Es mostren 594844 resultats

redimir


<title type="display">redimir</title>

    1. INFINITIU

    1. redimir

    2. GERUNDI

    1. redimint

    3. PARTICIPI

    1. redimit
    2. redimida
    3. redimits
    4. redimides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. redimeixo
      2. redimeixes
      3. redimeix
      4. redimim
      5. redimiu
      6. redimeixen

      2. IMPERFET

      1. redimia
      2. redimies
      3. redimia
      4. redimíem
      5. redimíeu
      6. redimien

      3. PASSAT

      1. redimí
      2. redimires
      3. redimí
      4. redimírem
      5. redimíreu
      6. redimiren

      4. FUTUR

      1. redimiré
      2. redimiràs
      3. redimirà
      4. redimirem
      5. redimireu
      6. redimiran

      5. CONDICIONAL

      1. redimiria
      2. redimiries
      3. redimiria
      4. redimiríem
      5. redimiríeu
      6. redimirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. redimeixi
      2. redimeixis
      3. redimeixi
      4. redimim
      5. redimiu
      6. redimeixin

      2. IMPERFET

      1. redimís
      2. redimissis
      3. redimís
      4. redimíssim
      5. redimíssiu
      6. redimissin

    6. IMPERATIU

    1. redimeix
    2. redimeixi
    3. redimim
    4. redimiu
    5. redimeixin

redimir

INFINITIU redimir GERUNDI redimint PARTICIPI redimit redimida redimits redimides INDICATIU PRESENT redimeixo redimeixes redimeix redimim redimiu redimeixen IMPERFET redimia redimies redimia redimíem redimíeu redimien PASSAT redimí redimires redimí redimírem redimíreu redimiren FUTUR redimiré redimiràs redimirà redimirem redimireu redimiran CONDICIONAL redimiria redimiries redimiria redimiríem redimiríeu redimirien SUBJUNTIU PRESENT redimeixi redimeixis redimeixi redimim redimiu redimeixin IMPERFET redimís redimissis redimís redimíssim redimíssiu redimissin IMPERATIU redimeix redimeixi redimim…
Diccionari Català Alemany

redimir

redimir

verb transitiu ab-, ein-lösen loskaufen religió erlösen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

redimir

redimir

verb transitiu redimir Redimir cautivos , redimir captius una deuda redimir dret redimir cristianisme redimir verb pronominal redimir-se
Diccionari Català Italià

redimir

<title type="display">redimir</title>

verb transitiu [rescatar] riscattare, liberare. Redimí molts captius, riscattò molti prigioneri. || dr riscattare. || crist [alliberar del pecat] redimere, affrancare, liberare, riscattare.

redimir

verb transitiu rescatar riscattare, liberare Redimí molts captius , riscattò molti prigioneri || dr riscattare || crist alliberar del pecat redimere, affrancare, liberare, riscattare
DIDAC Diccionari escolar

redimir

<title type="display">redimir</title>

    verb
  1. Obtenir la llibertat d'una persona captiva o presonera pagant un preu.
  2. Alliberar una persona d'una situació pagant una quantitat.
  3. Fer que una persona deixi un vici o una conducta criminal i que es comporti com es considera que està bé.

redimir

verb Obtenir la llibertat d'una persona captiva o presonera pagant un preu Alliberar una persona d'una situació pagant una quantitat Fer que una persona deixi un vici o una conducta criminal i que es comporti com es considera que està bé
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ redimir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">redimir</title>

Etimologia: del ll. redimĕre, íd., der. de emĕre ‘agafar, comprar’ 1a font: 1628
    verb transitiu
  1. Rescatar un captiu, obtenir-ne l’alliberament pagant el rescat. L’esclau va ser redimit per 3 000 guinees.
    1. dret Alliberar algú d’una obligació extingint-la tot pagant una quantitat.
    2. dret Recuperar una cosa, reprendre’n la possessió, comprar-la de nou, mitjançant el pagament d’un preu estipulat.
    3. dret Alliberar un bé d’un vincle que grava, d’una hipoteca, d’una penyora. Redimir un cens, una càrrega.
    4. dret de redimir dret civil català Facultat que té l’emfiteuta de poder extingir l’emfiteusi mitjançant el pagament al senyor directe de les quantitats a què té dret per redempció de la pensió i del domini.
  3. religió i ètica
    1. Alliberar del pecat, del vici, etc., i fer tornar al bon camí. La conducta present el redimeix de tots els pecats passats.
    2. especialment Dur a terme Jesucrist l’obra de la redempció.

■ redimir

verb transitiu Rescatar un captiu, obtenir-ne l’alliberament pagant el rescat L’esclau va ser redimit per 3 000 guinees dret Alliberar algú d’una obligació extingint-la tot pagant una quantitat dret Recuperar una cosa, reprendre’n la possessió, comprar-la de nou, mitjançant el pagament d’un preu estipulat dret Alliberar un bé d’un vincle que grava, d’una hipoteca, d’una penyora Redimir un cens, una càrrega dret de redimir dret civil català Facultat que té l’emfiteuta de poder extingir l’emfiteusi mitjançant el pagament al senyor directe de les quantitats a què té dret per redempció de la…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

redimir


<title type="display">redimir</title>

Pronúncia: rəðimí
    verb transitiu
  1. [rescatar] racheter.
  2. dret [un deute, una obligació] éteindre, amortir.
    • [una hipoteca] lever, dégager.
  3. cristianisme rédimer, racheter, sauver.

redimir

verb transitiu rescatar racheter dret un deute, una obligació éteindre , amortir • una hipoteca lever , dégager cristianisme rédimer , racheter , sauver
Diccionari Català Alemany

redingot

redingot

masculí Redingote f/m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

redingot

redingot

masculí indústria tèxtil redingote f
Diccionari Català Castellà

redingot

redingot

masculí redingote