Es mostren 594844 resultats

regel

regel

regel

regel

Regel


<title type="display">Regel</title>

    femení [-, -n]
  1. també medicina, farmàcia regla.
  2. [Vorschrift] reglament m.
  3. norma.
  4. in der Regel en general, d’ordinari, normalment.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Regel

regel

regel

regelació

regelació

regelació

regelació

regelació

regelació

regelació

regelació

regelar

regelar

regelar


<title type="display">regelar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. regelar
    1. GERUNDI

    2. regelant
    1. PARTICIPI

    2. regelat
    3. regelada
    4. regelats
    5. regelades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. regelo
      3. regeles
      4. regela
      5. regelem
      6. regeleu
      7. regelen
      1. IMPERFET

      2. regelava
      3. regelaves
      4. regelava
      5. regelàvem
      6. regelàveu
      7. regelaven
      1. PASSAT

      2. regelí
      3. regelares
      4. regelà
      5. regelàrem
      6. regelàreu
      7. regelaren
      1. FUTUR

      2. regelaré
      3. regelaràs
      4. regelarà
      5. regelarem
      6. regelareu
      7. regelaran
      1. CONDICIONAL

      2. regelaria
      3. regelaries
      4. regelaria
      5. regelaríem
      6. regelaríeu
      7. regelarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. regeli
      3. regelis
      4. regeli
      5. regelem
      6. regeleu
      7. regelin
      1. IMPERFET

      2. regelés
      3. regelessis
      4. regelés
      5. regeléssim
      6. regeléssiu
      7. regelessin
    1. IMPERATIU

    2. regela
    3. regeli
    4. regelem
    5. regeleu
    6. regelin

regelar