Es mostren 594844 resultats

refusable

refusable

refusable

refusable

refusal


<title type="display">refusal</title>

Pronúncia: rɪˈfjuːzəl
    noun
  1. negativa, denegació.
  2. to give a (blank \ flat) refusal to someone negar-li una cosa a algú.
  3. the offer met a flat refusal l'oferta va ser rebutjada de ple.
  4. I will take no refusal no admeto negatives.

  5. Commerce etc. opció, exclusiva.
  6. to have first refusal on something tenir la primera opció de compra d'alguna cosa.

refusal

refusar

refusar

refusar


<title type="display">refusar</title>

Pronúncia: rəfuzá
    verb transitiu
  1. [rebutjar] refuser. Vam refusar de fer-ho, nous avons refusé de le faire.
  2. verb pronominal
  3. [no consentir] se refuser à, refuser tr.

refusar

refusar


<title type="display">refusar</title>

    verb transitiu
  1. ablehnen.
  2. verweigern.
  3. zurückweisen, nicht annehmen.
  4. verb reflexiu sich weigern (a fer alguna cosa etwas zu tun).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

refusar

refusar

<title type="display">refusar </title>

Body
    v tr
  1. Non acceptar.
  2. Oposicion a ua idèa.

  3. Català: 1. refusar; 2. rebutjar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

refusar

refusar


<title type="display">refusar</title>

recusar, refusar tota persona o cosa de la qual hom no admet l'autoritat.
declinar. Declinava tota mena de responsabilitat.
denegar, refusar una cosa demanada o deguda. El pare no deu denegar els aliments a la seva família.
negar
rebutjar. Rebutjar una moneda perquè és falsa.
excusar, refusar de fer una cosa al·legant motius adients.
desdenyar-se. No em desdenyo pas de fer-ho, encara que això no em pertoqui a mi.
excloure, refusar la participació d'una persona en una societat, en un local, etc.
desdotar, refusar a algú el dot que li pertoca.
protestar una lletra de canvi, refusar de pagar-la.
descomplaure, refusar de satisfer els gusts o els desigs d'algú.
donar carbassa o carbassejar (fam.), refusar, una noia, un pretendent.
donar la bola (a algú) (fig.), refusar-li allò que demana.
donar una carpetada (fig.)
Compareu: desdir-se
Antònims: Acceptar. Admetre.


© Manuel Franquesa

refusar

refusar


<title type="display">refusar</title>

    verb transitiu
  1. [rebutjar] rehusar, rechazar. No refusis els diners que t'ofereixo, no rehúses el dinero que te ofrezco.
  2. verb pronominal
  3. [no consentir] negarse. Ens vam refusar a fer-ho, nos negamos a hacerlo.

refusar

refusar


<title type="display">refusar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. refusar
    1. GERUNDI

    2. refusant
    1. PARTICIPI

    2. refusat
    3. refusada
    4. refusats
    5. refusades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. refuso
      3. refuses
      4. refusa
      5. refusem
      6. refuseu
      7. refusen
      1. IMPERFET

      2. refusava
      3. refusaves
      4. refusava
      5. refusàvem
      6. refusàveu
      7. refusaven
      1. PASSAT

      2. refusí
      3. refusares
      4. refusà
      5. refusàrem
      6. refusàreu
      7. refusaren
      1. FUTUR

      2. refusaré
      3. refusaràs
      4. refusarà
      5. refusarem
      6. refusareu
      7. refusaran
      1. CONDICIONAL

      2. refusaria
      3. refusaries
      4. refusaria
      5. refusaríem
      6. refusaríeu
      7. refusarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. refusi
      3. refusis
      4. refusi
      5. refusem
      6. refuseu
      7. refusin
      1. IMPERFET

      2. refusés
      3. refusessis
      4. refusés
      5. refuséssim
      6. refuséssiu
      7. refusessin
    1. IMPERATIU

    2. refusa
    3. refusi
    4. refusem
    5. refuseu
    6. refusin

refusar