Es mostren 594844 resultats

recusar

recusar

verb transitiu to reject , refuse dret to challenge the authority of
Diccionari Català Castellà

recusar

recusar

    verb transitiu
  1. recusar.
  2. dret [un judici, un tribunal, un jutge] recusar.

recusar

verb transitiu recusar dret un judici, un tribunal, un jutge recusar
Diccionari Castellà Català

recusar

recusar

verb transitiu recusar dret recusar
Diccionari de sinònims Franquesa

recusar

recusar

→ refusar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

recusar


<title type="display">recusar</title>

    1. INFINITIU

    1. recusar

    2. GERUNDI

    1. recusant

    3. PARTICIPI

    1. recusat
    2. recusada
    3. recusats
    4. recusades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. recuso
      2. recuses
      3. recusa
      4. recusem
      5. recuseu
      6. recusen

      2. IMPERFET

      1. recusava
      2. recusaves
      3. recusava
      4. recusàvem
      5. recusàveu
      6. recusaven

      3. PASSAT

      1. recusí
      2. recusares
      3. recusà
      4. recusàrem
      5. recusàreu
      6. recusaren

      4. FUTUR

      1. recusaré
      2. recusaràs
      3. recusarà
      4. recusarem
      5. recusareu
      6. recusaran

      5. CONDICIONAL

      1. recusaria
      2. recusaries
      3. recusaria
      4. recusaríem
      5. recusaríeu
      6. recusarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. recusi
      2. recusis
      3. recusi
      4. recusem
      5. recuseu
      6. recusin

      2. IMPERFET

      1. recusés
      2. recusessis
      3. recusés
      4. recuséssim
      5. recuséssiu
      6. recusessin

    6. IMPERATIU

    1. recusa
    2. recusi
    3. recusem
    4. recuseu
    5. recusin

recusar

INFINITIU recusar GERUNDI recusant PARTICIPI recusat recusada recusats recusades INDICATIU PRESENT recuso recuses recusa recusem recuseu recusen IMPERFET recusava recusaves recusava recusàvem recusàveu recusaven PASSAT recusí recusares recusà recusàrem recusàreu recusaren FUTUR recusaré recusaràs recusarà recusarem recusareu recusaran CONDICIONAL recusaria recusaries recusaria recusaríem recusaríeu recusarien SUBJUNTIU PRESENT recusi recusis recusi recusem recuseu recusin IMPERFET recusés recusessis recusés recuséssim recuséssiu recusessin IMPERATIU recusa recusi recusem recuseu recusin
Diccionari Català Italià

recusar

recusar

verb transitiu ricusare || fig negare, rifiutare, non riconoscere
Diccionari Català Alemany

recusar

recusar

verb transitiu ab-, zurück-weisen verwerfen dret wegen Befangenheit ablehnen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

recusar

recusar

verb transitiu refusar d'admetre algú récuser figuradament récuser
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recusar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recusar</title>

Etimologia: del ll. recusare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Refusar d’admetre algú com a jutge, testimoni, àrbitre, etc. Si recuses la jutgessa, el judici trigarà mesos a fer-se.
  2. figuradament Refusar d’admetre l’autoritat d’algú o d’alguna cosa. Considerava que el veredicte era injust i per això recusà el jurat del premi.

■ recusar

verb transitiu Refusar d’admetre algú com a jutge, testimoni, àrbitre, etc Si recuses la jutgessa, el judici trigarà mesos a fer-se figuradament Refusar d’admetre l’autoritat d’algú o d’alguna cosa Considerava que el veredicte era injust i per això recusà el jurat del premi
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

récusation

récusation

femení dret recusació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç