Es mostren 594844 resultats

reeixir


<title type="display">reeixir</title>

sortir airós (una persona)
sortir bé (una cosa)
resultar (usat com a v. abs.), resultar bé o bo.
fer fortuna
fer forrolla
triomfar
lluir-se (una persona)
fer soroll (fig.)
estar en voga
ésser moda
fer blanc
fer furor
fer sensació
prendre (intr.). És una moda que no ha pres.
tenir èxit (o succés)
deseixir-se, reeixir en una empresa difícil. Li van encarregar una feina molt delicada, però ell se n'ha deseixit força bé.
sortir-se (d'una cosa). A l'últim, se n'ha sortit.
pervenir. No he pervingut a convèncer-lo.
arribar a. La tasca era molt dura, però arribà a fer-la.
acabar per. Va acabar per obtenir el que volia.
Antònims: Mancar (una cosa): no reeixir-hi. Fallar. Fracassar. Frustrar-se (una cosa). Esguerrar (una cosa): no reeixir-hi. Naufragar (fig.). Haver fet un pa com unes hòsties. Lluir-se (iròn.). Ens hem ben lluït!.


© Manuel Franquesa

reeixir

sortir airós una persona sortir bé una cosa resultar usat com a v abs, resultar bé o bo fer fortuna fer forrolla triomfar lluir-se una persona fer soroll fig estar en voga ésser moda fer blanc fer furor fer sensació prendre intr És una moda que no ha pres tenir èxit o succés deseixir-se , reeixir en una empresa difícil Li van encarregar una feina molt delicada, però ell se n'ha deseixit força bé sortir-se d'una cosa A l'últim, se n'ha sortit pervenir No he pervingut a convèncer-lo arribar a La tasca era molt dura, però arribà a fer-la acabar per Va acabar per obtenir el que volia…
Diccionari Català Castellà

reeixir


<title type="display">reeixir</title>

    verb intransitiu
  1. [sortir bé] salir bien. Tot li reïx, todo le sale bien.
  2. [tenir èxit] tener éxito. Un escriptor que comença de reeixir, un escritor que empieza a tener éxito.
  3. [triomfar] triunfar, hacer carrera (o fortuna), prosperar. Per a reeixir cal audàcia, para triunfar hace falta audacia.
  4. tener resultado satisfactorio. L'operació quirúrgica no ha reeixit, la operación quirúrgica no ha tenido un resultado satisfactorio.
  5. fer reeixir sacar adelante, hacer que triunfe (o tenga éxito).
  6. no reeixir no tener éxito, salir mal.
  7. reeixir a llegar a, conseguir, lograr. Ha reeixit a fer tot el que volia, ha conseguido hacer todo lo que quería.

reeixir

verb intransitiu sortir bé salir bien Tot li reïx , todo le sale bien tenir èxit tener éxito Un escriptor que comença de reeixir , un escritor que empieza a tener éxito triomfar triunfar , hacer carrera o fortuna , prosperar Per a reeixir cal audàcia , para triunfar hace falta audacia tener resultado satisfactorio L'operació quirúrgica no ha reeixit , la operación quirúrgica no ha tenido un resultado satisfactorio fer reeixir sacar adelante , hacer que triunfe o tenga éxito no reeixir no tener éxito , salir mal reeixir a llegar a , conseguir , lograr Ha reeixit a fer tot el…
Conjugador Català

reeixir


<title type="display">reeixir</title>

    1. INFINITIU

    1. reeixir

    2. GERUNDI

    1. reeixint

    3. PARTICIPI

    1. reeixit
    2. reeixida
    3. reeixits
    4. reeixides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. reïxo
      2. reïxes
      3. reïx
      4. reeixim
      5. reeixiu
      6. reïxen

      2. IMPERFET

      1. reeixia
      2. reeixies
      3. reeixia
      4. reeixíem
      5. reeixíeu
      6. reeixien

      3. PASSAT

      1. reeixí
      2. reeixires
      3. reeixí
      4. reeixírem
      5. reeixíreu
      6. reeixiren

      4. FUTUR

      1. reeixiré
      2. reeixiràs
      3. reeixirà
      4. reeixirem
      5. reeixireu
      6. reeixiran

      5. CONDICIONAL

      1. reeixiria
      2. reeixiries
      3. reeixiria
      4. reeixiríem
      5. reeixiríeu
      6. reeixirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. reïxi
      2. reïxis
      3. reïxi
      4. reeixim
      5. reeixiu
      6. reïxin

      2. IMPERFET

      1. reeixís
      2. reeixissis
      3. reeixís
      4. reeixíssim
      5. reeixíssiu
      6. reeixissin

    6. IMPERATIU

    1. reïx
    2. reïxi
    3. reeixim
    4. reeixiu
    5. reïxin

reeixir

INFINITIU reeixir GERUNDI reeixint PARTICIPI reeixit reeixida reeixits reeixides INDICATIU PRESENT reïxo reïxes reïx reeixim reeixiu reïxen IMPERFET reeixia reeixies reeixia reeixíem reeixíeu reeixien PASSAT reeixí reeixires reeixí reeixírem reeixíreu reeixiren FUTUR reeixiré reeixiràs reeixirà reeixirem reeixireu reeixiran CONDICIONAL reeixiria reeixiries reeixiria reeixiríem reeixiríeu reeixirien SUBJUNTIU PRESENT reïxi reïxis reïxi reeixim reeixiu reïxin IMPERFET reeixís reeixissis reeixís reeixíssim reeixíssiu reeixissin IMPERATIU reïx reïxi reeixim reeixiu reïxin
Diccionari Català Alemany

reeixir

reeixir

verb intransitiu Erfolg bzw Glück haben gelingen, glücken © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reeixir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reeixir</title>

Partició sil·làbica: re_ei_xir
Etimologia: de eixir 1a font: 1494
    verb intransitiu
  1. Sortir bé una cosa que hom es proposa. Tot li reïx.
  2. Tenir èxit, algú, en alguna cosa que emprèn. El director reeixí en l’intent de reestructurar la plantilla.

■ reeixir

verb intransitiu Sortir bé una cosa que hom es proposa Tot li reïx Tenir èxit, algú, en alguna cosa que emprèn El director reeixí en l’intent de reestructurar la plantilla
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

reeixir

reeixir

verb intransitiu to succeed , be a success , be successful to go \ come right , turn out well \ right
DIDAC Diccionari escolar

reeixir

<title type="display">reeixir</title>

[! Conjugació: reïxo, reïxes, reïx, reïxen, reïxi, reïxis, reïxin]
verb Sortir bé una cosa que algú s'ha proposat, tenir èxit una persona. Els nord-americans van reeixir en els esforços per a arribar a la Lluna.
reeixida

reeixir

Conjugació reïxo, reïxes, reïx, reïxen, reïxi, reïxis, reïxin verb Sortir bé una cosa que algú s'ha proposat, tenir èxit una persona Els nord-americans van reeixir en els esforços per a arribar a la Lluna reeixida
Diccionari Català francès

reeixir


<title type="display">reeixir</title>

Pronúncia: rəəʃí
    verb intransitiu
  1. [sortir bé] réussir. Fins ara, tot ens reïx, jusqu'à présent, tout nous réussit.
  2. [aconseguir] réussir. He reeixit a parlar-li, j'ai réussi à lui parler.
  3. [tenir èxit] avoir du succès.
  4. [triomfar] réussir.
  5. medicina réussir.
  6. no reeixir échouer.

reeixir

verb intransitiu sortir bé réussir Fins ara, tot ens reïx , jusqu'à présent, tout nous réussit aconseguir réussir He reeixit a parlar-li , j'ai réussi à lui parler tenir èxit avoir du succès triomfar réussir medicina réussir no reeixir échouer
Diccionari de sinònims Franquesa

reeixit

reeixit

lluït dit d'una festa, etc brillant , íd Antònims Malreeixit Galdós Cagat vulg Esguerrat © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

reeixit
-ida

reeixit

    adjectiu
  1. logrado -da, conseguido -da.
  2. no gaire reeixit poco afortunado.

reeixit
-ida

adjectiu logrado -da , conseguido -da no gaire reeixit poco afortunado