. recriminà
      4. recriminàrem
      5. recriminàreu
      6. recriminaren

      4. FUTUR

      1. recriminaré
      2. recriminaràs
      3. recriminarà
      4. recriminarem
      5. recriminareu
      6. recriminaran

      5. CONDICIONAL

      1. recriminaria
      2. recriminaries
      3. recriminaria
      4. recriminaríem
      5. recriminaríeu
      6. recriminarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. recrimini
      2. recriminis
      3. recrimini
      4. recriminem
      5. recrimineu
      6. recriminin

      2. IMPERFET

      1. recriminés
      2. recriminessis
      3. recriminés
      4. recriminéssim
      5. recriminéssiu
      6. recriminessin

    6. IMPERATIU

    1. recrimina
    2. recrimini
    3. recriminem
    4. recrimineu
    5. recriminin

recriminar

INFINITIU recriminar GERUNDI recriminant PARTICIPI recriminat recriminada recriminats recriminades INDICATIU PRESENT recrimino recrimines recrimina recriminem recrimineu recriminen IMPERFET recriminava recriminaves recriminava recriminàvem recriminàveu recriminaven PASSAT recriminí recriminares recriminà recriminàrem recriminàreu recriminaren FUTUR recriminaré recriminaràs recriminarà recriminarem recriminareu recriminaran CONDICIONAL recriminaria recriminaries recriminaria recriminaríem recriminaríeu recriminarien SUBJUNTIU PRESENT recrimini recriminis recrimini recriminem recrimineu…
Diccionari Català Castellà

recriminar

recriminar

verb transitiu respondre amb retrets recriminar reprotxar recriminar , reprochar verb pronominal recriminarse
Diccionari Català Italià

recriminar

recriminar

verb transitiu respondre amb retrets recriminare || reprotxar rimproverare, rinfacciare verb pronominal acusarsi o rimproverarsi a vicenda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recriminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recriminar</title>

Etimologia: de crim 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Respondre amb retrets als retrets d’altri.
    2. dret Respondre a càrrecs i a acusacions amb unes altres acusacions o amb uns altres càrrecs.
    1. transitiu Fer retret a algú de les seves males accions. Li vaig recriminar que hagués pres decisions sense consultar-les a ningú.
    2. pronominal Fer-se mútuament retrets. Es recriminaven la seva falta de lleialtat.

■ recriminar

verb transitiu Respondre amb retrets als retrets d’altri dret Respondre a càrrecs i a acusacions amb unes altres acusacions o amb uns altres càrrecs transitiu Fer retret a algú de les seves males accions Li vaig recriminar que hagués pres decisions sense consultar-les a ningú pronominal Fer-se mútuament retrets Es recriminaven la seva falta de lleialtat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

recriminar

recriminar

verb transitiu responder recriminar reprochar recriminar Le recriminó sus fechorías , va recriminar-li les seves malifetes verb pronominal recriminar-se
DIDAC Diccionari escolar

recriminar

<title type="display">recriminar</title>

    verb
  1. Recordar a una persona que no ha actuat bé, que s'ha portat malament. Si un amic no et fa costat quan més el necessites, li ho pots recriminar.
  2. Respondre amb retrets o acusacions a una persona que ens fa retrets o ens acusa d'alguna cosa.

recriminar

verb Recordar a una persona que no ha actuat bé, que s'ha portat malament Si un amic no et fa costat quan més el necessites, li ho pots recriminar Respondre amb retrets o acusacions a una persona que ens fa retrets o ens acusa d'alguna cosa
Diccionari Català Alemany

recriminar


<title type="display">recriminar</title>

    verb transitiu figuradament
  1. [jemandem] Vorwürfe machen.
  2. (Gegen)Beschuldigungen erheben gegen (ac), dr Gegenklage erheben gegen (ac).
  3. verb reflexiu sich gegenseitig beschuldigen.
  4. einander Vorwürfe machen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

recriminar

verb transitiu figuradament jemandem Vorwürfe machen GegenBeschuldigungen erheben gegen ac , dr Gegenklage erheben gegen ac verb reflexiu sich gegenseitig beschuldigen einander Vorwürfe machen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

recriminar

recriminar

verb transitiu respondre amb retrets récriminer reprotxar reprocher verb pronominal s'incriminer , s'accuser , se reprocher
Diccionari Anglès Català

recriminate

recriminate

intransitive verb recriminar
Diccionari Francès Català

récriminateur
-trice

récriminateur
-trice

adjectiu i masculí i femení recriminador -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç