Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

reemplaçar

verb transitiu reemplazar (o remplazar). Tu reemplaçaràs el secretari, vas a reemplazar al secretario.

reemplaçar

verb transitiu reemplazar o remplazar Tu reemplaçaràs el secretari , vas a reemplazar al secretario

reemplaçar

<title type="display">reemplaçar</title>

1. reemplaçar
1. reemplaçant
1. reemplaçat
2. reemplaçada
3. reemplaçats
4. reemplaçades
1. 1. reemplaço
  2. reemplaces
  3. reemplaça
  4. reemplacem
  5. reemplaceu
  6. reemplacen
2. 1. reemplaçava
  2. reemplaçaves
  3. reemplaçava
  4. reemplaçàvem
  5. reemplaçàveu
  6. reemplaçaven
3. 1. reemplací
  2. reemplaçares
  3. reemplaçà
  4. reemplaçàrem
  5. reemplaçàreu
  6. reemplaçaren
4. 1. reemplaçaré
  2. reemplaçaràs
  3. reemplaçarà
  4. reemplaçarem
  5. reemplaçareu
  6. reemplaçaran
5. 1. reemplaçaria
  2. reemplaçaries
  3. reemplaçaria
  4. reemplaçaríem
  5. reemplaçaríeu
  6. reemplaçarien
1. 1. reemplaci
  2. reemplacis
  3. reemplaci
  4. reemplacem
  5. reemplaceu
  6. reemplacin
2. 1. reemplacés
  2. reemplacessis
  3. reemplacés
  4. reemplacéssim
  5. reemplacéssiu
  6. reemplacessin
1. reemplaça
2. reemplaci
3. reemplacem
4. reemplaceu
5. reemplacin

INFINITIU reemplaçar GERUNDI reemplaçant PARTICIPI reemplaçat reemplaçada reemplaçats reemplaçades INDICATIU PRESENT reemplaço reemplaces reemplaça reemplacem reemplaceu reemplacen IMPERFET reemplaçava reemplaçaves reemplaçava reemplaçàvem reemplaçàveu reemplaçaven PASSAT reemplací reemplaçares reemplaçà reemplaçàrem reemplaçàreu reemplaçaren FUTUR reemplaçaré reemplaçaràs reemplaçarà reemplaçarem reemplaçareu reemplaçaran CONDICIONAL reemplaçaria reemplaçaries reemplaçaria reemplaçaríem reemplaçaríeu reemplaçarien SUBJUNTIU PRESENT reemplaci reemplacis reemplaci reemplacem reemplaceu…

reemplaçar

<title type="display">reemplaçar</title>

verb transitiu rimpiazzare, sostituire.

reemplaçar

verb transitiu rimpiazzare, sostituire

reemplaçar

<title type="display">reemplaçar</title>

[! Conjugació: amb C davant E, I]

verb

Ocupar la plaça o el lloc que ocupava una altra persona. Quan una treballadora es posa malalta, es busca algú que la reemplaci.
Posar algú o alguna cosa a la plaça o al lloc d'algú altre o d'una altra cosa. Quan se't trenca una cadira, la reemplaces per una de nova.

reemplaçar

Conjugació amb C davant E, I verb Ocupar la plaça o el lloc que ocupava una altra persona Quan una treballadora es posa malalta, es busca algú que la reemplaci Posar algú o alguna cosa a la plaça o al lloc d'algú altre o d'una altra cosa Quan se't trenca una cadira, la reemplaces per una de nova

■ reemplaçar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reemplaçar</title>

Partició sil·làbica: re_em_pla_çar
Etimologia: de emplaçar

verb

transitiu

Ocupar la plaça o el lloc que ocupava un altre. Quan ell sigui fora, qui el reemplaçarà?
Posar algú o alguna cosa a la plaça o al lloc d’algú o d’alguna cosa. Reemplaçar els arbres morts.

■ reemplaçar

verb transitiu Ocupar la plaça o el lloc que ocupava un altre Quan ell sigui fora, qui el reemplaçarà Posar algú o alguna cosa a la plaça o al lloc d’algú o d’alguna cosa Reemplaçar els arbres morts