Es mostren 594844 resultats

reflectir


<title type="display">reflectir</title>

reverberar
deflectir, desviar quelcom de la seva direcció natural. Es diu, doncs, tant de la reflexió com de la refracció.
emmirallar. L'aigua de l'estany emmirallava els estels.
espillar. Un espill que no espilla (Alc.).
Compareu: fer la rateta o fer lluernes


© Manuel Franquesa

reflectir

reverberar deflectir , desviar quelcom de la seva direcció natural Es diu, doncs, tant de la reflexió com de la refracció emmirallar L'aigua de l'estany emmirallava els estels espillar Un espill que no espilla Alc Compareu fer la rateta o fer lluernes © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

reflectir

<title type="display">reflectir</title>

verb transitiu fís riflettere, riverberare. El mirall reflecteix els raigs, lo specchio riflette i raggi. || riflettere, rispecchiare. L'estany reflectia el cel estelat, il lago rifletteva il cielo stellato. || fig riflettere, rispecchiare, manifestare. El teu article reflecteix un profund estat de tristesa, il tuo articolo riflette un profondo stato di tristezza.

verb pronominal riflettersi, specchiarsi. || fig riflettersi. L'odi es reflectia en la seva cara, l'odio si rifletteva nel suo volto.

reflectir

verb transitiu fís riflettere, riverberare El mirall reflecteix els raigs , lo specchio riflette i raggi || riflettere, rispecchiare L'estany reflectia el cel estelat , il lago rifletteva il cielo stellato || fig riflettere, rispecchiare, manifestare El teu article reflecteix un profund estat de tristesa , il tuo articolo riflette un profondo stato di tristezza verb pronominal riflettersi, specchiarsi || fig riflettersi L'odi es reflectia en la seva cara , l'odio si rifletteva nel suo volto
Diccionari Català Anglès

reflectir

reflectir

verb transitiu to reflect figuradament to reflect , mirror , show , reveal verb pronominal també figuradament to be reflected
Diccionari Català Alemany

reflectir

reflectir

verb transitiu zurück-strahlen, -werfen, reflektieren Licht, fig widerspiegeln verb reflexiu sich widerspiegeln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

reflectir

<title type="display">reflectir</title>

    verb
  1. Canviar la direcció d'un raig de llum. Amb un mirall pots reflectir la llum del sol i dirigir-la sobre alguna cosa.
  2. Reproduir la imatge d'una cosa com ho fa un mirall. L'aigua d'un llac reflecteix els núvols que hi ha al cel. La lluna es reflecteix en el mar.
  3. Demostrar, donar a conèixer. Dir que la Terra no és rodona reflecteix la ignorància de qui ho diu.

reflectir

verb Canviar la direcció d'un raig de llum Amb un mirall pots reflectir la llum del sol i dirigir-la sobre alguna cosa Reproduir la imatge d'una cosa com ho fa un mirall L'aigua d'un llac reflecteix els núvols que hi ha al cel La lluna es reflecteix en el mar Demostrar, donar a conèixer Dir que la Terra no és rodona reflecteix la ignorància de qui ho diu
Diccionari Català francès

reflectir


<title type="display">reflectir</title>

Pronúncia: rəfləktí
    verb transitiu
  1. física réfléchir, refléter, renvoyer.
  2. figuradament traduire, refléter, manifester. Aquell fet reflectia l'estat d'opinió de la majoria, cet événement-là traduisait l'état d'esprit de la majorité.
    3. verb pronominal
  3. [emmirallar-se] se réfléchir, se refléter.
  4. figuradament [deixar-se veure una cosa en una altra] se refléter.

reflectir

verb transitiu física réfléchir , refléter , renvoyer figuradament traduire , refléter , manifester Aquell fet reflectia l'estat d'opinió de la majoria , cet événement-là traduisait l'état d'esprit de la majorité verb pronominal emmirallar-se se réfléchir , se refléter figuradament deixar-se veure una cosa en una altra se refléter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reflectir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflectir</title>

Etimologia: del ll. reflectĕre ‘girar enrere; desviar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu física Produir una superfície la reflexió.
    1. transitiu Reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall; emmirallar. L’estany reflectia el cel estelat.
    2. transitiu figuradament Aquell fet reflectia l’estat d’opinió de la majoria.
    3. pronominal Reflectir-se els estels en l’estany.
    4. pronominal figuradament Deixar-se veure una cosa en una altra. Reflectir-se l’ànima en la cara.

■ reflectir

verb transitiu física Produir una superfície la reflexió transitiu Reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall emmirallar L’estany reflectia el cel estelat transitiu figuradament Aquell fet reflectia l’estat d’opinió de la majoria pronominal Reflectir-se els estels en l’estany pronominal figuradament Deixar-se veure una cosa en una altra Reflectir-se l’ànima en la cara
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

reflectit

reflectit

reflex anacàmptic tèc © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

reflectit
-ida

reflectit

adjectiu reflejo -ja. Raig reflectit, rayo reflejo.

reflectit
-ida

adjectiu reflejo -ja Raig reflectit , rayo reflejo
Gran Diccionari de la llengua catalana

reflectit
| reflectida

reflectit
| reflectida

adjectiu Que ha experimentat una reflexió física Dit del raig o de l’ona que han experimentat una reflexió
Informació complementària
Traducció