Es mostren 594845 resultats

relatiu
-iva

relatiu
-iva

relatiu
| relativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_la_tiu
Etimologia: del ll. relativus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
  1. adjectiu Que fa referència a alguna cosa. Els documents relatius a aquest afer.
  2. adjectiu
    1. Que comporta relació, que neix d’una relació. Això és relatiu. El moviment d’un cos és sempre relatiu a un altre.
    2. No absolut. La felicitat és relativa. Hi havia una relativa calma.
  3. gramàtica
    1. adjectiu i masculí Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom o a una part d’una proposició substantivada que representa, una proposició subordinada que l’especifica o l’explica.
    2. proposició de relatiu (o relativa) Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu que equival a un adjectiu.
    3. proposició de relatiu adjectiva Proposició de relatiu amb antecedent en la proposició principal i que fa la funció d’un adjectiu.
    4. proposició de relatiu adjectiva especificativa Proposició de relatiu adjectiva que precisa l’abast semàntic de l’antecedent. Ex.: El conductor que havia begut se’n va anar a dormir.
    5. proposició de relatiu adjectiva explicativa Proposició de relatiu adjectiva que no restringeix l’abast semàntic de l’antecedent i que té el valor d’una aposició. Ex.: El conductor, que havia begut, se’n va anar a dormir.
    6. proposició de relatiu substantiva Proposició de relatiu sense antecedent i que fa la funció d’un sintagma nominal.
  4. adjectiu música Dit de la relació existent entre dos tons, l’un major i l’altre menor, les tòniques dels quals estan situades a una distància de tercera menor i que tenen la mateixa armadura a la clau.

relatiu
| relativa

relatiu
-iva


<title type="display">relatiu</title>

    adjectiu
  1. bezüglich (a gen).
    • mit Bezug auf (ac), in Bezug auf (ac).
  2. literàriamentespecialment lingüística i científic relativ.
  3. lingüística Relativ....
  4. verhältnismäßig.
  5. pronom relatiu Relativpronomen n.
  6. proposició relativa Relativsatz m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

relatiu
-iva

relatiu

<title type="display">relatiu</title>

    adjectiu
  1. Que fa referència a una cosa o que hi té relació. Hi ha moltes pel·lícules relatives a la Segona Guerra Mundial.
  2. Que no és absolut, que no pot canviar fàcilment, que no és segur ni fix. La felicitat és sempre relativa: es pot acabar en un moment.
  3. adjectiu i nom masculí
  4. Un pronom és relatiu si uneix una oració subordinada a una altra oració, de manera que l'oració subordinada faci d'adjectiu d'una de les parts de l'oració principal. En l'oració La doctora que va venir ahir és belga , el fragment que va venir ahir fa d'adjectiu de doctora i que és un pronom relatiu.
relativitat, relativitzar

relatiu

relatiu
-iva


<title type="display">relatiu</title>

Pronúncia: rələtíw
    adjectiu
  1. relatif -ive.
  2. relatiu a relatif à.
  3. tot el relatiu a (totes les coses relatives a) tout ce qui concerne.
  4. adjectiu i masculí
  5. gramàtica relatif -ive.

relatiu
-iva

relatiu, -iva

<title type="display">relatiu, -iva </title>

Body
    adj m f
  1. Qu’a relacion o connexion damb ua persona o causa o que i hè referéncia.
  2. Que non ei totau ne absolut senon que depen de d’auti elements o circonstàncies.

  3. Català: 1. relatiu -iva, referent; 2. relatiu -iva


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

relatiu, -iva

relativ

relativ

relativament

<title type="display">relativament </title>

Body
    adv De manèra relativa.

    Català: relativament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

relativament

relativament

relativament

relativament

relativament