Es mostren 594844 resultats

réglure


<title type="display">réglure</title>

Pronúncia: ʀeglyʀ
femení arts gràfiques i música operació de reglar el paper.
• conjunt m de ratlles d’un paper reglat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

réglure

regna


<title type="display">regna</title>

    femení [generalment també en plural] figuradament
  1. Zügel m (pl).
  2. figuradament les regnes de l'estat die Regierung f des Staates.
  3. afluixar les regnes també figuradament die Zügel lockern.
  4. deixar regna solta a (una cosa) figuradament einer Sache die Zügel schießen lassen.
  5. portar les regnes figuradament die Zügel (fest) in der Hand haben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

regna

regna

regna

    femení
  1. [de la brida] rienda.
  2. figuradament [direcció] rienda. Portar les regnes de l'estat, llevar las riendas del Estado.
  3. afluixar les regnes figuradament aflojar las riendas.
  4. a regna solta [a tota brida] a rienda suelta.
  5. a regna solta figuradament a rienda suelta.
  6. prendre les regnes figuradament tomar las riendas.

regna

regna

regna

regna


<title type="display">regna</title>

Pronúncia: réŋnə
    femení
  1. rein.
  2. afluixar les regnes to let up.
  3. a regna solta at top speed.
  4. (ídem) figuradament without the least restraint.
  5. (ídem) violently.
  6. portar les regnes to be in charge, be in control, hold the reins, be in the saddle.

regna

regna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">regna</title>

Accessory
Homòfon: regne
Etimologia: del ll. vg. *rĕtĭna, der. del ll. rĕtĭnēre ‘retenir’ 1a font: 1170
Body
    femení
  1. Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall o l’haveria.
  2. figuradament Portar les regnes de l’estat.
  3. afluixar les regnes figuradament Regir amb menys severitat, donar un xic de llibertat.
  4. anar a regna solta
    1. Córrer sense ésser refrenat.
    2. figuradament Obrar amb tota llibertat.

regna

regna

<title type="display">regna</title>

femení redine. || fig redine, comando m, direzione, governo m. Les regnes de l'estat, le redini dello Stato. || afluixar les regnes fig allentare la briglia (o le redini). || a regna solta a briglia sciolta. || prendre les regnes fig prendere le redini.

regna

regna

<title type="display">regna</title>

    [! Amb A final]
    nom femení
  1. Una regna és cadascuna de les dues corretges que surten de la brida d'un cavall o d'un altre animal semblant i que serveixen per a menar-lo. Quan es munta a cavall, les regnes són curtes; si es porta un carro, les regnes són llargues.
  2. locució que fa d’adverbi
  3. Un cavall va o corre a regna solta si corre molt, sense que el frenin. Els cavalls no es van aturar, anaven a regna solta.

regna

regna


<title type="display">regna</title>

Pronúncia: réŋnə
    femení
  1. [de la brida] rêne, guide.
  2. figuradament [direcció] rênes pl. Portar les regnes, tenir les rênes.
  3. afluixar les regnes figuradament lâcher la bride.
  4. anar a regna solta (a tota brida) aller à fond de train (à bride abattue, à toute bride).
    • aller à fond de train (donner libre cours à).
  5. prendre les regnes figuradament prendre en main.

regna

regnant

regnant