Es mostren 594844 resultats

refutación

refutación

femení refutació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refutador
| refutadora

■ refutador
| refutadora

adjectiu i masculí i femení Que refuta
Diccionari Català Alemany

refutar

refutar

verb transitiu widerlegen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

refutar

refutar

verb transitiu confutare, ribattere, controbattere
Diccionari Castellà Català

refutar

refutar

verb transitiu refutar
Diccionari de sinònims Franquesa

refutar


<title type="display">refutar</title>

rebatre
impugnar
opugnar
confutar, refutar d'una manera conclusiva.
redargüir
combatre
desfer un argument
tancar la boca (a algú) (fig.)
instar (en dialèctica), impugnar la resposta donada a un argument.
contradir (→)


© Manuel Franquesa

refutar

rebatre impugnar opugnar confutar , refutar d'una manera conclusiva redargüir combatre desfer un argument tancar la boca a algú fig instar en dialèctica, impugnar la resposta donada a un argument contradir → © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

refutar

refutar

verb transitiu refutar
Conjugador Català

refutar


<title type="display">refutar</title>

    1. INFINITIU

    1. refutar

    2. GERUNDI

    1. refutant

    3. PARTICIPI

    1. refutat
    2. refutada
    3. refutats
    4. refutades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. refuto
      2. refutes
      3. refuta
      4. refutem
      5. refuteu
      6. refuten

      2. IMPERFET

      1. refutava
      2. refutaves
      3. refutava
      4. refutàvem
      5. refutàveu
      6. refutaven

      3. PASSAT

      1. refutí
      2. refutares
      3. refutà
      4. refutàrem
      5. refutàreu
      6. refutaren

      4. FUTUR

      1. refutaré
      2. refutaràs
      3. refutarà
      4. refutarem
      5. refutareu
      6. refutaran

      5. CONDICIONAL

      1. refutaria
      2. refutaries
      3. refutaria
      4. refutaríem
      5. refutaríeu
      6. refutarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. refuti
      2. refutis
      3. refuti
      4. refutem
      5. refuteu
      6. refutin

      2. IMPERFET

      1. refutés
      2. refutessis
      3. refutés
      4. refutéssim
      5. refutéssiu
      6. refutessin

    6. IMPERATIU

    1. refuta
    2. refuti
    3. refutem
    4. refuteu
    5. refutin

refutar

INFINITIU refutar GERUNDI refutant PARTICIPI refutat refutada refutats refutades INDICATIU PRESENT refuto refutes refuta refutem refuteu refuten IMPERFET refutava refutaves refutava refutàvem refutàveu refutaven PASSAT refutí refutares refutà refutàrem refutàreu refutaren FUTUR refutaré refutaràs refutarà refutarem refutareu refutaran CONDICIONAL refutaria refutaries refutaria refutaríem refutaríeu refutarien SUBJUNTIU PRESENT refuti refutis refuti refutem refuteu refutin IMPERFET refutés refutessis refutés refutéssim refutéssiu refutessin IMPERATIU refuta refuti refutem refuteu refutin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ refutar

■ refutar

verb transitiu Demostrar que un argument, una objecció, una opinió o una teoria és fals o erroni Han refutat la versió que va donar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

refutar

refutar

Pronúncia: rəfutá
verb transitiu to refute.

refutar

verb transitiu to refute