Es mostren 594844 resultats

■ referència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referència</title>

Partició sil·làbica: re_fe_rèn_ci_a
Etimologia: de referent 1a font: 1766
    femení
    1. Acció de referir o de referir-se;
    2. l’efecte. Segons referència, ells encara no han arribat.
    3. amb (o en) referència a locució prepositiva Quant a, pel que fa a.
    4. fer referència a (una cosa) Referir-s’hi.
    5. punt de referència Dada, document, etc., a partir del qual hom inicia o continua l’estudi d’una cosa.
  2. [generalment en pl] Informe que, tocant a la probitat, la solvència, etc., d’una persona, dona algú a una tercera persona. Del sol·licitant, en tenim excel·lents referències.
  3. Indicació feta en un text, aclarida sovint per una nota i mitjançant la qual hom remet a un altre text, d’una altra obra o de la pròpia obra de què es tracta, sobretot si hom no en fa la citació.
  4. automàtica, automació Magnitud o senyal que serveix com a element de comparació en un regulador automàtic.
  5. lingüística Relació entre un signe i el referent que designa.
  6. home (o dona) de referència alimentació, indústries alimentàries Home o dona respecte als quals són calculades les necessitats energètiques dels diversos individus.
  7. sistema de referència matemàtiques Referencial.

■ referència

femení Acció de referir o de referir-se l’efecte Segons referència, ells encara no han arribat amb o en referència a locució prepositiva Quant a, pel que fa a fer referència a una cosa Referir-s’hi punt de referència Dada, document, etc, a partir del qual hom inicia o continua l’estudi d’una cosa generalment en pl Informe que, tocant a la probitat, la solvència, etc, d’una persona, dona algú a una tercera persona Del sollicitant, en tenim excellents referències Indicació feta en un text, aclarida sovint per una nota i mitjançant la qual hom remet a un altre text, d’una altra obra o de la…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

referencial

referencial

masculí física Bezugssystem n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referencial</title>

Partició sil·làbica: re_fe_ren_ci_al
Etimologia: de referència
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la referència.
  2. adjectiu Que remet a un referent.
  3. masculí matemàtiques Conjunt format per un punt d’un espai afí i una base de l’espai vectorial associat.
  4. masculí física Sistema de referència.

■ referencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la referència adjectiu Que remet a un referent masculí matemàtiques Conjunt format per un punt d’un espai afí i una base de l’espai vectorial associat masculí física Sistema de referència
Traducció
Diccionari Català francès

referencial

referencial

adjectiu référentiel -elle masculí matemàtiques i mecànica référentiel
Conjugador Català

referenciar


<title type="display">referenciar</title>

    1. INFINITIU

    1. referenciar

    2. GERUNDI

    1. referenciant

    3. PARTICIPI

    1. referenciat
    2. referenciada
    3. referenciats
    4. referenciades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. referencio
      2. referencies
      3. referencia
      4. referenciem
      5. referencieu
      6. referencien

      2. IMPERFET

      1. referenciava
      2. referenciaves
      3. referenciava
      4. referenciàvem
      5. referenciàveu
      6. referenciaven

      3. PASSAT

      1. referencií
      2. referenciares
      3. referencià
      4. referenciàrem
      5. referenciàreu
      6. referenciaren

      4. FUTUR

      1. referenciaré
      2. referenciaràs
      3. referenciarà
      4. referenciarem
      5. referenciareu
      6. referenciaran

      5. CONDICIONAL

      1. referenciaria
      2. referenciaries
      3. referenciaria
      4. referenciaríem
      5. referenciaríeu
      6. referenciarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. referenciï
      2. referenciïs
      3. referenciï
      4. referenciem
      5. referencieu
      6. referenciïn

      2. IMPERFET

      1. referenciés
      2. referenciessis
      3. referenciés
      4. referenciéssim
      5. referenciéssiu
      6. referenciessin

    6. IMPERATIU

    1. referencia
    2. referenciï
    3. referenciem
    4. referencieu
    5. referenciïn

referenciar

INFINITIU referenciar GERUNDI referenciant PARTICIPI referenciat referenciada referenciats referenciades INDICATIU PRESENT referencio referencies referencia referenciem referencieu referencien IMPERFET referenciava referenciaves referenciava referenciàvem referenciàveu referenciaven PASSAT referencií referenciares referencià referenciàrem referenciàreu referenciaren FUTUR referenciaré referenciaràs referenciarà referenciarem referenciareu referenciaran CONDICIONAL referenciaria referenciaries referenciaria referenciaríem referenciaríeu referenciarien SUBJUNTIU PRESENT referenciï referenciïs…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referenciar

■ referenciar

verb transitiu Assignar una referència a un document Els documents emprats són referenciats en la bibliografia Fer referència a algú o alguna cosa, donar-ne informació o fer-ne esment
Informació complementària
Diccionari der aranés

referenciau

<title type="display">referenciau </title>

    adj m f Relatiu o qu’apertenh ara referéncia.

    Català: referencial


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

referenciau

adj m f Relatiu o qu’apertenh ara referéncia Català referencial © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Francès Català

référendaire

référendaire

adjectiu i masculí dret referendari -ària © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Conjugador Català

referendar


<title type="display">referendar</title>

    1. INFINITIU

    1. referendar

    2. GERUNDI

    1. referendant

    3. PARTICIPI

    1. referendat
    2. referendada
    3. referendats
    4. referendades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. referendo
      2. referendes
      3. referenda
      4. referendem
      5. referendeu
      6. referenden

      2. IMPERFET

      1. referendava
      2. referendaves
      3. referendava
      4. referendàvem
      5. referendàveu
      6. referendaven

      3. PASSAT

      1. referendí
      2. referendares
      3. referendà
      4. referendàrem
      5. referendàreu
      6. referendaren

      4. FUTUR

      1. referendaré
      2. referendaràs
      3. referendarà
      4. referendarem
      5. referendareu
      6. referendaran

      5. CONDICIONAL

      1. referendaria
      2. referendaries
      3. referendaria
      4. referendaríem
      5. referendaríeu
      6. referendarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. referendi
      2. referendis
      3. referendi
      4. referendem
      5. referendeu
      6. referendin

      2. IMPERFET

      1. referendés
      2. referendessis
      3. referendés
      4. referendéssim
      5. referendéssiu
      6. referendessin

    6. IMPERATIU

    1. referenda
    2. referendi
    3. referendem
    4. referendeu
    5. referendin

referendar

INFINITIU referendar GERUNDI referendant PARTICIPI referendat referendada referendats referendades INDICATIU PRESENT referendo referendes referenda referendem referendeu referenden IMPERFET referendava referendaves referendava referendàvem referendàveu referendaven PASSAT referendí referendares referendà referendàrem referendàreu referendaren FUTUR referendaré referendaràs referendarà referendarem referendareu referendaran CONDICIONAL referendaria referendaries referendaria referendaríem referendaríeu referendarien SUBJUNTIU PRESENT referendi referendis referendi referendem referendeu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referendar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referendar</title>

Etimologia: del b. ll. referendare ‘enregistrar, posar en acta’
    verb transitiu
  1. Ratificar. Tots els parlamentaris han referendat l’acord.
  2. Legalitzar (un document) amb la signatura d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior.
  3. Sotmetre a referèndum, aprovar en referèndum.

■ referendar

verb transitiu Ratificar Tots els parlamentaris han referendat l’acord Legalitzar un document amb la signatura d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior Sotmetre a referèndum, aprovar en referèndum
Informació complementària
Traducció