Es mostren 594844 resultats

regla


<title type="display">regla</title>

    femení
  1. regle m. Tirar líneas con la regla, tirar línies amb el regle.
  2. [reglamento, norma] regla.
  3. matemàtiques regla. Las cuatro reglas, les quatre regles.
  4. [menstruo] regla, menstruació.
  5. en regla en regla. Tengo todos los papeles en regla, tinc tots els papers en regla.
  6. en toda regla en tota regla. Un ataque en toda regla, un atac en tota regla.
  7. estar en regla estar en regla.
  8. no hay regla sin excepción no hi ha regla sense excepció.
  9. obrar según las reglas obrar segons (o d'acord amb) les regles.
  10. poner en regla posar en regla.
  11. por regla general per regla general.
  12. regla de aligación regla d'al·ligació.
  13. regla de cálculo regle de càlcul.
  14. regla de tres regla de tres.
  15. regla de tres compuesta regla de tres composta.
  16. salir de regla figuradament passar de la ratlla.

regla

regla


<title type="display">regla</title>

  1. Allò que serveix per a dirigir la conducta d'una persona.
    norma (→)
    llei, regla d'acció imposada per una autoritat.
    principi (hab. en pl.). Un principi de moral. Un home sense principis.
    precepte
    codi (fig.). El meu codi moral m'ho defèn.
    sistema, norma de conducta. Tinc el sistema de no contradir mai.
    convenció (hab. en pl.), regla de conducta establerta per acord exprés o tàcit. Les convencions socials m'hi obliguen.
  2. Allò que serveix per a dirigir en l'estudi d'una ciència, en la pràctica d'un art o en l'execució d'una obra.
    cànon, en l'antiguitat, regla de proporcions relatives a la figura humana; per extensió, figura que serveix de model o norma.
    formalitat, regla convencional en l'acompliment de certes accions oficials.
    ritu, regla establerta per a l'execució de certes accions religioses, anomenades per això actes rituals.
    reglament (→)
  3. menstruació.



© Manuel Franquesa

regla

regla


<title type="display">regla</title>

    femení també eclesiàstic
  1. Regel f.
  2. regla de tres Dreisatz(rechnung f) m, Regeldetri f.
  3. les quatre regles die vier Grundrechenarten oder Grundrechnungsarten f pl.
  4. regla jurídica Rechtsnorm f.
  5. d'acord (od conforme) a la regla ordnungsgemäß.
  6. en regla in (der) Ordnung.
    • regelrecht, vorschriftsgemäß.
  7. per regla general in der Regel, im Allgemeinen.
  8. no hi ha regla sense excepció keine Regel ohne Ausnahme.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

regla

regla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regla</title>

Accessory
Homòfon: regle
Etimologia: del ll. rēgŭla ‘barra recta; línia de conducta, regla’, der. de l’arrel de regĕre ‘regir’ 1a font: 1284
Body
    femení
    1. Allò que serveix per a dirigir la conducta en l’estudi, en la creença, en la moral, en l’execució d’una cosa.
    2. Precepte, principi o màxima que expressen una regla. Una regla de conducta. Les regles d’urbanitat. Les regles de la lògica. Les regles de joc, del joc, d’un joc.
    3. Ordre o concert invariable que guarden les coses. No hi ha regla sense excepció. L’excepció confirma la regla.
    4. en regla Com és degut.
    5. en tota regla Molt fort o amb gran intensitat. Fou un atac en tota regla.
    6. per regla general Gairebé sempre, segons sol ésser o esdevenir-se.
    7. posar (alguna cosa) (o posar-se) en regla Sotmetre-la (o sotmetre’s) als tràmits legals pertinents.
  1. aritmètica
    1. les quatre regles Les quatre operacions aritmètiques fonamentals (addició, subtracció, multiplicació i divisió).
    2. regla de tres Algorisme utilitzat en la resolució de problemes de proporcionalitat.
  2. cristianisme i dret canònic
    1. Conjunt de les ordenacions que regulen la vida quotidiana i el comportament a seguir en un orde religiós.
    2. Cadascun dels preceptes d’una regla religiosa.
    3. regla monàstica Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
  3. filosofia Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
  4. fisiologia animal Menstruació.
  5. lingüística
    1. En gramàtica tradicional i normativa, precepte referent al bon ús de la llengua.
    2. En general, formulació d’un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d’una llengua.
    3. Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
  6. matemàtiques
    1. Mètode prescrit per a fer una operació o per a resoldre un determinat problema.
    2. regla de falsa posició Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual.
    3. regla dels signes Regla que dona el signe del producte de dos nombres qualssevol.
  7. regla d’or ètica Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.

regla

regla

<title type="display">regla</title>

    [! Amb A final]
    [! Diferent de regle]
    nom femení
  1. Una regla és qualsevol cosa escrita o dita que dirigeix la conducta de les persones, que els diu com han de fer les coses. Hi ha regles d'educació, d'ortografia, etc. Les regles d'un joc ens diuen com hi hem de jugar. La regla o les regles d'un convent indiquen les coses que han de fer els religiosos o les religioses.
  2. Menstruació.
  3. locució que fa d’adverbi
  4. Una cosa està en regla si està conforme a la llei, al que està manat. Si no tenim els papers en regla, no podem viatjar a l'estranger.
  5. frase feta
  6. per regla general vol dir gairebé sempre, normalment. Per regla general els gats cacen ratolins.

regla

regla


<title type="display">regla</title>

Pronúncia: régglə
    femení
  1. [reglament] règle. Les regles de joc, les règles du jeu.
  2. [norma] règle. Una regla de conducta, une règle de conduite.
  3. [menstruació] menstrues pl, règles pl. Tenir la regla, avoir ses règles.
  4. cristianisme règle.
  5. gramàtica règle.
  6. matemàtiques règle.
  7. en regla dans les règles (en règle).
  8. per regla general en règle générale.
  9. posar-se en regla se mettre en règle.
  10. regla d'al·ligació règle de mélange.
  11. regla d'or règle d'or.
  12. regla de tres matemàtiques règle de trois.

regla

réglable

réglable

reglado
-da

reglado
-da

réglage


<title type="display">réglage</title>

Pronúncia: ʀeglaʒ
    masculí
  1. mecànica ajust, reglatge, regulació f.
  2. [du papier] acció f de reglar.
  3. [ensemble des lignes] pauta f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

réglage

reglaje

reglaje